Ster58

El senderisme és una activitat física o esport que consisteix a caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura,

els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural. Es considera una de les formes d'excursionisme o muntanyisme, oberta al gran públic perquè no necessita una gran preparació física o tècnica. En el senderisme s'uneixen l'esport i la cultura.^[1] El traçat dels senders eviten tant com poden el pas de carreteres i camins asfaltats, així com els grans desnivells que suposen l'ascensió a pics i muntanyes.

Els senders modifica

Marca de Sender de Gran Recorregut

Marca de Sender de Petit Recorregut

Marca de Sender Local

A Catalunya existeixen diverses tipologies de senders senyalitzats.^[1]

Per una banda, els homologats per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que estan classificats en tres categories:

Senders de gran recorregut (GR), de més de 50 km., marcats amb franges blanques i vermelles.
Senders de Petit Recorregut (PR), d'entre 10 i 50 km., marcats amb franges blanques i grogues.
Senders Locals (SL), de menys de 10 km., marcats amb franges blanques i verdes.

En els tres casos, les franges en paral·lel indiquen continuïtat del sender i les franges creuades en "X" indiquen direcció equivocada. La descripció dels itineraris i les seves característiques es recull en les anomenades topoguies.

Per l'altra, els no homologats, dels quals n'existeixen diverses tipologies:

Vies verdes, per fer a peu o en bicicleta, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de Turisme.^[2]
Itineraris senyalitzats pels parcs naturals, generalment per recórrer a peu, marcats amb senyalització del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Itineraris senyalitzats per l'Agència Catalana de Turisme, marcats amb senyalització verda.
Xarxes comarcals de senders, amb senyalització pròpia.

La creació i manteniment dels senders modifica

La creació i marcatge dels senders acostuma a ser iniciativa d'entitats excursionistes, ajuntaments i ens de promoció turística, però la seva homologació depèn d'organismes superiors. A nivell europeu l'organisme encarregat és la European Ramblers' Association (ERA), entitat que fixa grans itineraris a partir de GR marcats per les entitats locals. Són els Senders Europeus de Gran Recorregut, amb denominació E. A l'Estat Espanyol les diferents federacions excursionistes o de muntanya fixen els senders dins l'àmbit del seu territori, complementàriament amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).^[3]

Als Països Catalans hi ha una xarxa de senders molt extensa creada a partir de la iniciativa d'Enric Aguadé i Sans, que l'any 1973 marcà els primers trams a Catalunya. Actualment aquesta xarxa està mantinguda per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada del País Valencià i la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada.

Els Països Catalans manquen d'un model de senyalització de senders oficial promogut des de l'administració pública, circumstància que desemboca en la profusió de diversos models de senyals diferents implantats al territori. Al País Valencià, en canvi, la llei estipula que els senders que poden accedir al Registre Públic de Senders de la Comunitat Valenciana han d'estar classificats i senyalitzats d'acord amb unes tipologies i característiques concretes.^[4] Pel que fa a la senyalització dels senders homologats a Catalunya, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha editat un Dossier Tècnic de Senyalització de Senders.^[5]

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 Associació Catalana de Senderisme. Servei d'Informació de Senders: El senderisme. Tipus de Senders i Codi de Senyalització Arxivat 2013-07-08 a Wayback Machine.
↑ Consorci de les Vies Verdes de Girona. Vies verdes Arxivat 2015-07-20 a Wayback Machine.
↑ Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Què són els senders?
↑ «DECRET 179/2004, de 24 de setembre, del Consell de la Generalitat, de regulació del senderisme i els esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural. Vegeu article 7: Senyalització.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana., núm. 4.853, 30-09-2004.
↑ Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). La senyalització de senders. Arxivat 2016-04-15 a Wayback Machine. Dossier tècnic

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ster58

Viccionari

Una cursa de muntanya és una competició esportiva en la que es recorre un traçat per la muntanya, normalment per sobre dels 2000 metres d'altitud, i en la que s'han de superar desnivells importants.

Les competicions internacionals estan regulades per la Federació d'Esports d'Altitud, de la qual forma part la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya entre altres.

Competicions internacionals modifica

Copa del Món modifica

Aquesta competició d'àmbit mundial consta d'entre sis i vuit curses en un mínim de cinc països diferents. Es disputa des de l'any 2003 i a partir de l'any 2005 va incloure la competició per equips.

Any	Curses	Campió Absolut	Campiona Absoluta	Equip Campió
Sky Runner World Series
2003	Maratón Alpino · Sentiero 4 Luglio · Val d'Isère · Barr Trail Mt · Sierre Zinal · Cervinia · Mt. Kinabalu	Agustí Roc	Teresa Forn	sense competició
2004	Zegama · Valposchiavo-Valmalenco · Sentiero 4 Luglio · 6000D · Dolomites · Pikes Peak · Mt. Kinabalu	Agustí Roc	Anna Serra	sense competició
2005	Zegama · Valmalenco-Valposchiavo · Dolomites · 6000D · Pikes Peak · Sentiero delle Grigne · Mt. Kinabalu	Rob Jebb	Corinne Favre	Catalunya
2006	Hidalgo · Zegama · Valmalenco-Valposchiavo · Ontake · Dolomites · Andorra · Sentiero delle Grigne · Mt. Kinabalu	Ricardo Mejía	Angela Mudge	Catalunya
2007	Berga · Corteno Golgi · Vallnord · Dolomites · Mt. Kinabalu · Ontake · Zegama	Kílian Jornet	Angela Mudge	Catalunya
2008	Berga · Valmalenco-Valposchiavo · Vallnord · Mt. Kinabalu · Fort William · Sentiero delle Grigne	Kílian Jornet	Corinne Favre	Catalunya
2009	Irazú · Zegama · Vallnord · Giir di Mont · Pikes Peak · Ben Nevis · Mt. Kinabalu	Kílian Jornet	Emanuela Brizio	Catalunya