Usuari:Marcgon16/Corsaris d'Umbar

En l'univers imaginari de J. R. R. Tolkien, els corsarios de Umbar són un poble compost per homes provinents de la mescla de diferents races humanes que vivien a la ciutat port de Umbar en el Proper Harad i que en la Guerra de l'Anell van constituir la força marítima amb la qual Sauron va pretendre prendre Mines Tirith, la ciutat cabdal del regne de Gondor, encara que acabaria sent derrotada per l'Exèrcit dels Morts, al comandament de Aragorn.

Origen

El port de Umbar, originalment va ser construït i habitat pels Númenóreanos usant-ho com a base militar i econòmica, en la Segona Edat del Sol. Va ser creat com un port perquè les embarcacions Númenóreanas es repostessin i proveïssin en el transcurs dels seus viatges. Aviat es va convertir en la fortalesa Númenóreana més important a la Terra Mitjana.

En caure l'immens imperi númenóreano, a finalitats de la Segona Edat, es va mantenir allí una important població d'homes de Númenor, que molt ràpid hauria d'enfrontar-se als regnes de Gondor i de Arnor, ja que la majoria dels pobladors pertanyien a la facció interna dels númenóreanos coneguts com "Els Homes Del Rei" en les lluites Civils que es van donar a l'Illa. Aquests van ser coneguts pels historiadors de Gondor com els númenóreanos negres.

La Història de lluites entre els gondoreanos i els habitants de Umbar va ser llarga i es va succeir durant tota la Tercera Edat. Però no va ser fins a la Lluita entre Parents (1432-1448 T. I.), en la qual els habitants del Port van ser coneguts com els corsarios de Umbar. ja que la facció derrotada en aquesta guerra civil de Gondor es va exiliar en Umbar, amb gran part de la flota de gondoriana i des d'allí va oferir resistència als intents del Regne del Sud de recuperar per als seus dominis aquestes Terres. Aviat els descendents de Castamir van fer fàcilment una aliança amb els regnes limítrofs del Harad que fins llavors havien estat tributaris de Gondor, convencent-los d'unir-se a la rebel·lió i de recolzar el seu bàndol.

Va ser en el poder marítim en el qual els descendents dúnedain del derrotat rei Castamir van basar la seva fortalesa i van emprendre, des de la Ciutat Port, una llarga lluita que va posar en escac en moltes oportunitats a Gondor. Aquesta enemistat hauria de finalitzar quan el rei Elessar annexés aquest territori en la Quarta Edat del Sol.

Història de les lluites contra Gondor

En 1551 T. I., és a dir gairebé cent anys després de l'ocupació de Umbar, el rei Hyarmendacil II aconsegueix derrotar als Corsarios i els seus Aliats, detenint, per gairebé 80 anys, el flagel d'aquests sobre els territoris meridionals del Regne del Sud

Però en 1643 T. I. els besnéts de Castamir, Angoamaitë i Sangahyando, van realitzar un sorprenent atac sobre Pelargir van matar al rei Minardil, van assolar tot el sud de Gondor, i es van retirar amb grans botins. Iniciant una metodologia de lluita que els anava a donar grans resultats. "(...)Així els descendents de Castamir "es van mantenir molt temps en Umbar com un regne independent hostil a Gondor que atacava els seus vaixells i assaltava les seves costes sempre que tenien oportunitat..." (ESDLA. Apèndix A)

Recentment en 1810 T. I. El rei de Gondor, Telumehtar, va prendre Umbar per assalt expulsant als Corsarios i matant als últims descendents de Castamir. Però en 1944 T. I. una aliança forjada per Sauron entre homes de l'Est i del Sud va atacar Gondor i si ben van ser derrotats per Eärnil (qui va ocupar el tron de Gondor després de la Batalla del Campament) Els Haradrim Van prendre Umbar van restablir el poder de la Ciutat Port i van tornar a assolar al nord, sota la metodologia d'accions corsarias, però a un nivell inferior que els seus antecessors. La pau duradora mai es va aconseguir una altra vegada en tota la resta de la Tercera Edat.

En 2758, ja en època de Senescals els Corsarios de Umbar van llançar un massiu atac contra Gondor a través de tres grans flotes i aliats amb els Homes de l'Est. Una d'elles va arribar fins a la desembocadura del Isen i va recolzar al dunlendino Wulf, amb tropes per prendre el tron de Rohan. Aquesta Acció va acabar amb la dinastia de Helm Manomartillo. El Senescal Beren no va poder enviar ajuda als Rohirrim perquè estava ocupat defensant-se de l'atac per l'est i pel sud.

en 2980 T. I. El poder dels Corsarios de Umbar es va veure fortament reduït quan un misteriós home de la cort del Senescal Ecthelion II conegut amb el nom de Thorongil "(...)va reunir una petita flota i es va dirigir inesperadament a Umbar a la nit i allí va incendiar gran part dels vaixells dels Corsarios. Ell mateix va vèncer al Capità del Port en batalla sobre els molls i va retirar després la seva flota amb molt escasses pèrdues..." (ESDLA. Apèndix A)

Tan fort va ser la pèrdua de poder dels Corsarios de Umbar després d'aquesta acció, que Sauron només va poder comptar amb una petita flota de 50 vaixells grans perquè participés en la Batalla dels Camps del Pelennor. Però els Corsarios mai van arribar a aquest lloc perquè van ser atacats per Aragorn i la Companyia Grisa, acompanyats de l'Exèrcit dels Morts, en Pelargir i derrotats completament, més encara el mateix Trancos va utilitzar els navilis corsarios per acudir en ajuda de l'Oest en aquesta Batalla.

Després de la derrota de Sauron Umbar es va rendir davant el rei Elessar, qui va reclamar i va obtenir obediència i submissió dels corsarios de Umbar; acabant per annexar a tots els territoris del Proper Harad, al Regne Unificat de Arnor i Gondor.

Referències

• Tolkien J.R.R (1998). Tolkien J.R.R. El Señor de los Anillos Ilustrado por Alan Lee. Madrid: Minotauro, 1998. ISBN 978-84-450-7179-3. 

• Tolkien J.R.R (1980). Tolkien J.R.R. Cuentos Inconclusos. Madrid: Minotauro, 1980. ISBN 84-450-7291-9. 

• Tolkien J.R.R (1977). Tolkien J.R.R. El Silmarillion. Madrid: Minotauro, 1977. ISBN 950-547-064-9. 

• Tolkien J.R.R (2002). Tolkien J.R.R. Los Pueblos de la Tierra Media. Madrid: Minotauro, 2002. ISBN 84-450-7359-1.