Usuari:Mcapdevila/Làmpada fluorescent compacta

CFL (E27) amb ballast integrat

CFL biagulla (G24) amb cebador intern

Una làmpada fluorescent compacta o CFL (sigles de l'anglès compact Fluorescent lamp) és un tipus de llum fluorescent que es pot usar amb sócols de rosca Edison normal (E27) o petita (E14). Hom la coneix també amb els noms de làmpada estalviadora d'energia, làmpada de baix consum, o bombeta de baix consum

• Bombeta Fluorescent.

En comparació amb les làmpades incandescents, les CFL tenen una vida útil més gran i consumeixen menys energia elèctrica a igualtat d'intensitat lluminosa generada. De fet, les làmpades CFL ajuden a estalviar costos en factures d'electricitat, en compensació al seu preu més elevat en les primeres 500 hores d'ús.

CFL-I amb ballast integrat

Placa d'un balast electrònic (EVG) d'un llum fluorescent compacte de 12 watts.

Esquema elèctric d'un balast electrònic (EVG)

El funcionament d'una làmpada fluorescent compacta és el mateix que el d'un tub fluorescent comú i també està fet amb un tub vapor de mercuri però és molt més petit i manejable.

Quan accionem l'interruptor d'alimentació del llum CFL enroscat en un portalàmpades (tipus Edison E27 0 E14, igual al que utilitzen la majoria de les làmpades d'incandescència), el corrent elèctric altern passa pel balast electrònic, on un rectificador díode d'ona completa la converteix en corrent continu. A continuació un circuit oscil·lador, compost fonamentalment per un circuit transistoritzat que funciona com a amplificador de corrent, una bobina o transformador (reactància inductiva) i un condensador (reactància capacitiva) s'encarreguen de generar un corrent altern amb una freqüència d'entre 20 i 60 kHz.

L'objectiu d'aquesta alta freqüència és disminuir el parpelleig que provoca l'arc elèctric que es crea dins de les làmpades fluorescents quan es troben enceses. D'aquesta manera s'anul·la l'efecte estroboscòpic que normalment es crea en les antigues làmpades fluorescents de tub recte que funcionen amb balasts electromagnètics (no electrònics). En les làmpades fluorescents antigues, l'arc que s'origina té una freqüència de tan sols 50 o 60 Hz, que és la de la xarxa elèctrica a la qual estan connectades.

Quan els filaments d'una CFL s'escalfen pel pas del corrent, l'augment de la temperatura ionitza el gas inert que conté el tub al seu interior i crea un pont de plasma entre els dos filaments. A través d'aquest pont s'origina un flux d'electrons que aporta les condicions necessàries per què el balast electrònic generi una espurna i s'iniciï un arc elèctric entre els dos filaments. En aquest punt del procés els filaments s'apaguen (cessa la seva incandescència) i la seva missió és actuar com a elèctrodes per mantenir l'arc elèctric durant tot el temps que romangui encesa la llum. L'arc elèctric no produeix directament la llum en aquests llums, però la seva existència és fonamental per què es produeixi aquest fenomen.

Una vegada que els filaments del llum s'han apagat, l'única missió de l'arc elèctric serà continuar i mantenir el procés de ionització del gas inert. D'aquesta manera, els ions despresos del gas inert en xocar contra els àtoms del vapor de mercuri contingut dins de tub fan que els àtoms de mercuri s'excitin i comencin a emetre fotons de llum ultraviolada en la des-excitació subsegüent. La llum ultraviolada no és visible per l'ull humà, però en ser absorbits per la capa fluorescent de substància fluorescent que recobreix la paret interna del tub, fa que els àtoms de fluor es excitin i que emetin fotons de llum visible al des-excitar. El resultat final és que el llum emet llum visible cap a l'exterior.

