Usuari:Aabadal/proves/Carmen Barradas
| Nom original | María del Carmen Pérez Jiménez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 de març de 1888 Montevideo,  Uruguai, Uruguay |
| Mort | 12 de maig de 1963 Montevideo, Uruguai, Uruguay |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Uruguaiana |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositora, Pianista i Pedagoga |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
Obres destacables Fabricación, Aserradero y Fundición; Oración a Santos Vega; Taller mecánico | |
María del Carmen Pérez Giménez (Montevideo, 18 de març de 1888 - Ib., 12 de maig de 1963), coneguda com Carmen Barradas, fou una de les majors pianistes i compositores uruguaianes. Autoria del tríptic Fabricación, Aserradero y Fundición, la Oración a Santos Vega, Taller mecánico, entre d'altres.[1]
Fou contemporania dels principals músics uruguaians del període nacionalista (Eduardo Fabini, Luis Cluzeau Mortet, Alfonso Broqua, entre d'altres). Però de la mateixa manera que Carlos Estrada, César Cortinas i Héctor Tosar, no es va vincular a aquest proces i es va mantenir al marge de l'escena majoritària de la música culta uruguaiana d'aquell temps.[1][2][3]
Biografia modifica
El 18 de març de 1888 neix María del Carmen Pérez Giménez al carrer Daymán 284 (avui Julio Herrera y Obes). Fou la filla major del matrimoni d'Antonio Pérez Barradas (pintor i decorador de parets) i de Santos Giménez Rojas, ambdós espanyols residents a Montevideo. Fou la germana gran del pintor Rafael Barradas i d'Antonio, poeta amb el pseudònim literari d'Antonio de Ignacios.[4] El 4 de gener de 1890 neix Rafael Manuel Pérez Giménez i el 4 de juliol de 1893 Antonio Ignacio Pérez Giménez. Rafael adopta el cognom de l'avia paterna i Carmen el seu nom complet.[1]
Ben aviat el 1893, es manifesta el seu interes per la música. El 1894, el Mestre Antonio Frank després d'escoltar-la s'ofereix als pares per donar-li classes de solfeig.
El 1898 mor el seu pare, Antonio Pérez Barradas. Sorgeixen greus problemes econòmics que obliguen a suspendre les classes de solfeig. Gràcies a la generositat d'unes amigues de la seva mare comença l'estudi del piano amb les professores Albina Miraldi de Rainieri i Nicomendes Pelufo de Santini. El 1904 a instancies del Professor Marín Lóped obté una beca d'estudis al Conservatori “La Lira” per continuar estudiant piano. Probablement el 1906 fou l'any de la seva primera composició: Ilusión de artista.
Radicació a Espanya modifica
El 14 d'abril de 1915, Rafael Barradas, ja a Espanya, contrau matrimoni amb Simona (Pilar) Lainez en el Santo Templo Metropolitano, Basílica del Pilar, de Saragossa. El 2 de maig, Carmen Barradas obté el títol de Professora de Piano amb la Professora Aurora Pablo al Conservatori “del Uruguai” dirigit per Vicente Pablo. Aquest mateix any, el 2 d'octubre viatja cap a Barcelona amb tota la família per retrobar-se amb el seu germà Rafael.
En aquest any és presentada per Joaquín Torres García a la família de Cipriano Montolín on es donen a conèixer les seves Miniatures.
Durant el 1919 viu una època d'assajos i al 1920 comença un nova etapa en la seva carrera compositiva.
És el 1922 l'any del famós tríptic Fabricación, Aserradero y Fundición i de les obres que els crítics europeus van qualificar de futures obres d'orquestra. Aquest mateix any, el 24 de febrer, Carmen fa el seu primer concert a Espanya al Teatro del Centro. El 22 de desembre ofereix el seu segon concert a l'Ateneo de Madrid. El 1927 compon Procesión de Semana Santa en Hospitalet de Llobregat.
El 7 de febrer de 1928 és quan realitza el seu tercer concert a l'estudi particular de l'Arquitecte Sastre al Passeig de Gràcia (Barcelona). Allà Carmen estrena obres molt importants: Piratas, Taller mecánico i Cabalgata de reyes.
Retorn a Montevideo modifica
El 5 de novembre de 1928 la família Barradas empren el viatge cap a Montevideo on hi arriben el 25 del mateix mes. A escassos dos mesos i mig de la tornada, mor Rafael Barradas el 12 de febrer de 1929.
