Usuari:Mcapdevila/Refracció atmosfèrica
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Refracció atmosfèrica és el fenomen de refracció de la llum estudiat en un mitjà atmosfèric, és conegut també com a refracció astronòmica. El fenomen és més acusat (i es pot observar millor) en els crepuscles. Observable tant en els ocasos com en els ortos del sol. Aquest fenomen fa que el sol (i els estels) es vegi sempre per sobre de la seva posició real i per això es denomina en astronomia a la posició dels astres posició aparent (modificada per la refracció) o posició real (considerant que no hi ha atmosfera).[1]
Determinació de la refracció
modifica
Hi ha moltes formes d'esbrinar la refracció atmosfèrica o astronòmica, la més indicada en astronomia resulta de la comparació entre l'altura real (sense considerar l'atmosfera) d'un astre i l'aparent (considerant atmosfera). A aquesta diferència d'altures l'anomenarem R i la seva unitat de mesura serà la mateixa que la d'un angle, per la seva petita escala s'empra sovint segons sexagesimals.[2]
La figura 4 mostra un típic cas de refracció. Quan el limbe inferior del Sol ( * ) toca l'horitzó del mar realment ja no hi és. El que estem veient és la seva imatge refractada en S ', i l'estrella ja està completament sota el nostre horitzó, en S.[3]
L'efecte de la refracció R sobre l'altura d'un astre fa que l'altura aparent sigui més que la real, eleva l'astre, de manera que es donarà la relació:[4]
- H real = h aparent - R
Factors intervinents
modificaLes mesures realitzades sobre la refracció atmosfèrica han deixat clar que depèn de quatre factors:[5]
- altura de l'astre és el factor més important.
- Longitud d'ona
- Temperatura
- Pressió atmosfèrica
L'altura de l'astre és el factor més important. La refracció és màxima en l'horitzó, i nul·la en el zenit, igual que la paral·laxi. A una altura de 0° val 33 '48 ". A 10º d'altura ja es redueix a 5' 13". Entre els 40º i 50º val 1 ', ia partir dels 80º està per sota dels 10 ".
Respecte als dos últims factors que corresponen a característiques de l'atmosfera durant l'observació es pot dir que: el valor de la refracció és directament proporcional a la pressió atmosfèrica i inversament proporcional a la temperatura .
Fórmula de Bennet
modificaEn la fórmula de Bennet es considera que es coneix mitjançant observació l'altura aparent d'un astre i el seu valor és (en graus), la refracció atmosfèrica s'estableix en aquest cas com:[6]
Una de les principals característiques d'aquesta fórmula és que es pot veure com decreix el valor de la refracció en funció de l'altura. S'ha suposat en la fórmula que les condicions de pressió atmosfèrica i temperatura són estàndards i que la longitud d'ona correspon a la més sensible per a l'ull humà.[6]
Referències
modifica- ↑ It is common in studies of refraction to use the term height to express vertical distance above the ground, or vertical datum and altitude to express angular height above the horizon.
- ↑ Garfinkel, Boris «Astronomical Refraction in a Polytropic Atmosphere». The Astronomical Journal, 72, 2, 1967, p. 235–254. DOI: 10.1086/110225.
- ↑ Bomford, Guy. Geodesy. 4. Oxford University Press, 1980, p. 282–284. ISBN 978-0-19-851946-1.
- ↑ Wittmann, A. D. «Astronomical refraction: formulas for all zenith distances». Astronomische Nachrichten, 318, 5, 1997, p. 305–312. DOI: 10.1002/asna.2113180507.
- ↑ Woolard, Edgar W.; Clemence, Gerald M. Spherical Astronomy. Academic Press, 1966, p. 88.
- ↑ 6,0 6,1 Bennett, G.G. (1982). "The Calculation of Astronomical Refraction in Marine Navigation". Journal of Navigation. 35 (2): 255–259. Bibcode:1982JNav...35..255B. doi:10.1017/S0373463300022037.
Bibliografia
modifica- The calculation of Astronomical Refraction in marine naviation , GG Bennet, Journal of the institute for Navigation, Vol 35, pàgines 255-259, 1982
- Auer, Lawrence H.; Standish, E. Myles (2000). "Astronomical Refraction: Computation for All Zenith Angles". Astronomical Journal. 119 (5): 2472–2474. Bibcode:2000AJ....119.2472A. doi:10.1086/301325.
This paper and the method presented in it were submitted for publication in 1970 July. Unfortunately, the referee did not understand the utility of our new approach, and for personal reasons we did not have the time to argue the point sufficiently. We did distribute preprints, and the method has become, with improved atmospheric models, the technique of choice for the computation of refraction (see, e.g., Seidelmann [Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac,] 1992).