CFL-NI amb ballast no integrat

CFL biagulla (G23) amb cebador intern, es mostra l'esquema de cablejat connectat a la xarxa AC (costat esquerra) mitjançant una reactància-sèrie estàndard (CCG)

Els llums fluorescents compactes no integrades tenen el llast permanentment instal · lat a la lluminària, i només la bombeta del llum generalment es canvia al final de la seva vida. Atès que les reactàncies es col·loquen en l'aparell de llum que són més grans i duren més en comparació dels integrats, i no necessiten ser reemplaçada quan el bulb arriba a la seva final de la seva vida. No integrats carcasses CFL pot ser tant més car i sofisticat. Tenen dos tipus de tubs: un tub biagulladissenyat per balast convencional, i un tub de quatre pins dissenyat per a un balast electrònic o balast convencional amb un motor d'arrencada extern. Un tub biagulla conté cebador intern que evita la necessitat que les patilles de calefacció externes, però pot causar incompatibilitat amb balasts electrònics

Per al balast (electrònic o convencional) per separar de la bombeta real, que s'integrarà en la llum. Els tipus s'esmenten a continuació difereixen en la disposició del cebador (intern o extern)

Sòcol amb dos pins (cebador intern)

El cebador està integrat a la llum, en una forma allargada, bloc de plàstic en forma de prisma de entre l'eix de dos contactes a la base del llum (principalment el G23 de base). La llum, en la qual està connectat en aquest llum, requerit per al funcionament d'un equip de control convencional (CCG, un 50-Hz reactància), equip de control electrònic (ECG) pot causar aquests llums per iniciar problemes. El circuit elèctric equivalent d'un llum fluorescent amb balast magnètic. El motor d'arrencada se substitueix amb cada canvi amb, però aquesta versió és relativament barat.

Sòcol amb quatre pins (cebador extern)

El cebador a la llum integrada com el balast electrònic o convencional . Això significa que la base (predominantment GX24q) és relativament curt i compacte, per tant. Els quatre connectors dels càtodes són com els d'un tub fluorescent. Resumint, és tècnicament equivalent a les làmpades fluorescents tubulars.

Es continuen utilitzant làmpades fluorescents compactes múltiples amb balast electrònic extern comú (amb cebador electrònic). També es poden emprar balasts electrònics externs en làmpades controlades per una interfície digital direccionable d'enllumenat o en instal·lacions d'edificis intel·ligents.

Mercat

Llum fluorescent compacte CFL (E27) amb ballast integrat.

Presentades mundialment a principis dels anys vuitanta, les vendes de les làmpades CFL s'han incrementat constantment a causa de les millores en el seu funcionament i la reducció dels seus preus. El més important avenç en la tecnologia de les làmpades fluorescents (incloses les CFL) ha estat la substitució dels balasts magnètics o encebadors (transformadors usats per a la seva encesa) pels del tipus electrònic. Aquest reemplaçament ha permès l'eliminació de l'efecte de "parpelleig" i del lent encès tradicionalment associats a la il·luminació fluorescent, així com un estalvi de pes de la pròpia llum.

Els llums compactes fluorescents utilitzen un 80% menys d'energia (degut principalment a que produeixen molt menys calor) i poden durar fins a 12 vegades més, estalviant així diners en la factura elèctrica. Aquest percentatge millora amb cada nou model.

El mercat de llums CFL ha estat ajudat per la producció de làmpades que poden ser integrades o no. Les primeres contenen un tub, un balast electrònic i un born cargolable en un portalàmpades estàndard; aquestes permeten que els llums incandescents siguin substituïdes fàcilment. Els llums no integrades permeten la substitució del tub i l'ús prolongat del balast, ja que el balast electrònic té més durada que el tub, pot ser més costós i sofisticat en oferir l'opció de graduar la intensitat de llum.

Cada vegada que un particular instal una bombeta de baix consum s'estalvia l'emissió de 20 kg de CO₂ a l'atmosfera a l'any (segons el tipus de fonts de generació elèctrica, que varia àmpliament d'un país a un altre i canvia en el temps). La substitució de les bombetes incandescents a la Unió Europea estalviaria almenys 20 milions de tones de CO₂ a l'any, el que equivaldria a tancar 25 centrals que utilitzen energia contaminant.

Els llums CFL es fabriquen per a ús amb corrent altern i amb corrent continu. Aquestes últimes solen utilitzar-se per la il·luminació interna de les caravanas (cases rodants) i en lluminàries activades per energia solar. En alguns països, se solen utilitzar aquestes últimes com reemplaçament de les llanternes a base de querosè.

Comparació de potència elèctrica

Vegeu també: Eficàcia lluminosa i Làmpada LED

Consum d'energia per als diferents tipus de bombetes i els diferents flux de llum de sortida. Els punts més baixos de la gràfica corresponen a un menor consum d'energia

Equivalents d'energia elèctrica per a les diferents làmpades

Flux lluminós "mínim" (lumen)	Consum d'energia elèctrica (Watt)
	Incandescent	CFL	LED
450	40	9–13	4-9
800	60	13–15	10-15
1,100	75	18–25	No disponible
1,600	100	23–30	No disponible
2,600	150	30–52	No disponible

A la taula es comparen potències elèctriques de diferents tipus de làmpades per a un mateix flux lluminós.

