Una jisra a la ciutat de Nova Delhi.
La deessa Bajuchara.
Una jisra a la ciutat de Nova Delhi.

En la cultura del subcontinent indi, el terme hijra (pronunciat /ˈɦɪdʒɽaː/) defineix als membres d'un tercer gènere.

La majoria són homes o intersexuals, però alguns són dones. La majoria de les jisras es refereixen a si mateixes en femení i solen vestir amb peces tradicionals femenines. El cens oficial del govern de l'Índia no les esmenta, per la qual cosa no hi ha dades sobre la seva població; les estimacions oscil·len entre 50.000 i 5.000.000 de jisras tan sols en l'Índia.[1] La història d'aquest grup compta amb una llarga tradició, tant en el Majabhárata (text èpic-religiós del segle III a. C.) com en les corts de l'imperi mogol del subcontinent.[1]

En l'Índia, algunes persones les consideren com a eunucs (homes sense desenvolupament sexual), encara que la veritat és que poques d'elles s'han sotmès a algun tipus de modificació genital.

Història i definició

modifica

A l'Índia, existeix, des de fa molt temps, un grup religiós de persones assignades homes en néixer que es vesteixen i es comporten com a dones: són les jisras. Adoren a la deessa Bajuchara Mata.[2]

En la religió hinduista existeix una definició clara de dos sexes, no obstant això varis dels seus déus presenten trets d'un i d'un altre sexe, la qual cosa permet l'acceptació de l'existència d'un "tercer sexe".[3]

L'origen diví dels jisras prové d'una llegenda del segle IX segons la qual, el déu Krisna, en sentir a Iraván ―el supersticiós fill del seu cosí Aryuna― que es lamentava perquè se suïcidaria verge, es va transformar en la deessa Mojini.[4] Per aquesta raó les jisras van cada any a Kutayan, al sud de l'Índia, per celebrar les seves noces amb el déu. Per a aquesta ocasió, es vesteixen amb gales de núvia. Com que l'espòs guerrer mor, les jisras es converteixen en vídues, i tallen les seves polseres i ornaments festius.[5]

En canvi, durant els segles d'invasió mongola, les jisras tenien ocupacions de tota condició: des de mainaderes fins a llocs d'alt rang, com el de conseller d'estat de l'emperador mongol.[3] En aquesta època les jisras arribaren a posseir terres, palaus, temples i servents a la seva disposició i inspiraven fe i respecte.[3]

Després de l'ocupació britànica de l'Índia es van implantar les lleis homofobes que castigaven l'homosexualitat. La població jishra va ser marginada, obligada a viure de la mendicitat i la prostitució.[3] A finals del segle XX s'ha relaxat la persecució d'aquest col·lectiu, arribant una jisra a ser alcalde electe d'un poble de l'Índia.[3] No obstant això la discriminació segueix sent la constant.[3]

Ritus i costums

modifica

Algunes jisras es castren voluntàriament. Abans ho feien amb ganivet i sense anestèsia la qual cosa provocava la mort d'un important nombre d'elles. A pesar que la legislació índia prohibeix la castració des de 1860 ―durant la invasió britànica―, en algunes clíniques encara és comú la seva pràctica.

Després de ser castrada, la jisra que opta per la mutilació genital, compleix amb un últim ritu: bolcar llet en un rierol, com a símbol de la pèrdua de la seva fertilitat. Els supersticiosos hinduistes creuen que les jisras, en renunciar a tenir fills propis, tenen facultats per beneir o maleïr i és per això que, en néixer un nen, les jisras acudeixen a celebrar el naixement amb cants, benediccions i auguris de llarga vida i prosperitat, així com per lliurar-ho del mal d'ull. A canvi reben arròs, sucre i diners. Si les jisras consideren que reben poca quantitat d'almoina, poden maleir al nen amb l'impotència per quan sigui adult.[6]

La majoria de les jisras renuncien a portar una vida sexual activa. Aquelles que es dediquen a l'exercici de la prostitució, no consideren aquesta activitat com una activitat sexual, sinó com a treball.[6]

Alguns joves homes decideixen convertir-se en jisras per considerar que falten als principis religiosos en tenir relacions homosexuals amb un rol passiu. D'altres neixen amb una identitat de gènere femenina i opten per convertir-se en jisras.[6]

Referències

modifica

[[Categoria:LGBT a l'Índia]] [[Categoria:Cultura de l'Índia]] [[Categoria:Transgènere]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]

  1. 1,0 1,1 «Los eunucos de la India», artículo en español sin fecha (aunque menciona un hecho sucedido en 1993) ni autor, en el sitio web Nadie Me Quiere.
  2. Ponce de León, Jaime (2013): «Los eunucos de la India. Hijras. El tercer sexo», artículo en español de septiembre de 2013. Menciona a las jisras con sexo masculino.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Hijras: el tercer sexo», artículo en español del 15 de febrero de 2013 en el sitio web Cris en la India. Menciona a los jisras con sexo masculino.
  4. Esta leyenda no tiene 20 000 años (como menciona la fuente La Sociedad Geográfica). Se debe recordar que las primeras menciones del dios Krisna se encuentran en el Majabhárata (texto épico-religioso del siglo III a. C.): en todos los textos anteriores ―como el Rig-veda (el texto más antiguo de la India, de mediados del II milenio a. C.)― se mencionan muchos dioses, pero nunca Krisna. Además, en el Majabhárata el guerrero Iraván muere durante la guerra de Kuruksetra, matado por el raksasa Alambusha; en cambio esta leyenda de Krisna teniendo relaciones sexuales con Iraván proviene de una versión del Majabhárata escrita en el sur de la India, llamada Parata Venpa de Peruntevanar.
  5. Martín, David (2010): «Los hijras, el tercer sexo», artículo del 30 de agosto de 2010 en el sitio web de la Sociedad Geográfica de la India. Menciona a las jisras con género masculino.
  6. 6,0 6,1 6,2 [http://www.guioteca.com/cultura-india/los-misterios-detras-de-los-hijras-o-eunucos-en-india/ «Los misterios detrás de las “hijras, artículo en español del 8 de octubre de 2012. Menciona a las jisras con género masculino.