Usuari:Mcapdevila/Bots de rem de competició
En rem, en la modalitat de banc mòbil[1] o també anomenat rem olímpic , s'usen uns bots amb una sèrie de característiques concretes diferents de les dels bots genèrics.
Totes les embarcacions de rem olímpic són vaixells fins (d'uns 60cm d'ample) i llarg segons modalitats especificat més avall. Els remers es col·loquen mirant a popa (d'esquena a la direcció del moviment) uns a continuació de l'altre alineats en l'eix de l'embarcació. Van asseguts sobre un carro mòbil que llisca de popa a proa sobre unes vies, permetent al remer flexionar els genolls mantenint fixos els peus en unes pedalines fixades al bot.
Parts del bot
modificaPortants o porres
modificaSón unes estructures que es col·loquen a les bandes (a babord, estribord o ambdues si és couple, vegeu tipus de bots), que serveixen per situar la escalamera fora del bot i permetre així crear una palanca amb el rem en aplicar la força i moure el bot.
Solen construir amb tubs d'alumini, o cada vegada més de carboni. Un model usat molt fa alguns anys però cada vegada menys és d'una barra perpendicular al bot una altra cap a popa en diagonal, i una tercera a popa trucada tirant . Un model més nou són els anomenats portants d'ala per la seva forma.
Escalamera o forquilla
modifica
La escalamera o forquilla és una peça on es recolza el rem que li permet girar longitudinalment i en l'eix vertical. Aquesta no permet que el rem es deslize cap a fora per un límit que té el rem. La distància de la escalamera al centre de l'embarcació es bot modificar per canviar les característiques de la palanca segons la condició del remer.
Pedalines
modificaSón unes sabatilles fixades al bot on es col·loquen els peus del remer i on s'aplica la força de les cames del remer. Les pedalines estan inclinades un angle d'uns 45º respecte l'horitzontal.
Carro i vies
modificaEl carro és un selló amb unes rodes que fan que es pugui moure al llarg de les vies , alineades amb l'eix del bot, on el remer se senti i, amb els peus fixos a les pedalines, es bot desplaçar de popa a proa flexionant els genolls.
Tipus de bots
modificaEls tipus d'embarcacions establertes per la FISA es classifiquen en dues submodalitats: rem en couple i en punta . Aquesta classificació es basa en el nombre de rems que cada remer utilitza:
Bots de couple
modificaEn els bots de couple o scull cada remer utilitza dos rems, agafant cada un amb sengles mans col·locades en les empunyadures. Cada rem es recolza en la escalamera de la seva respectiva banda: babord i estribord. Hi ha tres tipus de bots olímpics de couple segons el nombre de tripulants que remin.
Skiff (1x)
modificaEl skiff o single , és el bot individual. La longitud mitjana d'aquests bots és de 8.2m. I han de pesar com a mínim 14kg.
Les modalitats segons la normativa FISA són:
- M1x : Skiff masculí.
- LM1x : Skiff lleuger masculí (remers de com a màxim 72.5 kg).
- W1x : Skiff femení.
- LW1x : Skiff lleuger femení (samarretes de com a màxim 59 kg).
Doble scull (2x)
modificaEl doble scull o doble , és un bot amb dos tripulants cada un amb dos rems. El pes mínim de l'embarcació permès per la FISA és de 27kg.
Modalitats FISA:
- M2x : Doble scull masculí.
- LM2x : Doble scull lleuger masculí (pes mitjà de la tripulació fins a 70 kg, individualment fins a 72.5 kg).
- W2x : Doble scull femení.
- LW2x : Doble scull lleuger femení (pes mitjà de la tripulació fins a 57 kg, individualment fins a 59 kg).
Quatre scull (4x)
modificaEl 4 scull o quàdruple , és el bot de couple de 4 remers. És el bot olímpic en couple més llarg.
Bots de punta
modificaEn els bots de punta (o de banda ), cada remer col·loca les seves dues mans en l'empunyadura del rem, que és més llarga que en els rems de couple, de manera que una mà (normalment anomenada exterior ) queda a la punta del rem i l'altra ( interior ) a uns 20-30 cm.
Com en aquest cas el rem va recolzat en una escalamera de babord o d'estribord, hi ha dues classes de remers en un bot en punta, els babores i els estribores . Perquè la força total sobre l'embarcació estigui equilibrada, el normal és triar el mateix nombre de remers babores que de estribores. Normalment van asseguts alternativament un a cada banda, tot i que es poden donar altres configuracions.
Dos sense timoner (2 -)
modificaEl dos sense és el bot en punta de 2 tripulants, un babord i un altre de estribord .
Dos amb timoner (2 xeire)
modificaEl dos amb és igual que el dos sense llevat perquè porta un timoner, que normalement va tombat a la proa. El timoner s'encarrega de portar la direcció de l'embarcació accionant un timó que es col·loca a la popa del bot. Una altra tasca del timoner és la d'animar i donar instruccions als remers.
Quatre sense timoner (4 -)
modificaEl quatre sense és el bot de punta de 4 tripulants, dos per cada banda, que normalment se sentin alternativament un a cada banda encara és possible una altra col·locació com l'anomenada italiana en alguns llocs d'Espanya on els remers de popa ( marca ) i proa ( proa ) comparteixen banda, ja sigui babord o estribord.
Quatre amb timoner (4 xeire)
modificaÉs igual que el quatre sense però porta un timoner normalment tombat a proa amb les mateixes característiques que en el 2 xeire.
Vuit amb timoner (8 xeire)
modificaEl vuit amb o simplement huit és l'única modalitat de punta de vuit tripulants, i sempre porta timoner. A aquesta modalitat la hi sol considerar la prova reina del rem per tenir una major velocitat i espectacularitat que la resta.
El vuit porta un timoner que sol anar assegut en popa, cara a cara amb el marca (remer de popa), i maneja amb uns cables el timó. Com en altres modalitats amb timoner el timoner sol portar un sistema de megafonia anomenat Cox-Box (Caixa del timoner, en anglès), que també li mostra en temps real el ritme de palada o la velocitat del bot. Amb aquest sistema el timoner dóna instruccions sobre la tàctica de regata i anima els remers.
El vuit és la modalitat en què se solen realitzar les més conegudes regates de rem, com ara la famosa Regata Oxford-Cambridge al Tàmesi a Londres, la Head of the River Race també londinenc oa Espanya la Regata Sevilla-Betis de Sevilla.
Vegeu també
modificaReferències
modificaEnllaços externs
modifica