Usuària:Marom~cawiki/prova
Les dones han contribuït a la ciència des dels seus inicis, encara que no se'ls hi hagi reconegut. Historiadors interessats en ciència i gènere han mostrat les contribucions fetes per dones, les barreres amb què es van topar i les estratègies que van desenvolupar per què el seu treball fos acceptat.
Antiguitat
modificaLa participació de les dones al camp de la medicina ha estat documentada per diverses civilitzacions primerenques. Una egípcia, Merit Ptah (2700 aC), descrita en una inscripció com "metgessa principal", és la primera dona mencionada a la Història de la ciència. Agamede fou citada per Homer com a curandera en l'antiga Grècia abans de la Guerra de Troia. Agnodice fou la primera metgessa en treballar com a tal al segle IV aC, a Atenes.
L'estudi de la Filosofia natural a l'antiga Grècia es va obrir a les dones. Exemples documentats inclouen a Aglaonike, qui va predir eclipsis; i a Téano, una metgessa i matemàtica que fou pupil·la (i possiblement també esposa) de Pitàgores, i membre de l'escola fundada per Pitàgores a Crotone, on estudiaven moltes altres dones.[1]
Ha estat documentada la contribució de diverses dones en protociencia de l'alquimia a Alexandria al voltant dels segles I i II dC, on la tradició gnòstica liderada per dones ha estat valorada. A la més coneguda, Maria La Jueva, se li atribueix la invenció de diversos instruments químics, inclosa la tècnica del bany Maria i un tipus d'alambí.[2]
Hipatia d'Alexandria, (370-415 aC), era filla de Teon d'Alexandria, que treballava i donava classes a la Biblioteca d'Alexandria. Hipatia va escriure texts de geometria, àlgebra i astronomia, i se li atribueixen diversos invents com l'hidròmetre, un astrolabi i un instrument per la destil·lació d'aigua.[1]
Europa medieval
modificaL'educació universitària a Europa fou accessible per algunes dones durant el període medieval. Es creu que al segle XI, la metgessa italiana Trotula de Salerno, ocupà una càtedra en l'Escola Mèdica Salernitana, on ensenyà a moltes dones nobles italianes, un grup referit en ocasions com "les senyoretes de Salern"[2]. Diversos texts importants en medicina, sobretot en obstetrícia i ginecologia entre altres matèries, també han estat atribuïdes a Trotula. La Universitat de Bolonya permetia a les dones assistir a classe des dels seus inicis en 1088, i Dorotea Bucca ocupà allí una càtedra durant el segle XV.[3]
Els convents medievals eren un altre lloc per a l'educació de les dones, i alguns donaren oportunitats a les dones per a contribuir en investigació acadèmica. Tanmateix, en la seva major part, les dones eren excloses de les universitats.[4] Un exemple és l'abadessa alemanya Hildegard de Bingen, els seus prolífics escrits inclouen diverses matèries científiques, inclosa la medicina, la botànica i la Història natural (c. 1151-58). [5]
Revolució científica (segles XVI i XVII)
Malgrat l'èxit d'algunes dones, els biaixos culturals durant l'edat Mitjana eren notables. Aquests biaixos van afectar a l'educació i la participació de les dones en la ciència . Molts creien en la submissió de la dona com un valor positiu i natural, i molts d'aquests biaixos provenen de la filosofia cristiana . Sant Tomàs d'Aquino, referint-se a les dones, va escriure en la seva obra més important Summa Teològica, "aquesta és la submissió amb què la dona, per naturalesa, va ser posada sota el marit; perquè la mateixa naturalesa va donar a l'home més discerniment."
La Revolució científica dels segles XVI i XVII va veure una gran afluència de dones al camp de la ciència, tanmateix, les dones van ser excloses de les universitats. Així, per continuar amb els seus interessos científics, les dones es van veure obligades a obtenir els seus coneixements de manera informal. Els homes de la noblesa europea eren lliures de desenvolupar els seus interessos en ciència com a afició, i les portes estaven obertes a les dones que podien prendre part en els treballs científics informals juntament amb els seus pares i germans. S'animaven les habilitats en pintura de les dones nobles, que sovint servien per a detallar i precisar les il·lustracions científiques.
Margaret Cavendish, una dona aristòcrata del segle XVII Duquesa de Newcastle, va prendre part en alguns dels debats científics més importants del moment. Malgrat no estar admesa a la Royal Society anglesa, un cop se li va permetre asistir a una reunió.
Va escriure nombrosos treballs sobre matèries
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «4000 Years of Women in Science: Listing by Century». [Consulta: 2 abril 2014]. (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 «Feminist approaches to technology: Reframing the question». [Consulta: 2 abril 2014]. (anglès)
- ↑ JS Edwards. «A Woman Is Wise: The Influence of Civic and Christian Humanism on the Education of Women in Northern Italy and England during the Renaissance», 2002.
- ↑ Whaley, Leigh Ann. Women's History as Scientists. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, INC, 2003. (anglès)
- ↑ Hildegard von Bingen (Sabina Flanagan)