Usuari:Amirro/proves

Una Wanderwort (alemany: [ˈvandɐˌvɔʁt], 'paraula mòbil', plural Wanderwörter; en majúscula com tots els substantius en català) és una paraula que s'ha estès com a préstec en diverses llengües i cultures, especialment en llengües distants geogràficament les unes de les altres però vinculades pel comerç. Com a tals, les Wanderwörter són una curiositat en els àmbits de la lingüística històrica i la sociolingüística en el si de l'estudi del contacte lingüístic.[1] Cronològicament, es fa difícil establir en quina llengua o família lingüística s'originen aquestes paraules i en quines s'han pres com a préstecs.

Exemples

modifica

Alguns exemples de Wanderwörter són sucre, gingebre, coure, plata, comí, menta i vi, paraules que daten del comerç durant l'edat de bronze.

El te, que té dues variants lingüístiques en anglès i, de retruc, a la resta de llengües occidentals (tea i chai, a Euràsia) és un exemple de mot estès relativament tard en la història de la humanitat i, per tant, se'n pot resseguir l'origen: la forma te (tea en anglès) és del xinès hokkien, específicament del dialecte Amoi

  1. Trask, Robert Lawrence. The Dictionary of Historical and Comparative Linguistics. Psychology Press, Gener del 2000, p. 366. ISBN 978-1-57958-218-0.