Obre el menú principal
Espelma calendari assenyalant el 4 de desembre

Una espelma, candela o bugia és una font d'il·luminació consistent en una metxa o ble que puja per l'interior d'una barra de combustible sòlid, com pot ser la cera, el greix o la parafina (el més habitual ara com ara).

Contingut

FabricacióModifica

La manera més antiga coneguda per fabricar espelmes consisteix en la suspensió de l'espelma, en un recipient on s'allotja cera (o greix) congelada. Es treu l'espelma del recipient i s'espera fins que es fongui quan s'escalfa. Es repeteix aquest procés diverses vegades sobre la mateixa espelma fins a obtenir el gruix buscat. Encara es fabriquen algunes espelmes artesanals d'aquesta manera, encara que la major part es fabriquen mitjançant motlles i maquinària a les fàbriques.

HistòriaModifica

 
Una espelma de Nadal

A l'antiga França s'utilitzaven les espelmes fabricades amb cera de les abelles. A l'edat mitjana a l'Àsia s'utilitzaven espelmes fetes amb greix d'animal (sèu). A mitjan segle XVIII es van començar a fabricar amb una preparació a força de parafina, àcid esteàric (àcid sòlid gras) i a vegades cera d'abelles, olis animals hidrogenats o altres materials grassos.

Candelers de cera de BarcelonaModifica

L'any 1301 hi havia quatre candelers de cera al Consell municipal. Les ordinacions de l'any 1321 regulaven la qualitat del cotó de les metxes de les espelmes de cera fabricades a Barcelona.[1]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. en la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 2–. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espelma