Viquipèdia

Usuari:Alzinous/Jean-Marie Guyau

< Usuari:Alzinous

Jean-Marie Guyau Tuillerie (Laval, 28 d'octubre de 1854 – Menton, 31 de març de 1888), conegut com a Jean- fou un filòsof i poeta francès.[1] Malgrat la seva transcendència, les seves obres són gairebé desconegudes.[2]

Guyau, tot i la seva curta vida, fou un autor a la cruïlla de diverses èpoques.[3] Va poder conèixer el Segon Imperi, la Comuna, la invasió alemanya del seu país i la instal·lació progressiva de la Tercera República.[3] A París, Guyau passava moltes hores llegint a la Biblioteca Nacional.[3] Hereu de Plató i de Kant, va trobar inspiració en les obres de Comte i Spencer,[3] així com en les de molts altres pensadors, com ara, Epicur, Epictet, Kant, o Alfred Fouillée,[4] En la poesia i la literatura fou influenciat per Pierre Corneille, Victor Hugo i Alfred de Musset.[cal citació] Les obres de Guyau estan impregnades pel vitalisme i insisteixen en la felicitat d'una vida compartida amb els altres.[5]

De todos los filósofos franceses del último tercio del siglo pasado el que más poderosamente contribuyó a transformar el pensamiento europeo fue, sin duda, Juan María Guyau. Nadie como él influyó tan decisivamente en el resurgimiento de las ideas éticas con su fórmula, tan conocida, de la Moral sin obligación ni sanción. Al fallecer en 1888, victima de traidora enfermedad, perdió la nación vecina al más original y –¿por qué no decirlo?– al más amable de sus egregios especuladores.[6]

Biografia modifica

Nascut el 1854 a Laval, era el fill d’Augustine Tuillerie, distingida educadora, més coneguda sota el pseudònim de G. Bruno, autora de llibres que van experimentar una considerable difusió, entre d’altres: Francinet, Le Tour de la France par deux enfants i Les Enfants de Marcel. Fidel a la tradició familiar, va escriure llibres per a nens i una notable obra sobre pedagogia, molt ben rebuda a l’època, també en altres països, com Alemanya, els Estats Units, Itàlia o Espanya.[2]

La formació de Guyau, de conformitat amb els desitjos de la seva mare i Alfred Fouillée, el seu oncle i filòsof molt reconegut a l’època, que més tard es va casar amb la seva mare, no podria haver estat més convencional: Plató, Epictet i Kant van ser objecte dels seus estudis, i entre els contemporanis, Comte, Spencer i Biran i la seva «filosofia de l’esforç».[2]

A disset anys va obtenir la seva llicenciatura en Lletres i immediatament després es va dedicar a la traducció del Manual d’Epictet, precedida pel seu propi estudi dels estoics. En el mateix període, sota el pseudònim de Théo-phile Redon, va participar en un concurs a San Francisco amb una obra sobre l’educació i la moral, que li va fer aconseguir un premi. Dos anys més tard, amb només dinou anys, va rebre el segon premi, aquesta vegada de la prestigiosa Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques de París, per un assaig sobre La Història i la crítica de la moral utilitària. Aquest treball, posteriorment desenvolupat, es va publicar en dos volums sota els títols La moral d’Epicur i La moral anglesa contemporània, respectivament, el 1878 i 1879.[2]

Però, molt jove, va contreure la tuberculosi, i el 1876, un any després del seu nomenament com a professor del Liceu Condorcet (on uns quants anys més tard Ferrer i Guàrdia va ensenyar), va haver d’abandonar la feina. La seva malaltia el va obligar a buscar un clima més suau que el de París per passar-hi els hiverns: en primer lloc va triar la costa atlàntica, Biarritz i Pau foren els llocs escollits, i després optà per la mediterrània Niça. I des de 1881 es va instal·lar de forma permanent a prop de Menton. Aquests van ser els seus anys més prolífics. Aquest mateix any 1881 va publicar un llibre de poemes titulat Vers d’un philosophe. El 1884, el llibre Les problèmes de l’esthétique contemporaine, i l’any següent, Esquisse d’une morale sans obligation ni sanction —treball dedicat a l’ètica en el qual se subratlla que els principis morals i estètics sorgeixen de la mateixa realitat de la vida. Aquest llibre li va valer l’admiració de Nietzsche, que el va anotar àmpliament, i encara avui es poden llegir aquestes anotacions a l’exemplar que se’n guarda a l’arxiu de Nietzsche a Weimar.[2]

Un estudi sociològic sobre la religió, titulat L’Irréligion de l’avenir, va ser la darrera obra publicada abans de la seva mort. Guyau va morir l’any següent, 1887, a Menton, a l’edat de trenta-tres anys.Vaser enterrat al cementiri de Menton el mateix dia que Nietzsche va abandonar per sempre la Costa Blava.[7]

Alfred Fouillée en va publicar pòstumament alguns textos inèdits que li quedaven. El primer, el 1889, fou el mencionat text sobre educació, que sota el títol Éducation et hérédité, va ser considerat des del principi com un clàssic de l’ensenyament i va ser molt acreditat entre sociòlegs nord-americans de principis de segle. Fouillée també va publicar L’Art du point de vue sociologique. Finalment, l’any 1890, es publicà l’última obra pòstuma de Guyau: es tracta d’una edició, augmentada i supervisada per Bergson, d’un text titulat La Genèse de l’idée du temps, que Guyau ja havia publicat el 1885 a la Revue Philosophique.[7]

