Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura 2

Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura 3 Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura 4 Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura 5 Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura 6 Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura 7 Usuària:19Tarrestnom65/Taller Arquitectura 8

Mary Turner Shaw

Mary Turner (Mollie) Shaw (Caulfield, Melbourne, 14 de gener de 1906 – Santa Kilda, Melburne, 23 d'abril de 1990) va ser una arquitecta i historiadora australiana. Va abastar diversos àmbits, és coneguda com a dissenyadora (especialista en disseny de cuines), administradora de projectes públics i privats, historiadora i, a més, va ser pionera a compilar una col·lecció sobre llibres d'arquitectura, o a escriure sobre temes de degradació ambiental.

Biografia

Va ser la menor dels quatre fills del matrimoni format per Thomas Turner Shaw (el pare del qual i avi van ser respectivament Thomas Shaw junior (1827-1907) i Thomas Shaw (1800–1865); destacades figures en la història del desenvolupament industrial de la llana fina a Austràlia), de professió ramader i la seva esposa Agnes May (Hopkins de soltera), de nacionalitat anglesa.

Mollie va viure la seva infància en una gran casa en Wooriwyrite, a la Muntanya Emu Creek prop de Mortlake, Victoria. La seva primera educació la va rebre de la mà de la seva institutriz en la seva pròpia llar, però en 1916 va començar a estudiar, com a interna, en la Clyde School, a l'est de Santa Kilda, on aviat va destacar en pràcticament en tots els àmbits, encara que la institució no tenia formació en ciències, i la biblioteca amb la qual comptava era més reduïda que la biblioteca familiar de Wooriwyrite, la qual cosa li ocasionaria problemes per poder accedir més tard a la universitat.

La venda de la casa familiar de Wooriwyrite en 1922 va ser un dur cop per a Mollie, cosa que va coincidir amb el trasllat de la família a Seaside, Beaumaris, un suburbi en la costa sud-est de la ciutat de Melbourne, mentre que Mollie es va traslladar amb la seva mare a Londres on va ingressar en el Lady Margaret Hall College (LMH), que va ser el primer col·legi universitari per a dones de la Universitat d'Oxford, havia estat fundat en 1878 i els homes no van tenir accés a ell fins a 1979. Mollie va decidir intentar entrar a la Universitat d'Oxford, cosa que va aconseguir a l'octubre de 1924, després de superar els exàmens d'ingrés; però a causa de la situació familiar va haver de tornar a Austràlia un any després de començar els seus estudis.

Decidida seguir estudiant Shaw va assistir des de 1932, a classes nocturnes en el Working Men’s College i, en 1935 es va inscriure al Taller d'Arquitectura de la Universitat de Melbourne (University of Melbourne Architectural Atelier), decantant-se d'aquesta manera per una professió que en aquest moment era dominada per homes.

Entre 1921 i 1937 Shaw es va incorporar a treballar en Stephenson and Meldrum, posteriorment Stephenson and Turner, una signatura d'arquitectura pionera del Moviment Modern a Austràlia, que estava especialitzada en grans projectes, principalment hospitals.

En 1937 és admesa en el Royal Victorian Institute of Architects (RVIA). Durant un període de temps (de 1937 a 1939) va viatjar a Europa treballant a Londres, on va entrar en contacte amb obres destacades de l'arquitectura moderna d'Europa com les de Alvar Aalto o Willem Marinus Dudok. Al seu retorn a Austràlia es va associar, entre 1939 i 1941, amb Frederick Romberg (1913–1922), arquitecte alemany (nascut en Tsingtao, Xina, durant l'ocupació alemanya de 1891 a 1914), format en l'Institut Federal de Tecnologia de Zürich (ETH-Zürich), emigrat a Austràlia des de 1938; fundant la signatura Romberg & Shaw. Durant aquest període Shaw va ser cap de disseny del projecte més destacat de la signatura: Newburn Flats (en Queens Road, Melbourne, 1941), el qual destaca per la seva estètica innovadora, i que va ser considerat el primer edifici residencial a Austràlia que va utilitzar la tècnica del concret vist com a acabat, en lloc del tradicional maó amb estuc. Malgrat haver sofert alteracions i modificacions per part dels habitants (el terrat va ser substituït per un penthouse en 1950 i va ser subdividit en 1970), manté la seva estructura i la seva configuració original i en bon estat.

En 1942 va treballar per al govern de la Commonwealth, treballant per al Departament d'Obres Públiques, convertint-se en la primera dona arquitecta empleada per aquesta institució.

Més tard va treballar per Bats Smart & McCutcheon (1950-51, 1956-68), que era la segona signatura d'arquitectes més antiga d'Austràlia (fundada en 1853), on es va convertir en l'oficial d'informació tècnica de la signatura, exercint el càrrec de Cap de Tecnologia, dins d'aquest càrrec va recol·lectar i va organitzar carpetes tècniques, va arxivar plànols i dibuixos, convertint-se probablement en la primera bibliotecària d'arquitectura.

En 1965 va ser triada membre honorari de la RVIA, institució que l'any 1968 va quedar integrada en l'Institut Real d'Arquitectes Australians (actualment Institut d'Arquitectes Australians, AIA).

Es va retirar del seu treball com a arquitecta l'any 1968, deixant el disseny i la construcció, però realitzant consultories i organitzant informació sobre arquitectura australiana.

És en aquest moment, i quan Mollie ja comptava amb 60 anys, quan es decideix a dedicar-se de ple a una altra de les seves passions, la història. Va estudiar a escriptores australianes com Margaret Kiddle (1914–1958), historiadora i investigadora i Marnie Bassett (1889–1980), historiadora, biògrafa i pionera en el camp de la història conegut com a “Història de les dones” (Women’s history).

Inicia també la seva carrera com a escriptora publicant On Mount Emu Creek (1969), un text sobre la història d'una Estació d'Ovelles Victoriana del segle XIX. Posteriorment va publicar el llibre “Constructors de Melbourne: Els Cockrams i els seus comtemporánis” (1972). A més va treballar en l'elaboració de sis articles per al Diccionari Australià de la Biografia (Australian Dictionary of Biography), incloent els articles sobre els constructors Thomas Cockram pare (1831 – 1912) i Thomas Cockram fill (1860–1920), entre uns altres.

Però de totes les seves publicacions la més destacada és Yancannia Creek (1987), consistent en una compilació sobre una propietat a l'oest del riu Darling, que havia pertangut, en part, el seu avi a partir de 1887. En el llibre Shaw narra la història de canvi i progrés d'un territori, introduint temàtiques com la degradació ambiental, deixant patent la seva preocupació per la desforestació, l'aigua, l'erosió del sòl i la desaparició i introducció de noves espècies, entre unes altres.

Shaw era defensora de viure en harmonia amb el medi ambient. A més va recolzar el Fons Nacional d'Austràlia, la Biblioteca Estatal de Victoria, la National Gallery Society of Victoria i la Societat Real d'Historiadors de Victoria.