Usuari:Mcapdevila/Espagíria

L'Espagiria és el sistema terapèutic d'origen alquímic que té una concepció holística de l'ésser humà i que es caracteritza per seguir un mètode de preparació dels medicaments consistent a separar els components de les matèries primeres i després tornar-los a reunir per mitjà de diversos procediments, amb l'objectiu d'intensificar i ampliar els seus poders curatius, i per la prescripció de medicaments segons la correspondència cosmològica amb els òrgans que es volen tractar.

Etimologia

Paraula atribuïda a Paracels (Spagyria) del grec "spaô", extreure i "ageirô" reunir. Va ser usat com a sinònim de química.

Paracels diu el següent:

«	"Darumba accés Lerna Alchimiam, Die sonst Spagiria heibt, Die lernt des falscher Scheider von gerechten " " ... per això aprèn l'Alquímia, que d'altra manera és anomenada Espagiria, ella ensenya a separar la falsedat del just "	»
— Paracels, Opus Paramirum

Els medicaments espagírics es componen de tintures principalment vegetals obtingudes en dates determinades d'acord amb les suposades influències astrològiques. En aquest punt es diferencia de la fitoteràpia i de la medicina homeopàtica, que no té en compte aquestes influències.

La espagíria en la pràctica

L'espagíria més comunament es refereix a la tintura de la planta, a la qual s'ha afegit mitjançant un procés també la cendra de la planta ja calcinada. La justificació original per a aquestes tintures especials a base de plantes sembla haver estat que, utilitzant només un extracte d'alcohol no es pot esperar que continguen totes les propietats medicinals d'una planta viva, i el que tracta aquest sistema és que el component mineral de la planta sigui cremat, preparat per separat i després tornat a afegir per 'potenciar' la tintura alcohòlica. Les arrels de la paraula per tant primer es refereixen a l'extracció o separació del procés i després al procés de recombinació.

Els que fabricaven aquestes tintures vegetals sostenen que posseeixen superiors propietats terapèutiques que les tintures d'alcohol simple. En teoria, aquestes tintures espagíriques, opcionalment, també poden incloure el material de la fermentació del material vegetal, així com qualsevol component aromàtic, que pot ser obtinguda a través de la destil·lació. Al producte final d'aquests processos se l'anomena "essència".

El concepte de l'espagíria al seu torn es basa en els tres principis fonamentals de l'alquímia anomenats, sofre, mercuri i sal (filosòfics). «La base d'aquestes matèries era la trinitat dels principis alquímics: el sofre, el mercuri i la sal. La sal era el principi de fixesa (no-acció) i incombustibilidad, el mercuri significa el principi de fusió (capacitat de fusió i de fluïdesa, així com de volatilitat), i el sofre era el principi d'inflamabilitat.»

Les tres propietats primordials alquímiques i les seves correspondències en la espagíria són:

• Mercuri = Elements aigua, que representaria l'essència de la vida de la planta, l'extracte d'alcohol de la planta, seria el portador de l'essència de la vida.
• Sal = element terra, el que representa el vegetal extret de les cendres de les sals del cos calcinat de la planta.
• Sofre = element foc, qualitat de la planta, que representa l'essència d'olis volàtils del vegetal.

Paracels va afirmar que el veritable propòsit de l'alquímia no era aconseguir or, sinó més aviat la producció de medicaments. El terme "Spagyria" ha estat utilitzat per Paracels en el seu llibre "Liber Paragranum", derivat de les paraules gregues "span i ageiro ', el significat essencial dels quals és" separar i combinar ". Segons Paracels la natura en si mateixa estava "en brut i sense acabar" i que l'home tenia la tasca donada per Déu de fer evolucionar les coses a un nivell superior. Com per exemple: La planta medicinal "crua" s'ha de dividir en els components bàsics que qualificava com "sofre" Mercuri ", i" Sal "filosòfics i que després, també cal eliminar els components no essencials. Aquests tres elements després es recombinen apropiadament donant com a resultat el remei Espagíric.

En termes contemporanis, seria l'extracció dels olis essencials mitjançant evaporació, i amb aquest vapor es arribaria al "sofre". Després, la fermentació de la resta de la planta i la destil·lació de l'alcohol produït seria el que produirà el 'Mercuri'. L'extracció dels components minerals de les cendres calcinades de la planta constituirien la 'sal'. La dilució dels olis essencials en l'alcohol, i després la dissolució de les sals minerals és quan es produiria la poció final.

Cal tenir en compte que aquesta és una representació simplificada del procés que varia fortament segons la font elegida.

Referències

• M.C Ramos Sánchez, F.J. Martín Gil, J. Martín Gil. "Els Espai públic enjardinat Valladolid de la segona meitat del segle XVI i primera meitat del segle XVII". Estudis sobre història de la ciència i de la tècnica: IV Congrés de la Societat Espanyola d'Història de les Ciències i de les Tècniques: Valladolid, 22-27 de setembre de 1986, 1988, ISBN 84-505-7144-8, pags. 223-228

Enllaços externs

• Sobre la Espagiria a WebIslam