Usuari:Alejandruna/Olga Tchekhova

Olga Konstantinovna Knipper (rus: Ольга Константиновна Чехова) va nàixer el 14 d'abril de 1897 (tot i que algunes fonts parlen del 13 o 26 d'abril) a Aleksandrópol, avui Gyumri (Armènia), i va morir a Múnic, el 9 de març de 1980. Va ser una actriu russa d'origen alemany de rellevància entre 1920-1945 al cinema mut i les pel·lícules de la UFA. Entre els personatges que va interpretar, es troba el de protagonista femenina en la pel·lícula d'Alfred Hitchcock: Mary (1931).

Biografia

Olga Knipper era el seu veritable nom, filla de l'enginyer ferroviari Konstantin Knipper^[1], germana del compositor Lev Knipper i neboda i homònima de l'actriu Olga Knipper-Tchekhova (esposa d'Anton Tchekhov), luterans d'origen ètnic alemany. Va estudiar en Tsárskoye Seló però, després de veure a Eleonora Duse, es va unir a l'estudi del Teatre d'Art de Moscou. Allà va conèixer al gran actor Mijail Tchekhov (nebot d'Antón Tchekhov) en 1915 i es va casar amb ell el mateix any, prenent el seu cognom com a propi. La seva filla, l'actriu Ada Tchekhova, va néixer en 1916 (i va morir en 1966 en un accident aeri).

Olga Tchekhova

Dos anys després de la Revolució d'Octubre, Tchekhova es va divorciar del seu marit però va conservar el seu cognom. Va poder aconseguir un passaport del govern soviètic, possiblement a canvi de cooperació, la qual cosa li va permetre abandonar Rússia. Va ser acompanyada per un agent soviètic amb tren fins a Vienna, després es va traslladar a Berlín en 1920. El seu primer paper va ser en la pel·lícula muda de Friedrich Wilhelm Murnau El Castell Encantat (1921). Va actuar en les produccions de la UFA de Max Reinhardt, el mateix estudi on Fritz Lang va dirigir Metròpoli (1927). Va realitzar una reeixida transició del cinema mut al parlat. En els anys 30 es va convertir en una de les més brillants estrelles del Tercer Reich sent admirada pel mateix Adolf Hitler. Una foto publicada on se la veu asseguda al costat de Hitler en una recepció li va donar als líders de la intel·ligència soviètica la impressió de que tenien una estreta relació.^{[cal citació]}

Rosa «Olga Tchekhova» (Cocker, 1977)

De fet, tenia una relació més propera amb el Ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, qui es va referir a ella en els seus diaris com "eine charmante Frau" ("una dama encantadora"). Els arxius soviètics revelen que en realitat era una espia comunista^{[cal citació]}.

En Hotel Berlín 1933, de l'argentí Pablo Sodor, es mostra a Tchekhova molt relacionada amb Carl-Heinrich von Stülpnagel, el coronel nazi que en 1944 va participar de l'atemptat contra Hitler.

Últims anys

Després de la Segona Guerra Mundial la seva carrera com a actriu va ser menys reeixida; la seva única pel·lícula feta a Hollywood no va aconseguir popularitat, principalment perquè el seu accent era molt fort. Després de la guerra va viure en el sector soviètic de Berlín, però en 1949 va aconseguir mudar-se a Munich, Baviera, i va llançar una companyia de cosmètics.

Al mateix temps va continuar actuant fent papers secundaris i cameos en més de 20 pel·lícules.

Va abandonar la seva activitat com actiriu en 1974, publicant un llibre de memòries. La seva correspondència amb Olga Knipper i Alla Tarásova va ser publicada pòstumament.

Agent soviètica

Els arxius del KGB, parcialment publicats en els anys 90, mostren que Tchekhova va ser una agent soviètica “dorment” reclutada en els anys 20, i que va estar connectada amb el seu germà Lev Knipper, un actiu agent de la Policia Secreta Soviètica OGPU - NKVD ^{[cal citació]}. Es creu que una de les seves funcions va ser ajudar al seu germà en el complot per assassinar Hitler. En 1945 després que Berlín fos presa per l'Exèrcit Rojo, Tchekhova va ser detinguda per agents soviètics i portada a Moscou algunes setmanes per a ser interrogada. Va tornar a Berlin al juny de 1945 i es va mudar a una nova casa que va ser mantinguda i custodiada pels soviètics durant diversos anys.^{[cal citació]}

Publicacions en alemany

Olga Tschechowa, C. C. Bergius: Ich verschweige nichts! Autobiografie. Zimmer & Herzog, Berchtesgaden 1952.^[2]
Olga Tschechowa: Meine Uhren gehen anders. Herbig, München/Berlin 1973, [[Special:BookSources/3776606320|ISBN 3-7766-0632-0.]]
Renata Helker: Die Tschechows. Wege in die Moderne. Hrsg. v. Deutsches Theatermuseum München. Henschel, Berlin 2005. ISBN 3-89487-502-X
Antony Beevor: Die Akte Olga Tschechowa. Das Geheimnis von Hitlers Lieblingsschauspielerin. 1. Auflage. Bertelsmann, München 2004. ISBN 3-570-00826-6
Renata Helker: "Schön. Und von besonderer Kultur." Olga Tschechowa in Schloss Vogelöd. In: Michael Omasta, Brigitte Mayr, Christian Cargnelli (Hrsg.): Carl Mayer, Scenar[t]ist. Ein Script von ihm war schon ein Film - "A script by Carl Mayer was already a film". Synema, Wien 2003. ISBN 3-901644-10-5
Beevor, Antony (2004) The Mystery of Olga Chekhova: was Hitler's favorite actress a Russian spy? ISBN 0-670-03340-5

Referències

↑ Algunes fonts afirmen que Konstantin Knipper va ser ministre de l' Imperi Rus, però sembla ser que és fals. , 15-04-2010.
↑ Tschechowa, Olga. Ich verschweige nichts!. 1. - 6. Tsd.. Berchtesgaden: Zimmer & Herzog, 1952.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandruna/Olga Tchekhova

Olga Chéjova a IMDb
Biografia i fotos d'Olga Tchekhova. (rus)
Fotos i bibliografia Olga Chéjova. (rus)

Plantilla:NF [[Categoria:Alemanya nazi]] [[Categoria:Actors de cinema russos]] [[Categoria:Actrius de cinema alemanyes]] [[Categoria:Agents secrets]]

[1] Algunes fonts afirmen que Konstantin Knipper va ser ministre de l' Imperi Rus, però sembla ser que és fals. , 15-04-2010.

[2] Tschechowa, Olga. Ich verschweige nichts!. 1. - 6. Tsd.. Berchtesgaden: Zimmer & Herzog, 1952.

[1]

[2]