Usuari:Estrella23c/La Lupe

Estrella23c/La Lupe

Biografia
Naixement	Santiago de Cuba, Cuba

La Lupe (nom artístic de Lupe Victoria Yolí Raymond, Santiago de Cuba, 23 de desembre de 1939 - Nova York, 29 de febrer de 1992) va ser una cantant cubana. Algunes fonts indiquen que el seu nom de naixement era Guadalupe, mentre que unes altres assenyalen que el seu any de naixement va ser 1936.

Biografia

La Lupe es va introduir al món de la música cantant en diferents locals habaneros, una vegada acabada, per exigència paterna, la seva carrera de magisteri o de mestra. En 1959 va formar, al costat del seu primer espòs, Eulogio "Yoyo" Reyes, el Trio Tropicuba, que va començar a presentar-se de forma permanent en un petit però llegendari bar de l'Havana, cridat La Xarxa. La seva forma de cantar, omple d'energia i amb un cert toc estrafolari, la va fer famosa a la ciutat.

Exiliada de Cuba, doncs la seva forma de cantar no era ben vista pel nou règim fidelista que s'havia implantat al país, va viatjar a Mèxic i d'allí el representant d'artistes cubans, Tito Garrot va decidir recomanar-la a Catalino qui la hi passo a Mongo Santamaría a New York que era una ciutat menys conservadora i mes liberal. Llavors La Lupe es va a New York on Mongo Santamaría la posa a cantar en un bar de Midtown: La Barraca i després graven el disc Mongo Introdueixes La Lupe (1963) no obstant això certes desavinences amb Santamaría van ser aprofitades pel segell Tico Records per formar un tàndem de Lupe amb Tito Puente, que van gravar quatre discos que van tenir un èxit inaudit i la van catapultar al estrellato a New York.

És en aquesta etapa que la seva fama arriba a comparar-se a la de Celia Cruz, sent La Lupe més famosa. L'èxit de la Lupe es va deure en part al seu cant aguerrido, el seu peculiar i única manera d'afrontar el bolero i la cada vegada major influència d'una música llatina allunyada dels formalismes de saló que van imperar, en els anys 50, a la ciutat dels gratacels. Aquest cant arrabalero, més propi del barri que d'un saló de ball, va trobar en La Lupe el seu millor exponent femení. No obstant això, era també capaç d'interpretar amb mesura i contenció, encara que sense perdre la intensitat dramàtica, temes d'amor elegantíssims com "Si tornes tu" o "Amor gitano", que van anar dos dels seus majors èxits. Va viatjar per alguns països de la regió però el seu èxit en aquests viatges es va donar a Veneçuela on va ser cartell principal en els prestigiosos carnestoltes de Caracas, en els quals va guanyar premis.

A la fi dels 60, no obstant això, diversos factors van incidir perquè el seu estrellato decaigués. La seva vida personal i sentimental era un autèntic terratrèmol: ella era santera i molts dels seus "mayore" s'aprofitaven de la seva influència i diners; el seu segon espòs, Willie García, va començar a desenvolupar un quadre esquizofrènic que la va obligar a gastar ingents summes de diners en tractaments mèdics; els seus hàbits dispendiosos feien que, per exemple, gastés els 20.000 dòlars que guanyava en un concert en un nou abric de pell.

Un altre decisiu factor perquè La Lupe caigués va ser l'arribada de Celia Cruz a New York, qui va signar contracte amb Fania Records per formar part de la portentosa Fania All Stars. El segell Fania dominava tot el mercat Llatí i havien adquirit el segell Tico Records al que pertanyia La Lupe, a la qual van decidir deixar en un segon pla tenint ja a Cruz.

Aquest solapadt ambient de substitució va col·lapsar mitjançant un altercat directe de la Lupe en contra de Cruz, que va sortir a la llum. Aquest succés va ocórrer en una entrevista que realitzada a la Lupe on, a més de deixar clara la seva molèstia pels privilegis de la disquera amb Celia, en to de broma afirmava que el marit de la cantant (Pedro Knight) era palero. I encara que la conversa que va sostenir La Lupe amb la periodista va ser "off the record", va sortir publicada en El Diari La Premsa i va ser l'última espurna per incendiar Troia o més aviat Esparta. Aquesta publicació va molestar en gran manera a Celia, qui va posar un ultimàtum als directius de Fania Records perquè decidissin entre ella i La Lupe.

