Viquipèdia

Usuari:A2450/Keiko Fujimori

Keiko Sofia Fujimori Higuchi[1] (en japonès: 藤森恵子 [Fujimori Keiko]; Lima, 25 de maig de 1975) és una política peruana, filla primogènita de l'expresident de la República, Alberto Fujimori, i de Susana Higuchi, exprimera dama del Perú i excongresista de la República. Va ser la candidata presidencial en les eleccions generals del Perú de 2011 pel partit Força 2011, en la qual va quedar en segon lloc, i en les eleccions generals del Perú de 2016 per la mateixa agrupació política ara cridada Força Popular.

Biografia modifica

Keiko Fujimori va estudiar en el Col·legi Sagrats Cors Recoleta, al costat dels seus germans Sachi, Hiro i Kenji, i va acabar la seva educació secundària en 1992. A l'any següent, va viatjar a Nova York, on va iniciar els seus estudis a la Universitat de l'Estat de Nova York en Stony Brook, i va finalitzar la seva llicenciatura amb un títol en Administració de Negocis a la Universitat de Boston en 1997.[cita [cal citació]

L'agost de 1994, després del divorci dels seus pares, va esdevenir primera dama de la Nació, als 19 anys. Es va exercir en aquest càrrec des d'abril de 1994 a novembre de 2000. Va tornar als Estats Units per completar els seus estudis de mestratge en administració d'empreses (MBA) en Columbia University.[cita requerida] Allí, va conèixer a Mark Villanella, amb qui es va casar i va tornar a viure al Perú el 2005. Actualment té dues filles; Kyara Sofia, nascuda en el 2007, i Kaori Marcela nascuda en el 2009.[2]

Vida laboral modifica

Com a Primera Dama de la Nació, Keiko va assumir la presidència de la Fundació pels Nens del Perú i va crear la Fundació Peruana Cardioinfantil encarregada d'operar a nens amb cardiopaties congènites.[cita requerida][3]

Vida política modifica

L'inici de la seva vida política va ser en 1994, quan va ocupar el càrrec de Primera Dama del Perú, la més jove en la història d'Amèrica.[cita requerida] Durant aquest període va participar en diversos cims internacionals com la Conferència d'Esposes de Caps d'Estats i de Govern de les Américas a Polònia, Canadà i Xile i al Cim Regional per a la Infància a Colòmbia.[cita requerida]

Després de la renúncia del seu pare com a president de la República, es van iniciar diverses comissions investigadores al Congrés de la República, enfront d'això Keiko va romandre al país col·laborant amb les autoritats nacionals en les recerques sobre un enriquiment il·lícit. No obstant això, cap comissió investigadora va trobar responsabilitat penal o política seva.[4]

Després, Keiko va assumir el lideratge del grup fujimorista i a l'abril del 2006 és triada congressista de la República pel departament de Lima, obtenint la votació més alta per al Congrés amb 602 869 vots.[cita requerida]

Com a congressista i capdavanter de la bancada fujimorista, Keiko ha defensat les reformes executades en els anys noranta pel seu pare, així com la defensa política d'aquest, després que el seu pare viatgés a Xile i s'iniciés el seu procés d'extradició.[cita requerida]

Des del Congrés de la República, Keiko Fujimori va impulsar la restricció de beneficis penitenciaris per als qui cometin delictes greus i restriccions severes per als criminals reincidents i habituals.[cita requerida] També va presentar un projecte de llei per ampliar la pena de mort en casos de violació a menors d'edat seguida de mort i per al robatori agreujat seguit de mort.[5] Com a part de la lluita contra la delinqüència organitzada, va aconseguir aprovar la reducció de beneficis per als qui s'acullen a l'anomenada "confessió sincera" de delictes.[cita requerida]

L'agost de 2008 el Projecte de llei 02203/2007-CR va obtenir el vuitè lloc en el rànquing general dels 100 projectes de llei avaluats per Reflexió Democràtica, presentats durant l'esmentat període, i el quart lloc en el rànquing dels millors projectes de llei presentats durant la Segona Legislatura 2007-2008.[6]

Keiko Fujimori lidera Força Popular, consolidat com la segona força política del Perú, amb 37 congressistes triats en les eleccions del 2011.[cita requerida]