Després de la mort de Guyau, gairebé totes les seves obres van ser traduïdes als idiomes europeus més importants. Les seves obres completes ho van ser al rus i a l’alemany. El 1906 la seva filosofia es va discutir a la Societat Francesa de Filosofia, però el 1928 el filòsof i teòleg alemany Hans Pfeil ja parlà de Guyau com un filòsof desconegut a Alemanya, igual com havia ocorregut a França, on la seva obra ja havia estat eclipsada per la de Bergson i la de Nietzsche.[7]

Context històric modifica

Guyau, com ja ha estat assenyalat, va publicar, a més de la seva extensa obra filosòfica, una sèrie d’obres per a les escoles molt apreciades a l’època: Première année de lecture courante, L’Année préparatoire, L’Année enfantine. No hem d’oblidar que l’època en què va publicar la major part de la seva obra està marcada pel desenvolupament de l’escola pública de Jules Ferry i l’establiment d’una educació cívica i moral a les escoles primàries.[8]

Guyau i l'educació modifica

Els seus punts de vista sobre l’educació li van valer una audiència internacional. Amb el suport d’una filosofia moral, escrigué sobre la manera com hauria d’ésser l’educació que permetés als joves afrontar en les millors condicions, un món nou, complex i difícil.[3]

Amb el suport d’una filosofia moral, va voler fer una síntesi entre els ideals clàssics, les noves perspectives de la sociologia de Spencer i el punt de vista llibertari de Tolstoj, de cara a l’assoliment d’una educació que havia de permetre als joves afrontar en les millors condicions, un món nou, complex i difícil.[2]

Francesc Ferrer i Guàrdia considerava a Guyau l’autor que més l’havia influenciat.[3]

Obres modifica

Considerada como una obra trascendente por escritores de la talla de Federico Nietzsche y Pedro Kropotkin, Esbozos de una moral sin sanción ni obligación, constituye, sin lugar a dudas, un verdadero tesoro de sabiduría que no obstante su antigüedad, aún puede aportar mucho a todo aquel que lo lea.[9]

Esquisse d’une morale sans obligation ni sanction modifica

La moral kantiana ha tenido diferentes recepciones entre las tradiciones filosóficas. Mientras que unas han recuperado el universalismo, otras han incidido, con especial énfasis, en la individualidad y el laicismo. Un caso de ello es el del pensamiento moral de Jean Marie Guyau, quien en su libro retoma las ideas morales kantianas, omnipresentes en la época para, desde ellas, construir una moral nueva para unos tiempos nuevos. Este, a diferencia de sus contemporáneos más conocidos, no negó la moral en favor de una ciencia de las costumbres o de una dinámica inexorable capaz de conducir a la humanidad hacia caminos de felicidad y de justicia. Guyau construye una teoría moral que recoge los aspectos del kantismo como son la individualidad y el laicismo para llevarlos a las últimas consecuencias, para desde allí señalar como la moral no sólo no desaparece con los avances sociales sino que, al contrario, su reflexión se acrecentará cada vez con la proliferación de problemas suscitados por el propio devenir de los acontecimientos.[10]

Es por esta razón, entre otras, que se puede señalar a Guyau como pionero de esa nueva moral surgida después del periodo en el que han prevalecido las ciencias sociales y que hoy representa sin ninguna duda la parte mayoritaria del hacer filosófico contemporáneo. Es probable, no obstante, que sin los sucesivos y vertiginosos acontecimientos, que se produjeron en las últimas décadas del pasado siglo, hoy nos parecería menos adecuada la edición del ya centenario libro de Jean Marie Guyau. El desmoronamiento de las grandes construcciones, tanto teóricas como políticas, ha favorecido, además de la recuperación de las cosas políticas, la de obras y autores que como es el caso de Jean Marie Guyau permanecían el anonimato desde largo tiempo. Esta recuperación ha sido, si cabe, más notoria en el terreno de la teoría moral, donde el filósofo francés tuvo que contender, no sólo, con las teorías más afines a la suya propia, sino con una idea mucho más compleja, como la de la negación de la misma moral. Los albores del nuevo siglo no fueron tampoco nada propicios, puesto que la filosofía analí-tica, con los Principia Ethica de Moore al frente, dejó arrinconado ese modo de hacer filosofía moral que no...

Referències modifica

  1. ↑ «Guyau, Jean-Marie 1854–1888» (HTML) (en anglès). WorldCat Identities. Arxivat de l'original el 14 març 2016. [Consulta: març 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Riba, 2010, p. 33.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Riba, 2010, p. 32.
  4. ↑ Riba, 2010.
  5. ↑ Bueno, 2010.
  6. ↑ «Juan M. Guyau, por Santiago Valentí Camp / 1922». [Consulta: 6 abril 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Riba, 2010, p. 34.
  8. ↑ Riba, 2010, p. 35.
  9. ↑ Guyau, Jean-Marie Guyau. Esbozos de una moral sin sanción ni obligación (PDF) (en castellà). Segunda edición cibernética, enero del 2003. antorcha.net, 2009, p. 127. 
  10. ↑ Guyau, 1884, p. 5.

Bibliografia modifica

Bibliografia no feta servir encara modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Alzinous/Jean-Marie_Guyau&oldid=29209248»