El Montevideo renovat de la dècada del vint no va comptar amb Rafael i Carmen per donar-li forma. Però també és cert que, tant Rafael com Carmen, van generar una notòria resistència als nuclis de les seves respectives arts. Foren els seus amics escriptors, poetes i filòsofs, més que pintors i músics. Es van mantenir particularment allunyats d'aquells artistes que van pertànyer a l'oficialisme.
Tasca docent i creació del cançoner infantil modifica
El març de 1929, a pocs dies de la mort del seu germà, Carmen ingressa al Instituto Normal com a Professora de Cant.
El 4 d'octubre de 1930 es realitza a l'Ateneu de Montevideo la «Exposición Barradas», amb motiu de l'any del centenari de la Jura de la Constitución. Carmen Barradas coneix a Baltassar Brum, expresident de la República, el qual presideix aquest homenatge.
Carmen Barradas funda la seva pròpia Coral amb alumnes del Instituto Normal. També al 1930 l'editorial de partitures del compositor Raimundo Marotti publica tres cançons infantils de Carmen.
Concerts a Montevideo, Galeria Barradas i Andresillo modifica
El 1933 compon Oración a Santos Vega que dedica al seu pare Antonio, al seu germà Rafael i a l'escriptor José Pedro Bellán.
Fins el 2 d'agost de 1933 Carmen compon en silenci, dedicada a la docència. En aquesta data Barradas organitza una conferencia-concert amb exposició d'obres del seu germà a la seva galeria particular, la galeria Barradas. Aquest serà el seu quart concert. En aquesta oportunitat acompanya a la soprano María V. de Müller i el pianista Hugo Balzo executa obres de l'autora. També participa el Coro de Señoritas del Instituto Normal, que interpreta obres d'autors nacionalistes, dirigit per la compositora. Data d'aquesta època la dedicatòria de Fabricación a Hugo Balzo.
El 9 de novembre de 1933 es realitza el cinquè concert de Carmen Barradas a l'Ateneo de Montevideo. La soprano María Vinent de Müller, a través de la seva institució «Arte y Cultura Popular», organitza un homenatge a Carmen, finalitzant aquest acte amb la participació al piano de la compositora.
El gener-febrer de 1934 Federico García Lorca visita Montevideo i realitza al cementiri del Buceo un emotiu homenatge a Rafael Barradas. Carmen compon a l'andalusa La niña de la mantilla blanca dedicada a Joaquín Torres García i dedica la seva obra Boda en la aldea escrita a Madrid el 1919, a María V. de Müller.
El 23 de juliol de 1934 es realitza el sisè i últim concert de Carmen amb la presencia d'un gran nombre de personalitats d'Uruguai, al Teatro 18 de Julio.
El 14 de gener de 1935 es presenta al Concurso de Remunraciones Artísticas organitzat pel Ministerio de Instrucción Pública y Previsión Social de llavors (avui Ministero de Educació y Cultura) amb les obres La niña de la mantilla blanca i Aurora en la enramada. Les seves obres no són seleccionades.
L'any 1937, Hugo Balzo toca Fabricación a la sala Pleyel de París. El 1939 Carmen publica la partitura de Fabricación a Montevideo i el març d'aquell mateix any, Pablo Neruda visita la Galería Barradas, en una trobada de poetes uruguaians d'entre els quals podríem destacar Jesualdo Sosa i Roberto Ibáñez.
A la Galería Barradas s'efectuen concerts, conferencies, xerrades i trobades amb l'assistència de personalitats de la cultura uruguaiana. Allà van oferir-hi conferencies Jules Supervielle, Luisa Luisi i el compositor i director d'orquestra mexicà Carlos Zozaya.
El 1940 Carmen Barradas i el seu germà Antonio de Ignacios publiquen el primer exemplar de la revista Andresillo. A la revista es van publicar cançons infantils de Carmen, amb comentaris d'Antonia Lainez, il·lustracions de contes infantils de Rafael, poemes d'Antonio de Ignacios i altres col·laboracions. Aquestes publicacions pagades per la família van tenir una curta vida, només es van editar sis exemplars.
