Usuari:Mcapdevila/Batalla de Noáin
| Conquesta de Navarra | |||
|---|---|---|---|
| Data | 30 de juny de 1521 | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Pamplona - Noáin - Mézières - Tournai - Bicocca - Gènova - Batalla del Sesia - Campanya del 1524–25 - Pavia - (Madrid) |
La Batalla de Noáin el 30 de juny de 1521 va ser l'única gran batalla campal que va tenir lloc durant la conquesta de Navarra per part de Castella i Aragó, com Imperi Espanyol. En ella es van enfrontar les tropes de l'exèrcit navarrès que tenien el suport del francès, que havien reconquerit Navarra, l'exèrcit Imperial. Aquelles van ser derrotades, acabant amb això les possibilitats que els Albret recuperessin el territori navarrès de la part sud dels Pirineus, deixant-los Carles I el 1528, per motius estratègics (difícil de defensar), la sobirania de la Baixa Navarra.
Antecedents
modificaDesprés de la conquesta de Navarra per Ferran el Catòlic el 1512, el 1515 s'havien produït tres intents de recuperar el regne per part dels seus reis. En 1521, era la tercera ocasió, regnant Enric II de Navarra "el Sangüesino", que va intentar aprofitar la revolta dels comuners contra Carles I , pensant que el poderós exèrcit espanyol no podria reaccionar.
Per a això va enviar un exèrcit que va entrar pel nord, al comandament del general André de Foix (Senyor de Lesparrou), amb 12.000 peons, 800 llances i 29 peces d'artilleria. A més es va produir un aixecament de la població de diverses ciutats, com Pamplona, Estella, Tafalla i Tudela, aconseguint expulsar als espanyols de tota Navarra.
Un cop reconquerida Navarra, André de Foix amb el gruix de les tropes es va dirigir cap a Logronyo, ja fora del regne, assetjats. Mentrestant, l'exèrcit espanyol es va reorganitzar amb tres cossos d'exèrcit. L'11 de juny es va iniciar la retirada fins a arribar el 30 de juny a l'esplanada de Salines de Pamplona, on es va produir la batalla.
Desenvolupament de la batalla
modificaLa batalla va ocórrer en Salines de Pamplona, en una àmplia plana al costat de Noáin i Pamplona. Les tropes espanyoles estaven formades per més de 30.000 homes al comandament de don Iñigo Fernández de Velasco, Comte d'Haro, Condestable de Castella, Duc de Fredes, corregent de Castella, i de don Antonio Manrique de Lara, Duc de Nájera i Virrei de Navarra.
Les tropes de l'exèrcit Imperial van ser reclutades de la següent manera: uns 7.000 homes del Condestable de Castella, uns 5.000 dels territoris de Biscaia, Àlaba i Guipúscoa, en aquest últim cas després de la reducció dels veïns revoltats per part de Ignasi de Loiola; uns 4.000 aportats pel comte de Lerín, entre 1000-1200 soldats de cadascuna de diverses ciutats, com Segòvia, Valladolid, Palència, Burgos, Salamanca i Toro; 800 per Medina del Camp i 500 de Àvila, i en menor mesura d'altres ciutats. A més de les tropes aportades pels membres de la noblesa, els seus parents i familiars. En molts casos, el reclutament va ser realitzat entre els vençuts de la Guerra de les Comunitats.
Les tropes franc-navarreses, que eren molt inferiors en nombre (es parla d'entre 8.000 i 10.000 homes), estaven capitanejades pel francès André de Foix, Senyor de Lesparrou. Va cometre diversos errors, com el de no esperar als reforços que podien arribar, uns 6.000 homes de Pamplona i voltants, i altres 2.000 d'Tafalla. Va prendre la iniciativa atacant entrada la tarda (les versions oscil·len entre les 14 i 17:30 hores), sorprenent als espanyols i infligint inicialment un sever càstig. Al començament van dominar els navarrès-gascons, escombrant amb la seva artilleria els prats en què es trobaven els espanyols, però l'Almirall de Castella i duc de Enriquez amb la seva cavalleria va dominar el combat, travessant amb celeritat la serra de Erreniega i caient sobre el flanc i la rereguarda franc-navarresa. I la infanteria espanyola ho va decidir en la resta del camp de batalla.
La batalla va ser molt llarga i sagnant. Els navarresos van haver de rendir-se, després de patir més de 5.000 baixes i ser fet presoner el propi André de Foix, senyor de Lesparrou, després de lluitar amb bizarría (segons les cròniques), que va ser ferit al front per un cop, que el va deixar cec, i va rendir la seva espasa a do Francès de Beaumont (líder navarrès beaumontés que va ajudar als espanyols). Més tard va ser alliberat pel Emperador després de pagar un rescat. Entre els que van aconseguir fugir, després de la derrota, es troben Martín de Javier (germà de Francisco Javier), Arnault d'Agramont, el bisbe Cousserans, Fadrique de Navarra i el doctor Remiro de Goñi. Aquesta batalla va decidir la possessió definitiva de Espanya sobre el regne de Navarra, ja que els espanyols, amb bascos oñacins, es van apoderar ràpidament de totes les places, gairebé sense trobar resistència.
Alguns dels supervivents navarresos es van reorganitzar a la Baixa Navarra en un exèrcit més modest, i van prendre la vall Baztan - Bidasoa, el Castell de Maya i la ciutat de Fuenterrabía, on es van produir les dues últimes resistències militars en la conquesta de la Alta Navarra.
Actualitat
modificaEn un turó sobre aquesta plana es troba un monument en record d'aquesta batalla, realitzat per Joxe Ulibarrena el 1996. En aquest lloc, els partidaris de recobrar la sobirania de Navarra es reuneixen cada any en l'últim diumenge de juny.
Bibliografia
modifica- Història Ilustrada de Navarra , ISBN 84-604-7413-5
- Bixente Serrano Izko, Navarra. Les trames de la història , ISBN 84-932845-9-9
- José María Jimeno Jurío, Amaiur, símbol de Navarra , ISBN 84-7681-391-0
- Tomás Urzainqui Mina, La Navarra marítima , ISBN 84-7681-293-0
- Pere Esart Muniain, Navarra, 1512-1530 , ISBN 84-7681-340-6