Les CFL tenen una durada mitjana d'unes 8.000 hores de funcionament. La durada mitjana d'una làmpada incandescent està entre 500 i 2000 hores de funcionament depenent de la seva exposició a pics de tensió ja cops i vibracions mecàniques, a més de la qualitat de la pròpia llum. Això millora en els nous models.

Les CFL consumeixen aproximadament una quarta part de la potència de les incandescents. Per exemple, una CFL de 15 W produeix la mateixa lluminositat que una incandescent de 60 W, és a dir, que el rendiment lluminós de la CFL és d'aproximadament 60 lúmens/W.

El quilowatt-horas la unitat utilitzada per mesurar el consum d'energia elèctrica en la majoria dels països. El cost de l'electricitat a Espanya oscil·la al voltant dels 0,09 per cada quilowatt-hora. Seguidament, es mostra un càlcul que il·lustra els costos d'aplicació de cada tipus de llum.

INCANDESCENT	$(75\,\mathrm {W} )\times (8.000\,\mathrm {h} )\times \left({\frac {0,09\;EU\!R}{1000\,\mathrm {W} \cdot \mathrm {h} }}\right)=54\;EU\!R$
CFL	$\left(20\,\mathrm {W} \right)\times \left(8.000\,\mathrm {h} \right)\times \left({\frac {0,09\;EU\!R}{1000\,\mathrm {W} \cdot \mathrm {h} }}\right)=14,4\;EU\!R$
LED	$\left(10\,\mathrm {W} \right)\times \left(8.000\,\mathrm {h} \right)\times \left({\frac {0,09\;EU\!R}{1000\,\mathrm {W} \cdot \mathrm {h} }}\right)=7,2\;EU\!R$

Els càlculs anteriors tenen en compte la influència de l'escalfament del llum sobre els costos d'energia. L'energia que no s'usa en la generació de llum, es converteix en energia calorífica. Per tant, les llums incandescents produeixen substancialment més calor que les CFL per a una determinada potència lluminosa. Durant els mesos freds, els llums incandescents poden ajudar a escalfar les habitacions i oficines, però en els mesos càlids, aquestes llums fan que els sistemes d'aire condicionat hagin de gastar més energia elèctrica per al refredament.

Colors de llum en les CFL

Aquesta fotografia de diverses làmpades il·lustra l'efecte de les diferències de temperatura de color.

Els llums de colors "blanc càlid" o "blanc suau" (2700 K - 3000 K) proporcionen un color similar al de les làmpades incandescents, una mica groguenca, en aparença. Els llums "blanca", "blanca brillant" o "blanc mitjà" (3500 K) produeixen una llum blanca-groguenca, més blanca que la d'una làmpada incandescent però encara considerada com "càlida". Els llums blanc fred (4.100 K) emeten un blanc més pur però encara una mica blavós, i les anomenades daylight (llum diürna, de 5000 K a 6500 K idealment) emeten una brillantor blanc, en emetre un espectre corresponent a la temperatura de l'sol (# 6500 K).

La "K" representa els kelvins associats a la corba d'emissió del cos negre, és a dir, determina completament la composició de colors de la llum. Com més gran sigui aquesta xifra, més "freda" (blavosa) és la llum. Els noms de color associats amb una temperatura de color particular no estan estandarditzats en les CFL modernes i en les llums de tri-fòsfor com aquestes amb l'estil de les antigues làmpades fluorescents de halofosfato. Existeixen variacions i inconsistències entre diversos fabricants. Per exemple, les CFL fabricades per Sylvania tenen una temperatura de color de 3500 K, encara que la majoria de les llums que tenen l'etiqueta "daylight" tenen temperatures de color de, almenys, 5000 K. Alguns fabricants no inclouen aquest valor en els empaquetatges de les llums, però aquesta situació comença a corregir ara que s'espera que els criteris de la norma nord-americana Energy Star per CFL requereixin aquest valor imprès, en la seva revisió 4.0.