Les paraules de Celia Cruz van ser contundents i irrevocables, i encara que era difícil la situació posat que abans que Cruz arribés, La Lupe havia produït molts guanys a Tico Records, els directius sense remordiments li van plantejar a la Lupe la terminació de les seves relacions amb ella a causa que Celia els hi va demanar. La Lupe va respondre amb súpliques perquè no la deixessin fora, però no va haver-hi arranjament i així va acabar la fama de la Lupe gràcies a Celia, el punt final a un curt període d'èxits inoblidable per a alguns dels seus seguidors. Aquest dia va ser el més dolorós per la Lupe, que presentió que la seva carrera estava acabada, sabent que quedava completament out side, ja que Fania no solament dominava el món de lod discos, sinó també totes les promocions, centres nocturns, espectacles, teatres i fins a centres públics.

En 1978 La Lupe demanava encaridament a Fania que deixés de manejar els seus discos, per poder així buscar acomodament a una altra casa disquera. Tito Puente, fins i tot, va intercedir perquè això succeís, però la resposta que van rebre va ser la proposta de gravar un disc, La parella, de desigual factura i poca rellevància entre el públic. La gairebé nul·la publicitat que va rebre l'enregistrament va contribuir al fet que l'esperada tornada de la cantant anés només una il·lusió.

Ja en la pobresa, amb la seva mansió hipotecada, es va mudar a Puerto Rico durant uns mesos, mentre esperava rebre algun contracte per cantar en els escenaris. El viatge a Puerto Rico va ser el fracàs sobre el seu fracàs ja que li va portar problemes amb diverses cadenes televisives, el seu peculiar estil de ballar i interpretar algunes cançons ja no eren ben rebuts i per obtenir atracció les va portar més enllà del permès i va ser molt mal vist i criticat. No li va quedar remei que tornar a Nova York i acceptar el retir en 1980. És així que el seu nom i la seva glòria es va ser enfonsant cada vegada més en l'oblit formant part del passat que no torna.

A la fi dels 80 es va convertir a la religió evangelista i va compondre i va interpretar cançons que van ser recopilades en uns cassettes. No obstant això, el seu saler i particular forma interpretativa sempre van tenir la facultat d'imprimir-li la seva empremta popular i cabaretera. Va ser capaç d'aparellar a un al·leluia, glòria a Déu el gemec més sensual possible en la nit tropical.

El 28 de febrer de 1992 va sofrir una aturada cardíaca fulminant mentre dormia en un humil apartament que compartia amb la seva filla Rainbow en el Bronx. Li van sobreviure el seu espòs, William García; la seva filla, Rainbow, i el seu fill, René Camaro (el pare del qual va ser Eulogio Reyes). Va tenir un velorio com qualsevol persona comuna i va ser enterrada en una tomba que es troba en el cementiri St. Raymond's del Bronx.

Repercussió

La seva trajectòria, pràcticament oblidada per una generació adormida per la "salsa", va ser rescatada per la comunitat homosexual hispana.

Entre famosos admiradors s'expliquen el mort escriptor cubà Guillermo Cabrera Infant i el director de cinema espanyol Pedro Almodóvar, que va incloure en la banda sonora de les seves pel·lícules algunes interpretacions seves ("Pur teatre" de Tite Curet Alonso, per exemple, sona en Dones a la vora d'un atac de nervis). De fet, a Espanya La Lupe és comunament associada amb el director manxec. El tema Què et vaig demanar apareix també a l'inici de la pel·lícula Gens (2001) del director cubà Juan Carlos Cremata.

En 2002, la ciutat de Nova York va batejar com "La Lupe Way" l'antic carrer East 140 del Bronx, en memòria seva.

Curiositats

• La Lupe es va graduar de magisteri a Cuba a insistències del seu pare, Tirso Yoli, un obrer de la fàbrica de rom Bacardí.
• De nena admirava a la cantant francesa Édith Piaf, l'espanyola Lola Flores i a la cubana Olga Guillot.
• Mentre actuava en 1958 en el club El Roco de l'El Vedado, a Cuba amb el Trio Tropicubas, no es podia contenir i li agradava cantar a la seva manera, sortint-se de la disciplina del grup, la qual cosa va provocar la seva expulsió.
• A principis dels anys 1960, La Lupe treballava en un club del Vedado cridat "La Xarxa"; en aquest lloc ella era tota acció en la tarima, però era tan baixeta que algunes vegades en les seves arrencades emotives se sortia i cantava al costat de les banquetas que tenia la barra, es llevava les sabates i li se les tirava al pianista.
• A la seva arribada a Nova York, en 1964, va haver de treballar en un club nocturn d'estar per casa, La Barraca, i cobrava 30 dòlars per funció.
• La Lupe versionó tres cançons : "I tu no estàs, estimat mio", "Igual t'estimo" del disc Sense fronteres i "Si tant et vaig estimar" del disc A qualsevol preu i que en veu de la Lupe es van conèixer amb els noms de "Estimat meu", "T'estimo" i "Si tant t'estimo".
• En 1968 La Lupe va tenir un megaéxito amb "Si tornes tu", una melodia de Paul Mauriat a la qual la mateixa Yiyiyi li va escriure la lletra en espanyol.
• “La creadora de l'art del frenesí”, observaria Hemingway. “Un animal musical”, Jean Paul Sartre. “Un geni”, Picasso. I un íntim admirador, Guillermo Cabrera Infant: “Fenomen fenomenológico”.

