Usuària:Tiputini/proves/mostra

Redactar un text que sigui una reelaboració de les fonts consultades:

Carmen Amaya Amaya (Barcelona, 2 de novembre de 1918. Begur, Baix Empordà)(1), fou una ballarina i cantant de Flamenc catalana. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc.(2) Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller o Carlos Montoya.(3) Treballà en diverses pel·lícules, entre les quals destaquen La hija de Juan Simón (1934), María de la O' (1935-36) de Francisco Elías i Los Tarantos(1963) de Francesc Rovira i Beleta.(4) ____ Tot i que és difícil assegurar amb exactitud quan va néixer Carmen Amaya, recents estudis d'investigació proposen 1918 com a any de naixement, gràcies al descobriment del document del Padró de Barcelona de 1930, on s'observa que Carmen Amaya tenia 12 anys (repetir 1). Filla d'un guitarrista de flamenc, José Amaya (El Chino), començà a ballar al mateix temps que a caminar a la barcelonina platja del Somorrostro (avui desapareguda). Sent una nena, cridà fortament l'atenció en actuar en un quadre flamenc a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, al que també hi actuava un altre nen prodigi, el que seria ballarí de fama mundial, Antonio, el ballarí. (5) __

El 1942 va fer la seva presentació als Estats Units, en un quadre flamenc integrat pel seu pare i germans, dins de la revista de Broadway Ríe, ciudad, ríe, en la qual aconseguí els més càlids aplaudiments del públic i restà consagrada en aquell país. El 1944 marxà a Hollywood, on intervingué en diverses pel·lícules, en dues com a protagonista. Recorregué el país des de San Francisco a Nova York i fou rebuda a la Casa Blanca]. Ballà i cantà davant del president Franklin Delano Roosevelt, i esdevingué l'estrella més popular d'aquell temps.

El 1948 inicià una altra gira pels països d'Hispanoamèrica i també assolí un èxit sensacional. Després recorregué Europa i el nord d'Àfrica. A Anglaterra fou aplaudida per Winston Churchill, a qui aconseguí entusiasmar. El 1955 fou rebuda novament als Estats Units de manera apoteòsica. El mateix president Harry S. Truman li envià una escorta de motocicletes i recorregué Nova York en triomf. La seva presentació al Carneggie Hall constituí un gran esdeveniment. (6) El 1958 tornà a Espanya amb un espectacle al qual s'hi conservava la rauxa i l'autenticitat dels seus balls gitanos, tot i que havia adoptat un to clarament nord-americà en els quadres d'espectacle, cosa que produí certes reticències de la crítica. Com ja s'ha dit anteriorment, va intervenir en alguns films com a protagonista, malgrat que quasi sempre les seves intervencions foren fugaces com a ballarina. Entre aquests films recordem: La hija de Juan Simón, Los amores de un torero, Follow the Boys, Maria de la O, Los Tarantos', etc. L'art de Carmen Amaya rebé el consens de la crítica mundial, coneixia a la perfecció tots els secrets del ball, i malgrat que la seva especialitat fos el ball flamenc –concretament el gitano- va saber estudiar el ball clàssic espanyol, al qual dotà d'una rauxa i un nervi inusitats, sense que això li fes perdre en classicisme. Quant al seu ball flamenc, s'ha de dir que fou la fidel continuadora d'aquelles altres ballarines quasi llegendàries que es digueren La Macarrona, Regla Ortega, Pastora Imperio, etc.(7) S'acompanyava perfectament d'un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d'un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic. Tal vegada els anys passats a l'estranger van influir, com hem apuntat abans, en una lleu mistificació (tal en el muntatge del Bolero de Maurice Ravel]] i La boda de Luis Alonso). La seva mestria assolia graus altíssims en els seus famosos garrotin, bulerías, tanguillos i alegrias. Quant al ritme a què es movia, potser cap ballarina pogué aconseguir-lo. Era un ritme frenètic que, tanmateix, no perd la línia melòdica.(8) ________________ Era membre honoris causa de molts Conservatoris americans. I a Barcelona fou batejada amb el seu nom una font construïda en el Passeig Marítim, com a homenatge de l'Ajuntament de la ciutat d'on era nadiua. També se li van dedicar carrers i avingudes a l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Ciudad Real i Begur, i dues estàtues: una als Jardins de Joan Brossa. (repetir 2) Va morir d'una malaltia renal el 19 de novembre de 196] al seu dormitori del mas d'en Pinc, a Begur (9). ______ Filmografia 1929 - La bodega 2013 - L'últim ball de Carmen Amaya (10) _____ Referències __________ Bibliografia

ès |pàgines =408}} _____ Enllaços externs

______ Commonscat ______________ Autoritat

_________ Inserir  imatge:Carmen Amaya Begur.jpg

__________ ORDENA:Amaya, Carmen __________________ Categories Categoria:Ballarins catalans de dansa espanyola Categoria:Ballarins barcelonins Categoria:Gitanos Categoria:Ballarins de flamenc Categoria:Músics catalans del sud contemporanis Categoria:Morts al Baix Empordà Categoria:Tocadors de castanyoles

==

Referències 1: 978-8423922758 2: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0003370.xml 3:http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=bb5bb080776d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD& vgnextchannel=bb5bb080776d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b78bc5bdf1378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD | 4: http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=category&id=61%3Aamaya-carmen&Itemid=6&lang=ca 5: 978-84-609-4966-4 6: 9788494589324 7: 9788472905979 8: 978-84-7290-636-5 9: 978-8492388462 10: https://visitbegur.cat/cultura/carmen-amaya/