Les CFL són produïdes també en altres colors menys comuns, com:

• Vermell, verd, taronja, blau i rosa, principalment per a usos decoratius.
• Groc, per il·luminació exterior, perquè repel·leix als insectes.
• "Llum fosca" o "Llum negra" (nom vulgar de la llum ultraviolada propera, que no és visible però produeix fluorescència), per efectes especials.

Les CFL amb fòsfor generador de raigs UVA (raigs ultraviolats A), són una font eficient de llum ultraviolada d'ona llarga ("llum fosca"), molt més que les llums incandescents de "llum fosca", ja que la quantitat de llum ultraviolada que produeix el filament d'aquestes últimes és d'acord amb la radiació de l'anomenat cos negre i la radiació ultraviolada és només una fracció de l'espectre lluminós generat.

Com que és una làmpada de descàrrega de gas, la CFL no genera totes les freqüències de llum visible; l'índex actual de producció (renderitzat) de color és un compromís de disseny. Amb menys que un perfecte representació dels color, les CFL poden ser insatisfactòries per il·luminació d'interiors, però els dissenys moderns, d'alta qualitat, han demostrat ser acceptables per a ús a la llar. Això comença a esmenar amb les làmpades tri-fòsfor o RGB, que generen la mateixa quantitat d'ones en vermell, verd i blau, permetent una reproducció més real dels colors.

Mites i realitats

Fins fa pocs anys, aquestes llums tenien alguns inconvenients i limitacions, heretats de la tecnologia del tub fluorescent clàssic. Els llums fluorescents compactes actuals han millorat ostensiblement la tecnologia fluorescent inicial gràcies a l'electrònica i l'enorme millora dels compostos luminiscents, emetent avui dia el doble de llum que un tub clàssic rectilini utilitzant la meitat de l'energia.No obstant això, algunes característiques d'aquestes lluminàries són objecte de controvèrsia, especialment després de l'inici de la prohibició de les bombetes incandescents convencionals.

Toxicitat

Els llums fluorescents contenen mercuri, un metall pesat utilitzat en forma de gas per produir radiació, que després una pols fluorescent converteix en llum visible. Els tubs fluorescents convencionals contenen entre 15 i 25 mg d'aquesta substància, mentre que les làmpades de baix consum contenen una quantitat menor. Amb l'optimització de la tecnologia de les làmpades, han sorgit models amb molt baixa quantitat de mercuri: l' Associació nacional de fabricants elèctrics nord-americana (NEMA) estipula un contingut màxim de 5 mg per llum, encara que no tots els fabricants compleixen amb aquest estàndard. Malgrat la reducció del contingut de mercuri, diferents agències de la salut recomanen, en cas de trencament, abandonar l'habitació durant 15 minuts, recollir les restes amb guants, o fins i tot, en cas de ser utilitzada, canviar la borsa de l'aspiradora. Els llums CFL s'han de reciclar per un procediment específic.

Pel que fa a l'alliberament de mercuri al medi ambient, cal tenir en compte que la generació d'electricitat allibera al seu torn apreciables quantitats d'aquest metall a l'atmosfera. Atès que les làmpades fluorescents compactes consumeixen molta menys energia, l'efecte global en aquest sentit és positiu. Això es dóna pel fet que la producció d'un llum incandescent pot requerir l'alliberament a l'ambient de 10 mg de mercuri, mentre que la fluorescent requereix l'alliberament de 2,4 mg, la qual cosa implica beneficis per l'ambient. En el cas que la bombeta fluorescent s'hagi trencat, o no s'hagi reciclat, aquest avantatge es mantindria, ja que s'estarien afegint 5 mg als 2,4 mg, la qual cosa dóna una suma de 7,4 mg, de totes maneres menor als 10 mg.

Vida útil

Els cicles d'encesa i apagada de les bombetes CFL afecten la durada de la seva vida útil, de manera que les bombetes sotmeses a freqüents encesos poden envellir abans del que marca la seva durada teòrica, reduint per tant l'estalvi econòmic i energètic. Això és aplicable en llocs d'ús puntual, com passadissos o lavabos. Cal evitar també les bombetes en lluminàries molt tancades, ja que les altes temperatures també redueixen la seva vida útil.

La polèmica s'ha vist agreujada per la mala qualitat de moltes de les bombetes distribuïdes en el mercat: un estudi de 2006 va demostrar que més de la meitat de les bombetes de certes marques duraven menys de 100 hores, en lloc de les 3.000 o 8.000 anunciades .

