Usuari:Mcapdevila/Fuero Real
El Fuero Real és text de lleis conegut també amb el nom de Fuero de les leyes , que Alfons X de Castella va atorgar als veïns d'Aguilar de Campo el mes de març de 1255, d'acord amb un nou projecte, que el rei havia iniciat l'any 1255, pel que en comptes de servir-se de altres textos forals en ús, va prendre la decisió de donar vigència a un nou fur del qual ell n'havia estat creador. Això va venir com a conseqüència d'una tendència, dels primers anys de regnat del monarca en els que ja havia manifestat una clara tendència a l'homogeneïtzació del dret dels diferents territoris pertanyents a la Corona de Castella.
Antecedents modifica
_Fuero_Real.jpg)
Contràriament al que sembla, el Fuero Real mai va ser dret castellà pròpiament dit, sinó únicament un fur que es concedia pel rei a diverses ciutats segons el seu lliure criteri, en general per al benefici del comerç de les mateixes i per assentar el poder de la corona enfront del feudalisme de l'època. Localitats com Peñafiel, Santo Domingo de la Calzada, Béjar o el mateix Madrid el van rebre exclusivament en la seva condició de dret local.
No obstant això, al costat de les "Siete Partidas", es va convertir de facto en dret castellà. Les normes promulgades així pel rei eren més clares, concises i justes que les que regien en les grans ciutats del Regne de Castella, sotmeses a l'arbitri dels senyors o dels tribunals locals. La seva implantació no va estar exempta de polèmica. Alfons X va imposar en alguns casos el Fur Real per sobre de les normes locals, enfrontant-se a la noblesa privilegiada de la zona. Ell mateix va eliminar privilegis que, al seu entendre, minvaven el bon govern.
No obstant això, el sistema feudal estava ja en crisi, i les ciutats acollien la norma amb l'esperança de lliurar-se del jou més intransigent dels nobles locals. A més, els burgs anaven adquirint carta de naturalesa en el desenvolupament econòmic de Castella, i una norma comuna per als diferents territoris en matèria civil, penal i judicial ajudava al comerç ia la seguretat jurídica.
Aquest és el període en que l'època de grans conquestes, que van estabilitzar els territoris de la Corona de Castella, havia acabat i el rei construïa un model jurídic-polític únic per a tot el Regne. L'atorgament del Fuero Real anava acompanyat de l'aliança amb vassalls que li fossin absolutament fidels i als qui donava llavors el benefici de l'alcaldia o altres ocupacions públiques.
Trets característics modifica
El component ideològic i polític característic del Fuero Real va suposar el trencament pel que fa al dret privilegiat propi de la alta edat mitjana. En ell, Alfons X va plasmar els principis de la teoria de la reialesa i del poder Reial, i amb particularitat, els principis de creació de Dret. El monarca, influenciat pel dret romà justinianeu, deixava palès que només al rei li corresponia legislar, sense cap tipus d'intervenció estamentària en la seva iniciativa, deliberació i posterior aprovació. També li quedava reservat al monarca la potestat per a la designació dels alcaldes de les localitats, atemptant d'aquesta manera contra la totalitat dels privilegis d'autogovern recollits en la majoria dels furs. A més, al Fuero Real es prescrivia que únicament podrien ser al·legades en judici les lleis que aquest text albergava, el que portava a la derogació de tots els furs i costums de les localitats a les quals havia estat concedit. Finalment, el mateix fur, sota l'aparença de dret tradicional, va introduir diverses institucions influenciades per la romanística, principalment vinculades als camps de dret processal i criminal, el que va provocar que en alguns moments es realitzessin interpretacions errònies del fur, requereix aclariments règies que van rebre el nom de lleis noves.
Concessions modifica
A l'any següent de ser concedit a Aguilar de Campoo, en 1256, el text es va concedir a diferents viles i ciutats castellanes (Burgos, Palència, Sahagún, Santo Domingo de la Calzada, Valladolid i probablement, a Miranda de Ebro), igual que a comunitats de vila i terra de l'Extremadura castellana (Alarcón, Alcaraz, Atienza, Arévalo, Àvila, Buitrago, Cuéllar, Hita, Peñafiel, Segòvia, Sòria, i possiblement Conca) i, fins i tot, de l'Extremadura lleonesa (Trujillo).
el 1257 es va concedir a Talavera de la Reina, per a tres anys després tornar a reprendre la política de concessions del mateix text a localitats com Ágreda (1260), Béjar, Escalona[text imprecís] i Villa Real (1261), i finalment a Guadalajara, Madrid, Plasència i Tordesillas el 1262. La política d'uniformitat del dret mitjançant l'aplicació del Fuero Real es va veure paralitzada coincidint amb els problemes econòmics que travessava el regne i amb l'aixecament dels mudèjars a Múrcia i Andalusia el 1263.
Influència i importància modifica
Tot i la protesta de Concejos i Nobles, i en conseqüència, la impossibilitat de realitzar l'ideal s'homogeneïtza del Dret que aquest Fuero Real perseguia, el Fuero Real persisteix en el tribunal de la Cort del Rei, com s'infereix de la següent cita del Ordenament d'Alcalá:
Ordenament d'Alcalá, 28, 1: "(...) i encara que en la nostra Cort fan servir del fur de les Leys, i algunes Vila del nostre Sennorio l'han per fur, i altres Ciutats i Viles han altres furs "
La seva influència en el dret posterior, al costat de les "Siete Partidas", va ser de tal naturalesa que fins ben avançada l'edat moderna es va aplicar en tots els territoris castellans i va influir decisivament en altres normes de l'època, o les pròpies lleis d'Índies després de la conquesta d'Amèrica.
Bibliografia modifica
- Barrientos Grandon, Javier. Introducción a la historia del derecho chileno. Santiago: Barroco Llibreters, 1994.
- Craddock, Jerry: " Cronologia de les obres legislatives d'Alfons X el Savi ", en Anuari d'Història del Dret espanyol, Nº 51: 1981 .- p. 365-418.
- Eyzaguirre, Jaime. Historia del Derecho. Santiago de Xile: Universitària, SA, 2010. ISBN 9561118599.
- García-Gall, Alfonso: " Noves observacions sobre l'obra legislativa d'Alfons X ", en Anuari d'Història del Dret espanyol, Nº 46: 1976,p. 509-570.
- García-Gall, Alfonso: " L'obra legislativa d'Alfons X. Fets i hipòtesis ", en Anuari d'Història del Dret espanyol, Nº 54: 1984.
- Església Ferreiros, Aquilino: " Alfons X el Savi i la seva obra legislativa ", en Anuari d'Història del Dret espanyol, Nº 50: 1980, p. 531-561.
- Església Ferreiros, Aquilino: " Qüestions Alfonsinas ", en Anuari d'Història del Dret espanyol, Nº 55: 1985, p. 95-150.
- Merello, Italo. Història del Dret. Valparaíso: Ediciones Universitarias de Valparaíso, 1983.