Eleccions generals de 2011 modifica

Des de l'any 2009, Keiko Fujimori inicia la recol·lecció de signatures per formar el partit polític Força 2011 (Avui Força Popular), reconegut al març de 2010, amb el qual postula a la Presidència de la República.[7] En la primera volta, celebrada el 10 d'abril va quedar en el segon lloc de les preferències electorals, darrere del candidat Ollanta Humala. Al no haver aconseguit cap dels candidats la majoria dels vots emesos, Humala i Keiko van competir en segona volta per la presidència. El 29 de maig es va celebrar el debat presidencial, on tots dos candidats van presentar a la ciutadania les seves principals propostes. Els resultats de la segona volta electoral van ser; Keiko Fujimori 48.548% (7,937,704 vots) i Ollanta Humala 51.449%.[8]

Controvèrsies modifica

Polèmica sobre el pagament dels seus estudis modifica

El finançament d'aquests estudis no ha estat exempta de polèmica. Keiko Fujimori va manifestar que el seu pare li donava a palau de Govern els diners en efectiu per pagar els seus estudis; diners que va dir procedia dels 660 000 dòlars de la venda d'una propietat immoble a Lima.[9] Vladimiro Montesinos va formular una sèrie d'afirmacions que van qüestionar la credibilitat de la versió oficial oferta per Keiko Fujimori. Segons ella, l'operació immobiliària va ser fabricada perquè Fujimori justifiqués el pagament de les despeses estudiantils dels seus fills amb els seus propis ingressos.[10][11]

L'agost de 2010, la fiscal de la Nació, Gladys Echaíz, va decidir reobrir la recerca sobre el finançament dels estudis universitaris de Keiko Fujimori en EE.UU. A l'abril de 2012, el Ministeri Públic la va absoldre d'aquest procés.[12] El Congrés de la República va crear 8 comissions investigadores, on va ser citada Keiko Fujimori a algunes d'elles, no obstant això, cap va poder demostrar que existien indicis de cap delicte.[13]

Labor parlamentària modifica

Keiko Fujimori ha estat criticada per la quantitat de dies que ha estat de llicència al congrés. El primer gran període de llicència va ser per concloure els seus estudis als Estats Units, el segon va ser per maternitat, i des de finals de 2010, per a la seva campanya presidencial, tots dos períodes sense gaudi d'haver-hi.[cita requerida][14][15]

Referències modifica

  1. ↑ «Datos generales: Keiko Fujimori». INFOgob. [Consulta: 30 març 2015].
  2. ↑ «La joven heredera de la saga Fujimori aún tiene larga carrera por delante». [Consulta: 11 abril 2016].
  3. ↑ «Damas en Palacio». Caretas, 7. [Consulta: 7].
  4. ↑ «Archivan proceso por enriquecimiento ilícito a Keiko Fujimori y sus hermanos». Diario16, 4. [Consulta: 4].
  5. ↑ «Keiko quiere restituir la pena de muerte». Peru21, 28-12-2010. [Consulta: 3 gener 2011].
  6. ↑ «Análisis Cuantitativo y Cualitativo del Periodo Anual de Sesiones 2007·2008». Reflexión Democrática, 25-06-2008. [Consulta: 25 juny 2008].
  7. ↑ «Rumbo a Palacio: Keiko Fujimori presenta Fuerza 2011». RPP, 19 [Consulta: 19].
  8. ↑ Diario La República (2011).
  9. ↑ «Keiko Fujimori aclarará hoy denuncia sobre supuesto desbalance». El Comercio, 19. [Consulta: 19].
  10. ↑ Páez, Ángel «Fujimori inventó venta de casa para justificar estudios de hijos en EEUU». La República, 21 [Consulta: 21].
  11. ↑ «Estudios de Keiko Fujimori y hermanos en EEUU costaron US$ 1 millón 225 mil», 20-07-2010. [Consulta: 6 març 2016].
  12. ↑ «Keiko fue absuelta nuevamente del presunto delito en el pago de sus estudios», 2012. [Consulta: 4 abril 2012].
  13. ↑ El Comercio. «Fiscalía volvió a archivar investigación contra Keiko Fujimori», 2012.
  14. ↑ Diario La Primera. «Keiko no tiene nivel para ser presidenta», 2011. [Consulta: 2].
  15. ↑ Diario La República. «Keiko presentó 17 proyectos de ley y cobró un millón de soles», 2010. [Consulta: 2].

Enllaços externs modifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A2450/Keiko Fujimori


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:A2450/Keiko_Fujimori&oldid=33198476»