Usuari:Auró/sandbox3
Estoïcisme modifica
L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC). El nom de l'escola estoica prové del lloc on Zenó impartia els seus ensenyaments: un pòrtic (stoà) d'Atenes.
En un sentit ampli, es poden considerar estoiques totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència envers els plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos. Ara bé, en un sentit estricte es coneix com estoïcisme tant el corrent filosòfic grecoromà, iniciat per Zenó, com la teoria ètica mantinguda per aquests filòsofs.
L'ètica estoica es basa en una particular concepció del món: el cosmos està governat per una llei o raó universal que determina el destí de tot el que s'hi esdevé, i que és la mateixa per a la natura que per a l'ésser humà. No ostant, en front el determinisme universal, l'home te que exercir la seva lliure voluntat. Aquesta voluntat o prohairesis, per ser virtuosa, ha de ser d'acord amb la natura. Tenint en compte això, considera que la conducta correcta tant sols és possible en el si d'una vida tranquil·la, aconseguida gràcies a la impertorbabilitat de l'ànima, és a dir, mitjançant la insensibilitat envers el plaer i envers el dolor. Aquesta impertorbabilitat només serà assolible en el coneixement i l'assumpció de la raó universal (o destí) que regeix la natura, i per tant, en una vida completament d'acord amb aquesta raó universal.
Com l'epicureisme, la filosofia estoica va tenir molts seguidors durant tot el període hel·lenístic i també en l'època romana. Un dels més reconeguts és Sèneca.
Els estoics també divideixen la filosofia en tres disciplines: lògica, física i ètica.
Stoicism (Greek Στοά) was a school of Hellenistic philosophy founded in Athens by Zeno of Citium in the early 3rd century BC. The Stoics considered destructive emotions to be the result of errors in judgment, and that a sage, or person of "moral and intellectual perfection," would not suffer such emotions.[1] Stoics were concerned with the active relationship between cosmic determinism and human freedom, and the belief that it is virtuous to maintain a will (called prohairesis) that is in accord with nature. Because of this, the Stoics presented their philosophy as a way of life, and they thought that the best indication of an individual's philosophy was not what a person said but how he behaved.[2] Later Stoics, such as Seneca and Epictetus, emphasized that because "virtue is sufficient for happiness," a sage was immune to misfortune. This belief is similar to the meaning of the phrase 'stoic calm', though the phrase does not include the "radical ethical" Stoic views that only a sage can be considered truly free, and that all moral corruptions are equally vicious.[1]
Stoic doctrine was a popular and durable philosophy, with a following throughout Greece and the Roman Empire, from its founding until the closing of all philosophy schools in 529 AD by order of the Emperor Justinian I, who perceived their pagan character to be at odds with the Christian faith.[3][4] From then on, almost all philosophers were bishops, priests and monks of the Church.
El sistema de finanzament de la nova policía autonòmica no estaba fixat ni definit en lloc, i per tant inicialment estaba fora de les competències de la Junta de Segurtat. La polèmica es va introduir a la Junta quan la part estal, a través del governador de Girona, va donar ordre de no enviar la Guardia Civil per la vigilància externa de la presó remodelada de Girona[5]. Aques fet va conduir a que s'arribes a l'acord que els Mossos que assumisin la vigilància en substitució de la Guardia Civil fossin finançats per l'Estat.[6] Seguint aquest mateix raonament substiturori es va acordar que l'Estat finances els mossos que passesin a substiruir policies estatals.[7]En reunió de Juliol del 1986 la Junta va crear un "Comisió Tècnica", bàsicament integrada pel governador de Girona Pere Navarro i el Director General de Seguretat Ciutadana de la Generalitat Lluis Renau, per establir una comunicaciò mes fàcil entre la part estatal y de la Generalitat.[8]
Una funció positiva de la Junta va ser la creació de la "comissió tècnica", per definir aquelles funcions que es transferien d'una policia a una altre, tema important perquè estava lligat al finançament. També havia d'establir els sistemes per facilitar la informació entre les diferent policies, a fi d'aconseguir accions coordinades.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Stoicism, Stanford Encyclopedia of Philosophy.
- ↑ John Sellars. Stoicism, p. 32.
- ↑ Agathias. Histories, 2.31.
- ↑ David, Sedley. «Ancient philosophy». A: E. Craig. Routledge Encyclopedia of Philosophy, 1998 [Consulta: 18 octubre 2008].
- ↑ «La remodelada cárcel de Girona está sin presos al no custodiarla la Guardia Civil». La Vanguardia, 17-06-1986, pàg. 33.
- ↑ Tejedor Rius, F. «Principio de acuerdo Generalitat - Administración Central para financiar la policía autonómica». La Vanguardia, 23-10-1987, pàg. 29.
- ↑ Domingo, Oriol «Jordi Pujol y José Luis Corcuera presidieron la Junta de Seguretat que selló el modelo policial acordado entre los gobiernos catalán y central». La Vanguardia, 22-02-1990, pàg. 14.
- ↑ «Una comisión técnica agilizará las tareas de la Junta de Seguridad de Cataluña». La Vanguardia, 02-07-1986, pàg. 25.