Usuari:Mazuritz/Història de la Vall d'Aosta

La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana. Moltes vegades, per qüestions organitzatives i administratives, Aosta es defineix com l'única província de la regió. En realitat, la província d'Aosta va ser abolida per decret legislatiu del set setembre de 1945. La Vall d'Aosta és una de les quatre primeres regions autònomes instituida en Itàlia el 1948.

Fronterera amb França i Süissa, és caracteritzada pel seu particularisme lingüistic. La població parla una llengua gal·loromànica, definida francoprovençal, el patois valdostà. L'evolució històrica va donar lloc a l'establiment d'una regió oficialment bilingüe, on l'italià i el francès gaudeixen d'un estatut de llengües oficiales paritàries.

Història

Article principal: Història de la Vall d'Aosta

Habitada des del segle V a.C. per la població dels salassis, el 25 a.C. fou conquerida pels romanos, que fundaren Augusta Praetoria, l'actual Aosta. Important, des del punt de vista militar i estratègic pel control de les valls alpines d'aquesta zona fronterera amb les actuals França i Itàlia, en l'Edat mitjana fou objecte de disputa i conquesta per part de molts pobles i regnes.

Integrada en el Regne de Borgonya el 904, el 1032 es convertí en comtat sota el comandament de Humbert I de Savoia. Des de llavors el seu destí estava lligat a la Dinastía Savoia, que el 1302 la convertí en ducat i li concedí ampla autonomia. Tenint en compte les característiques naturals de la regió, la noblesa feudal sempre ha tingut un paper important en la seva història política i social, que s'està construint nombroses fortaleses i castells, que es van convertir en importants centres de la vida política, econòmica i cultural, així com militars.

L'Església, present amb molts monestirs, tenia notable influència sobre la població de la vall, això significava que durant la Revolució Francesa (finals del segle XVIII), i en les dècades posteriors fou un baluard de les idees més reaccionàries i tradicionals. A partir de la Unificació italiana del 1861, la Vall d'Aosta intentà de sempre conservar les tradicions pròpies i l'especificitat lingüística i cultural.

El fascisme de Benito Mussolini intentà d'italianitzar la Vall d'Aosta, suprimint moltes escoles locals, instaurant l'ús exclusiu de l'italià en els judicis, suspenent l'ensenyament del francès, italianitzant els topònims i eliminant els diaris francòfons Le Duché d'Aoste, Le Pays d'Aoste, La Patrie valdôtaine i prohibint el francès en la premsa escrita. Economicament, durant segles, la Vall d'Aosta vivia només d'agricultura i de ramaderia, això provocarà que la població emigra cap a França o Suïssa buscant treballs temporalment o definitivament.

Convertida en regió autònoma el 1945, amb Federico Chabod com primer president, obtingué de la República Italiana la concessió de l'Estatut Especial del 1948. La tendència demogràfica i econòmica muden solament després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), amb el desenvolupament turístic i industrial que produí un fenomen migratori. Actualment la regió, que té una població d'un poc més de 120.000 habitants, té una renda per càpita entre les més altes d'Itàlia, gràcies a l'important benestar de l'Itàlia nord industriosa que va transformar la Vall d'Aosta en una de les destinacions turístiques favorites.