Arrencada progressiva

Els primers models, apareguts a les dècades de 1980 i 1990, requerien temperatures relativament altes per generar una emissió lluminosa suficient. Com que aquests models empraven balasts electromecànics i cebadors, igual que un tub fluorescent lineal, no només havien de prendre temperatura, sinó que a més l'encesa produïa parpelleigs. Des de mitjans de la dècada de 1990, el balast electromecànic i el arrencador van ser substituïts per un transformador electrònic, mal anomenat balast electrònic , que juntament amb les millores en les substàncies fluorescents presents en el tub, han millorat els temps d'encesa, així com el temps requerit per assolir la seva màxima lluminositat. No obstant això en llocs de trànsit, com ara passadissos, el retard en l'encesa pot resultar molest i poc pràctic.

Alt consum inicial

Els primers tubs fluorescents, que són l'antecedent de les làmpades compactes fluorescents, van usar balast i arrencadors la tecnologia encara era primitiva. Per encendre un d'aquests equips i dur-lo a la seva lluminositat, es requerien enormes quantitats d'energia, a causa de la manca d'optimització de la tecnologia. Les noves generacions de balasts electrònics, arrencadors i tubs lineals ja van solucionar aquest problema amb anterioritat a les làmpades fluorescents compactes, de manera que encara els models electromecànics no patien aquest defecte. Els models electrònics estan exempts d'aquest problema.

Brunzeix

Els llums amb equip electromecànic tendien a brunzir al ritme de la freqüència de la xarxa elèctrica, que funciona a 50 Hz o 60 Hz d'acord al país, independentment de la tensió. Els llums electròniques no fan servir balast sinó un transformador electrònic molt optimitzat que produeix l'alta tensió d'arrencada a altíssimes freqüències, condició que ajuda a la creixent disminució de la mida. Aquesta altíssima freqüència disminueix gairebé per complet el parpelleig o flicker .

Escassa potència

Fins inicis del segle XXI, les CFL tenien un rendiment baix, trigaven a arrencar i eren fal·libles. Avui en dia, una CFL de 24 W pot reemplaçar a un tub fluorescent de 40 W o una bombeta incandescent 100 W amb fins i tot més flux lluminós. El problema segueix sent el gran mida de les bombetes d'alta potència, que sovint no caben en les llums convencionals, o resulten poc estètiques.

Molts usuaris afirmen a més que la potència teòrica de les CFL no és real, i que luminen menys del que es diu en les etiquetes. Això és moltes vegades cert: però, aquesta impressió es deu a les nombroses bombetes etiquetades amb una potència sensiblement major a la seva potència real, i és per tant un problema de les agències de control de qualitat, i no de la tecnologia en si.

Seguretat

Els tubs fluorescents equipats amb balast mecànic poden explotar si aquest entren en curtcircuit, ja que en aquest estat equival a un tros de cable que connecta el tub directament a la xarxa elèctrica, sobrecarregat. El llum fluorescent amb balast mecànic ha patit aquests problemes, però l'electrònica està completament exempta, ja que és un transformador electrònic que aïlla el tub de la xarxa, fins i tot en les pitjors condicions, de manera que els models d'avui són més segurs que qualsevol llum, excepte les LED. Normalment aquestes només es trenquen per cops indeguts o accidentals, de manera que n'hi ha prou amb fer-les servir dins d'un bon artefacte o en una posició on estiguin protegides d'impactes.

Fredor de la llum

Els tubs fluorescents gairebé sempre són associats amb una llum blanca tendint a blau, la qual cosa pot ser un problema per a les persones acostumades a la calidesa de la llum d'una làmpada incandescent. Avui en dia es poden adquirir làmpades fluorescents compactes en colors com a llum dia, neutre i càlid. Llum dia és la clàssica llum fluorescent, càlid és la mateixa coloració groguenca que emet la llum incandescent, i neutre és un terme mig entre les dues, que tracta de millorar la reproducció de colors. També hi ha les llums trifósforo, que emeten iguals quantitats de llum vermella, blau i verd, generant un blanc perfecte que reprodueix amb precisió tots els colors. A més, comencen a aparèixer làmpades fluorescents que emeten en vermell, blau, verd, groc, ambre i l'anomenada llum negra .