Homenatges pòstums en llibres i cinema

La Lupe apareix com un dels personatges dins de la novel·la L'illa dels amors infinits (Grijalbo, 2006), de l'escriptora cubana Daína Chaviano—obra guanyadora de la Medalla d'Or en el certamen Florida Book Awards 2007 i traduïda a 20 idiomes.

A la fi de l'any 2008 l'escriptor dominicà Rafael Darío Durán posa en circulació el llibre Amb el diable en el cos, que parla sobre l'estil irreverent de la cantant en els escenaris.

En 2009 s'ha presentat una pel·lícula titulada La Dolenta i protagonitzada per Lena Burke i Jorge Perugorría en la qual es va tractar de plasmar la vida de la Lupe en un altre personatge.

A 20 anys de la seva mort, la periodista i escriptora Carmen Mirabal, publica La Lupe: La llegenda, on narra un perfil de la Yiyiyi que molt pocs coneixen.

En 2013 el cantant argentí Vicentico va compondre el cover "Pur Teatre", per a la banda sonora de Farsants.

Al setembre de 2013 s'ha presentat l'obra de teatre "La Lupe en tres temps" a Miami, protagonitzada per la cantant Aymee Nuviola, escrita per Juancé Gómez i dirigida per Rosalba Maldonado.

També es planejava una pel·lícula indie protagonitzada per Lauren Vélez, però el projecte no ha vist la llum àdhuc.

L'any 2015 es fa al·lusió a Lupe a través d'un personatge anomenat Lola Calvo en la novel·la Celia, novel·la basada en la vida de Celia Cruz

Les seves cançons més famoses

• "Orient"
• "Si tornes tu"
• "Què bé boogaloo"
• "La gran tirana"
• "Amor gitano"
• "Què et vaig demanar"
• "Pur teatre"
• "Com acostuma"
• "Cantant"
• "La plena bona"
• "Petonet pa' tu"
• "Once We Loved (Es va acabar)"
• "Goin' Out of My Head"
• "Fever"
• "La dolenta de la pel·lícula"
• "Riallada final"
• "Quisqueya"
• "Unchained Melody"
• "No em vulguis tant"
• "Adéu"
• "L'amo"
• "La verge plorava"
• "El carboner"
• "I què?"
• "El meu soci"

Discografia completa

En solitari

• Amb el diable en el cos (Discuba, 1961)
• La Lupe Is Back (Discuba, 1962)
• La Lupe i la seva ànima veneçolana (Tico, 1966)
• A mi em criden La Lupe (Tico, 1966)
• The Queen Does Her Own Thing (Roulette, 1967)
• Dos costats de la Lupe (Tico, 1968)
• Reina de la cançó llatina (Tico, 1968)
• Apassionada (Tico, 1978)
• L'era de la Lupe (1968)
• La Lupe és la reina (Tico, 1969)
• Definitivament la Yiyiyi (Tico, 1970)
• That Genius Called the Queen (Tico, 1970)
• La Lupe a Madrid (Tico, 1971)
• Stop, I'm Free Again (Tico, 1972)
• Però com va a ser? (Tico, 1973)
• Una trobada amb La Lupe (Tico, 1974)
• Única a la seva classe (Tico, 1977)
• En alguna cosa nou (Tico, 1980)

Amb Mongo Santamaría

• Mongo Introdueixes La Lupe (Riverside, 1963)

Amb Tito Puente

• The King Swings, the Exciting Lupe Sings (Tico, 1965)
• You n' Em / Tu i jo (Tico, 1965)
• Homenatge a Rafael Hernández (Tico, 1966)
• The King and I / El Rei i jo (Tico, 1967)
• La parella (Tico, 1978)