Usuari:Mcapdevila/Joc de la gallina

El joc de la gallina (en anglès: game of chicken) o del munt de neu (snowdrift) és una competició d'automobilisme o motociclisme en la qual dos participants condueixen un vehicle en direcció al del contrari, el primer que es desvia de la trajectòria del xoc perd i és humiliat per comportar-se com un gallina. El joc es basa en la idea de crear pressió psicològica fins que un dels participants es fa enrere.

Un dels primers exemples de joc de la gallina es dóna en la pel·lícula Rebel sense causa, encara que en aquella versió els jugadors condueixen seus automòbils cap a un precipici, i el primer a saltar és el gallina. La versió en què els conductors kamikazes es dirigeixen cap al contrari es considera la tradicional.

És més freqüent que el joc aparegui en l'argument del cinema o la literatura de ficció que a la vida real. A la pràctica, només alguns adolescent sobre joves excessivament impulsius juguen al joc de la gallina. Aquesta pràctica ha pres notorietat periodística a l'Uruguai a finals de la dècada de 2000 i principis del 2010, on diversos motociclistes han mort o s'han lesionat greument quan cap dels dos es va rendir i van topar.[1]

L'expressió "joc de la gallina" s'aplica com metàfora a una situació en la qual dos bàndols s'embranquen en una escalada en la qual no tenen res a guanyar i en la qual només l'orgull evita que es facin enrere. Bertrand Russell va comparar la carrera armamentística i l'escalada nuclear al joc de la gallina.

Gallina i teoria de jocs

modifica

La versió moderna del joc ha estat objecte de recerca a la teoria de jocs, en la qual està associat als jocs que no són de suma zero. El principi subjacent és un important mètode de negociació. Es pot dir que és una estratègia en la qual cadascuna de les parts retarda fer concessions fins que el final del període de negociació és imminent. La pressió psicològica pot obligar a un negociador a cedir per evitar un resultat negatiu. Pot ser una tàctica molt perillosa, ja que si cap de les parts cedeix es produirà una col·lisió.

Com la "pèrdua" que suposa girar és trivial en comparació a la col·lisió que es produirà si cap gira, l'estratègia més raonable seria girar abans que el xoc pugui produir. Tot i això, si un creu que el seu oponent és raonable, un pot també decidir no girar, en la creença que el rival serà raonable i decidirà girar, convertint a l'altre en perdedor. Aquesta estratègia inestable es pot enunciar de manera formal dient que existeix més d'un equilibri de Nash per a aquest joc, si anomenem equilibri al conjunt d'estratègies en el qual a cap dels jugadors li convé canviar la seva estratègia mentre els altres hi segueixin. En aquest cas, els equilibris són les dues situacions en què un jugador gira i l'altre no.

Una tàctica per a aquest joc és anunciar les pròpies intencions de manera convincent abans que el joc comenci. Per exemple, si un dels bàndols bloqueja de manera ostentosa el volant del seu vehicle abans del començament del duel, serà més probable que l'altre giri. Això il·lustra com, en algunes circumstàncies, reduir les pròpies opcions pot ser una bona estratègia. Un exemple d'això en el món real seria el manifestant que s'encadena a un objecte perquè cap amenaça li obligui a moure, ja que no pot.

La matriu de pagaments per al joc de la gallina és la que es veu a continuació, en la qual cooperació és girar i no cooperació seguir conduint.

Cooperar No cooperar
Cooperar 0, 0 -1,+1
No cooperar +1, -1 -20, -20

Aquest model dóna per descomptat que un escull una estratègia abans de començar a jugar i es manté en la mateixa la qual cosa no és realista, ja que si un jugador veu que l'altre gira aviat, pot seguir en línia recta, sense importar quines fossin les seves plans inicials.

En aquest model, en contrast amb el dilema del presoner, en el qual una acció és sempre la millor, un sempre ha de fer el contrari del que l'altre jugador vagi a fer.

Referències

modifica
  1. Bonomi "alarmat" per carreres suïcides en moto - Diari El País, 5 de maig de 2010
  • Deutsch, M. The Resolution of Conflict: Constructive and Destructive Processes. Yale University Press, New Haven, CT, 1973.
  • Moore, C. W. The Mediation Process: Practical Strategies for Resolving Conflict. Jossey-Bass, Sant Francesc, 1986.

Enllaços externs

modifica