Interferències

Les bombetes de baix consum utilitzen un petit transformador amb un oscil·lador que produeix interferències de ràdio i electromagnètiques. No només això, alguns models interfereixen exactament a la banda de 2,4 GHz, de manera que anul·len la cobertura de les xarxes Wifi. En màquines d'àudio, com micròfons a tub (bulb), fonts de poder, o similar anàlegs, produeixen sorolls similars als que produeix la manca de terra (GND), o pel contrari a deixar sense terra (lift) capta senyals de radioemissores.

En general, es pot concloure que l'ús de bombetes de baix consum és beneficiós tant en termes econòmics com ecològics, sempre que s'evitin les bombetes de mala qualitat, procedents en la seva immensa majoria de Xina.

Reciclatge

Un dels seus inconvenients, és que per contenir petites quantitats de mercuri, aquestes bombetes han de reciclar convenientment, dipositant-les en llocs adequats. No es poden llençar a les escombraries ni al reciclatge de vidre.

Altres tecnologies de CFL

Un altre tipus de làmpada fluorescent és la fluorescent sense elèctrodes, coneguda com a llum radiofluorescent o d'inducció fluorescent. A diferència d'altres làmpades fluorescents convencionals, la il·luminació es porta a terme mitjançant inducció electromagnètica. Aquesta inducció és efectuada mitjançant un nucli de ferrita amb un bobinat de fil de coure que s'introdueix en el bulb del llum encapsulat en una coberta de vidre amb figura de "U" invertida. El bobinat és energitzada amb corrent altern a una freqüència de 2,65 o 13,6 MHz, això ionitza el vapor de mercuri de la llum, excitant el recobriment intern de fòsfor i produint llum.

Una altra variant de les tecnologies existents de CFL són els bulbs o làmpades amb un recobriment extern de nano-partícules de diòxid de titani. Aquesta substància és un fotocatalizador que s'ionitza quan és exposat a les radiacions ultraviolada produïdes per la CFL, i és capaç de convertir oxigen en ozó i aigua en radicals hidroxils, el que neutralitza les olors i elimina bacteris, virus i espores de floridura.

El llum de llum fluorescent de càtode fred (CCFL, per les seves sigles en anglès) és una de les formes més noves de CFL. Els llums CCFL fan servir elèctrodes sense filaments. El voltatge que travessa a aquestes làmpades és gairebé 5 vegades superior al de les llums CFL i el corrent entre els seus terminals és del voltant de 10 vegades menor. Els llums CCFL tenen un diàmetre de gairebé 3 mm i són usades en la retroiluminació dels monitors prims. El seu temps de vida útil és d'unes 50.000 hores i el seu rendiment lluminós és igual a la meitat de les llums CFL.

Actualment, estan començant a estendre's les bombetes de LEDs blancs. Tenen un rendiment i durada similar o fins i tot superior a les fluorescents compactes ia més es poden encendre i apagar (fins i tot centnars de vegades per segon) sense que la seva vida útil es vegi afectada.

Medi ambient

L'ús de les làmpades i tubs fluorescents té implicacions ambientals, ja que contenen Mercuri, un potent contaminant. Cada llum conté mil·ligrams d'aquest metall. A nivell mundial no hi ha lleis i disposicions legals, respecte a què fer amb els residus produït per aquestes làmpades. De moment es realitza l'emmagatzematge de tubs i làmpades fluorescents en recipients estancs.

Tot i la manca d'una normativa adequada de tubs i làmpades fluorecents, la utilització dels mateixos és defensada per organitzacions ambientalistes, ja que el seu ús en lloc de la llums incandecents, amb el consegüent estalvi d'energia, minimitza l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i contaminants per part de les plantes de generació d'energia termoelèctrica.

Tipus de làmpades CFL

• 
  Biax o CFL lineal
• 
  CFL globus
• 
  CFL reflectora
• 
  CFL espiral
• 
  CFL dissenyada per assemblar-se a un llum incandescent.
  Es mostra un bulb incandescent a la dreta per establir una comparació

La tecnologia T-Thin

La nova tecnologia anomenada T-Thin (En homenatge a la primesa dels tubs fluorescents utilitzats), és un desenvolupament que ve a competir directament amb la tecnologia LED, que té molts beneficis, però també moltes limitacions, i amb aquesta nova tecnologia, s'aconsegueixen prestacions molt elevades i baixos consums, a costos més econòmics que els existents.