El 1941 obté l'efectivitat als Insitutos Normales i el 1942, realitza la versió per a dos pianos de Fabricación. El 19 de desembre es produeix la trobada amb el crític Roberto Lagarmilla. Tembé compon aquest any en memòria d'Alfonsina Storni, la seva obra per a piano Mar-Tragedia-Misterio que queda inacabada. El 1943, és designada per donar classes a l'Escola Nº 45 de segon grau.
El 1944, entrega el seu currículum al crític Roberto Lagarmilla i es coneixen amb la pianista Néffer Kröger.
El 22 de novembre de 1945, s'efectua el primer recital d'obres de Carmen Barradas a càrrec de Néffer Kröger a la Biblioteca Artigas de Colón. El 1946 dedica el seu Estudio en si bemol menor antiguo, escrit el 1941, a Néffer Kröger i el Baile inglés, escrit el 1920 a Madrid, a la pianista Victoria Schenini.
El 1947, Ángelo Turriziani executa Procesión en Hospitalet de Llobregat a l'amfiteatre de la Facultad de Arquitectura.
El 1948 la sacsegen dos grans pèrdues, el 24 d'agost mor Antoñita Lainez de Sicardi, cunyada de Rafael. I el 31 d'agost, al seu domicili del carrer Municipio 1621, mor Doña Santos Giménez de Pérez Barradas, mare dels artistes.
El 1952 es jubila. El 14 de maig de 1958 mor Pilar Lainez de Pérez Barradas. També serà l'any en el que Carmen escriu la seva última obra, l'Estudio rítmico en mi bemol menor.
El 5 de febrer de 1963 mor el seu germà Antonio de Ignacios i el 12 de maig Carmen Barradas. És enterrada al panteó de la família Piccardo, al Cementerio Central. Amb la seva mort es van perdre gran part dels seu manuscrits, junt amb diversos quadres i dibuixos del seu germà pintor que van caure en mans d'oportunistes que van aprofitar la situació per buidar el seu petit apartament de l'Arenal Grande 1329 ap. 1.[1]
Els seus intèrprets modifica
El 1937, Hugo Balzo toca Fabricación a la sala Playel de París. A més a més la toca en varies oportunitats a Europa, Estats Units, Argentina i Mèxic. El 22 de novembre de 1945, s'efectua el primer recital d'obres de Carmen Barradas a càrrec de Néffer Kröger a la Biblioteca Artigas de Colón. Aquest va ser l'inici d'una gran obra de divulgació iniciada per Néffer Kröger, que va continuar oferint recitals amb obres de Carmen Barradas durant tota la seva vida, a més de brindar-li innumerables homenatges, enregistrar discos amb les seves obres, efectuar xerrades i concerts, escriure articles sobre ella i elaborar dos extensos treballs titulats Carmen Barradas i Aportes para el estudio del Sistema Poligonal de Carmen Barradas. La presentació del llibre «Carmen Barradas una autentica varguandista» que conté aquests treballs es van realitzar el 18 de març de 2015 a Montevideo, amb un Concert-Homenatge en el qual es van interpretar obres de Carmen Barradas. En aquesta publicació pòstuma el compilador és el Mestre Julio César Huertas.
També han col·laborat amb la divulgació de l'obra de Carmen Barradas els pianistes Alicia Escuder, Victoria Schenini, Hugo Balzo, Héctor Tosar, Luis Batlle Ibáñez i Julio César Huertas. Els cantants Martha Fornella, Carmen Méder, Gloria de León, Silvina Arroyo, Yanel López i Eduardo Garella; l'organista Ángelo Turriziani; el bandoneonista Pablo Borda; el guitarrista Amílcar Rodríguez Inda i el Coro de Niños del Instituto Crandon dirigit per la Professora María Angélica Lagomarsino de Peyrot.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
Néffer Kröger interpreta Fabricación, de Carmen Barradas al YouTube
Carmen Barrasas - La hermana compositora. (per Adriana Santos Melgarejo) al YouTube
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Kröger, Néffer. Carmen Barradas (Músicos de aquí - Tomo 2). CEMAU, 1992, p. 43-64.
- ↑ Morgan, Robert P. Modern times from World War I to the present (en anglès). Macmillan, 1993, p. 247. ISBN 9780333515990.
- ↑ Bethell, Leslie. A Cultural History of Latin America: Literature, Music and the Visual Arts in the 19th and 20th Centuries. Cambridge University Press, 1998, p. 336. ISBN 978-0521626262.
- ↑ Rocca, Pablo. Niño Eterno (en espanyol). Brecha.