Usuari:HackerCame/proves/Jaume de Llanza i de Valls
Jaume de Llanza (o Llança) i de Valls (Mataró, 1766 - c. 1840) fou un monjo benedictí i últim abat del monestir de Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses.[1]
Biografia modifica
Va néixer en el si d'una família noble a Mataró l'any 1766 o 1768, fill de Rafel de Llanza i de Rocada. Va entrar a l'Orde de Sant Benet al monestir de Sant Cugat del Vallès i va professar a Barcelona el 2 de setembre de 1789.
Fou el prior de Santa Maria de Santa Oliva i vicari general del Monestir de Sant Cugat. A partir del 1801 fou el prior i mestre de novicis de Sant Pau del Camp. El 1803 passà a ser confessor del monestir de Santa Clara de Barcelona fins a l'any 1814, quan fou elegit abat de Santa Maria d'Amer i de Roses.[2]
El 15 de juliol del 1815 va prendre possessió del càrrec d'abat (l'últim) del monestir de Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses fins a l'exclaustració el 1835 per la desamortització de Mendizábal. Durant la seva etapa, s'hagué de fer càrrec de la restauració del monestir per les pèrdues produïdes durant la Guerra del Francès.[3][4] El 1819 passà a ser abat co-president de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense fins el 1825. El 20 de maig del 1825 fou admès com a acadèmic corresponent a la Reial Acadèmia de la Història.[5]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Zaragoza Pascual, Ernesto. «Jaime de Llanza y de Valls». Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ Monsalvatje i Fossas, Francesc. Los monasterios de la diócesis gerundense, vol. XIV. Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1904, p. 371 [Consulta: 8 setembre 2020].
- ↑ Solà i Colomer, Xavier. El monestir de Santa Maria d'Amer a l'època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835), vol. I. Barcelona: Pagès Editors S.L., 2010 [Consulta: 8 setembre 2020].
- ↑ Solà i Colomer, Xavier. El monestir de Santa Maria d'Amer a l'època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835), vol. II. Barcelona: Pagès Editors S.L., 2010, p. 598 [Consulta: 8 setembre 2020].
- ↑ Memorias de la Real Academia de la Historia, vol. VII. Madrid: Imprenta de I. Sancha, 1832, p. 43 [Consulta: 9 setembre 2020].