A grans trets, es podria resumir en que ofereix una molt alta qualitat en reproducció cromàtica (RA> 85-90), pràcticament nul radiació UV, absència de parpelleigs, sorolls o efectes estroboscòpics, amb una longevitat espectacular (més de 50 000 hores de vida útil i més de 80 000 hores de vida mitjana), major fins i tot que molts LED, un consum baixíssim d'energia, una fàcil substitució o actualització (que permet aprofitar la llum existent en el cas dels tubs fluorescents), sense obres (tan simple com canviar un tub per un altre, o un simple canvi d'una bombeta), i una taxa de retorn de la inversió, que fa que s'amortitzi en la meitat de temps que qualsevol altra tecnologia similar existent de llarga vida.

Tot i que encara no està molt difosa, serà un dels grans avenços d'aquesta dècada, doncs els seus principis i tecnologia es porten utilitzant molt temps, no per il·luminació directa, sinó per il·luminació de monitors i televisors de LCD.

Legislació

El 17 de desembre de 2008 es va sancionar la llei n. º 26.473, que prohibia «la importació i comercialització de làmpades incandescents d'ús residencial general a tot el territori de la República Argentina». El 28 de desembre de 2010, la mesura va ser publicada al Butlletí Oficial , donant-li vigència. Permetia comercialitzar (fins el 31 de maig de 2011) les llums incandescents que es trobessin en estoc dels fabricants nacionals o dels distribuïdors majoristes i minoristes, que hagin estat fabricades o importades abans del 31 de desembre de 2010. Aquesta llei va ser impulsada principalment per CADIEEL (Cambra Argentina de Indústries Electròniques, Electromecàniques, luminotècnics, Telecomunicacions, Informàtica i Control Automàtic).

Tractament dels mitjans d'informació

La principal qüestió que cal analitzar en aquesta recollida d'informació és com els mitjans tracten la rendibilitat de les bombetes de baix consum. Si diuen la veritat o l'oculten per vendre el desenvolupament tecnològic deixant de banda la veritable realitat d'aquest assumpte.

Doncs bé, en la majoria dels casos el contingut de les notícies es dirigeix ​​a una mateixa direcció. Per exemple, quan es tracta el canvi de les bombetes halògenes per les de baix consum. La informació se centra a destacar el progrés que suposa adaptar-se als nous temps i evolucionar tecnològicament parlant amb aquests canvis. I això en els petits comerços és una cosa que s'ha viscut i encara s'està vivint. En cap moment les notícies qüestionen la professionalitat dels comerciants en vendre les bombetes de baix consum. Aquests només diuen els aspectes

D'altra banda, i relacionat amb el que s'ha dit anteriorment, les grans marques comercials segueixen el mateix camí que els petits establiments i els mitjans de comunicació així ho venen de nou. Marques d'il·luminació o d'aparells electrònics com Toshiba han acaparat notícies per mostrar les seves teories sobre els avantatges de les bombetes de baix consum amb l'objectiu de revaloritzar la seva marca. I ho fa posant del costat de l'usuari, aconsellant en la seva compra. De nou, per descomptat, sense advertir dels

A més, hi ha una línia mediàtica que planteja l'efectivitat d'algunes mesures del govern, entre elles la d'instaurar i fomentar la plena distribució de les bombetes de baix consum sobre la població. Actuacions com la del nou pla d'estalvi energètic han donat a conèixer que per estalviar, primer els espanyols hauran de posar de la seva part i dels seus diners perquè la despesa augmentarà. Així mateix, es planteja l'alerta que algunes mesures del govern no han funcionat, com el cas del repartiment de bombetes de baix consum que després no han sortit

Finalment, la sintonia dels mitjans d'informació gira segons les actuacions i les mesures que es duguin a terme. En aquest sentit, ara es va coneixent que les bombetes de baix consum són rendibles sempre que romanguin enceses durant molt de temps. I això apareix en noves mesures del govern com la de il·luminar els fanals de les carreteres espanyoles amb aquest tipus de bombetes de baix consum, que si han de ser

Vegeu també

• Enllumenat públic
• Làmpada de llum freda
• Làmpada U-HID
• Làmpada LED
• Biagulla
• Tub ple de gas

Bibliografia

• Van der Plas, R. J., i A. B. de Graaff: «Comparació de làmpades domèstiques en països en desenvolupament», Energy Ser Pap. 6, Industry & Energy Department , World Bank, Washington DC, 1988.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Làmpada fluorescent compacta

• Links làmpada fluorescent compacta}