Usuari:MinervaGarcia17/proves

Retaule de Sant Vicent Ferrer (Miquel del Prat)

En el segle XVII, Miquel del Prat, un artista renaixentista espanyol, va elaborar el Retaule de Sant Vicent Ferrer. Este retaule va ser encarregat per Joan d'Enguera abans de la seua mort en commemoració a Sant Vicent Ferrer, que va posar nom a la capella d'Enguera on es va educar.

Localització

Retaule de Sant Vicent Ferrer

Actualment està conservat en el Museu de Belles arts de València on va ser traslladat després de la desamortització del Convent de Sant Onofre de Museros.

Descripció i Anàlisi estilística

Este retaule ha sigut realitzat mitjançant la tècnica d'oli sobre taula i seguix un disseny estructurat i simètric. A més, este es troba emmarcat entre una rica ornamentació i una profunda expressivitat emocional típica de l'època renaixentista. Quant a la seua composició, el retaule està compost per diversos trams de manera simètrica. En el centre es troba la imatge principal de Sant Vicent Ferrer, qui va recórrer ciutats i camins d'Occident en favor de la pau i la unitat de l'Església, predicant a pobles innombrables l'Evangeli de la penitència i la vinguda del Senyor. La figura d'este sant, igual que la resta de figures d'esta obra, cerca inspirar pietat i devoció en l'espectador, perquè la temàtica de la religiositat en l'època Renaixentista pretén reflectir la profunda devoció i l'ambient de la Contrareforma.

Crucifixió de Jesús

La col·locació d'una representació de Jesús en el seu procés de crucifixió damunt de la imatge principal emfatitza la importància religiosa de l'escena, al costat d'este, a l'esquerra, és possible observar a la Mare de Déu vestida amb un mantell de color blau que simbolitza puresa i la seua connexió amb el diví.

Davall d'esta, als peus de Jesucrist, es troba Maria Magdalena. Esta és deixebla de Jesús i va vestida amb un mantell de color verd que representa reialesa i fertilitat. El seu cabell és vermellós, tret que per als antics celtes indicava aristocràcia.

Finalment, a la dreta, es troba Joan l'Apòstol, germà de Jacob, fill de Zebedeu. Este formava part del cercle íntim de Jesús i va tindre un paper important a l'església primitiva.

Quant a la resta d'escenes, es tracta de representacions del sant realitzant predicacions, miracles o fins i tot és possible observar la seua pròpia mort i per tant, el seu enterrament. Cadascuna d'estes escenes està ricament detallada i pintada amb colors vibrants per a destacar la importància espiritual i la devoció associades amb la vida de Sant Vicent Ferrer.

En l'obra citada és possible observar un aspecte intrigant de la vida de Miguel del Prat és el seu possible origen castellà, i és que, encara que no hi ha proves concloents que recolzen esta teoria, alguns investigadors suggerixen que el seu estil artístic podria haver sigut influenciat per les tradicions artístiques de Castella, la qual cosa afig una dimensió addicional a la comprensió de la seua obra.

Interpretació

Sant Vicent Ferrer

S'observa a Sant Vicent Ferrer representat en cadascuna de les escenes. En l'escena central trobem a este Sant amb el dit alçat, ja que a Sant Vicent Ferrer se'l coneix com el sant del “didet”, perquè segons la llegenda va obrar diversos miracles alçant el seu dit. A més, este apareix amb una filacteria que diu “timete deum, et date illi honorem quia venit hora iudici eius”, que vol dir “temeu a Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l'hora del seu juí”. Això es deu al fet que este sant predicava molt al voltant de que l'Apocalipsi era a prop.

En la part superior trobem a Jesús en el seu procés de crucifixió. A la seua esquerra trobem a Juan l'Apòstol, l'autor de l'Evangeli. A la dreta a la Mare de Déu i davall a María Magdalena.

D'altra banda, en la part superior esquerra es troba una escena en la qual apareix representat el sant realitzant la predicació als fidels

En la part superior dreta apareix una escena de Sant Vicent Ferrer fent el miracle de la multiplicació dels aliments.

En la part central esquerra s'observa una escena del sant realitzant un exorcisme

En la part central dreta es presenta una escena que tracta la mort de Sant Vicent Ferrer, on també apareix un difunt que ressuscita tocant el seu hàbit. Això fa referència als miracles de resurrecció que va fer el sant citat.

Finalment, les cinc escenes inferiors representen els diferents miracles realitzats pel sant durant la seua vida: En la primera apareix representat el sant Jeroni penitent. La segona és confusa, ja que podria tractar-se de l'apocalipsi del corder amb el llibre de l'Apocalipsi on es descriuen set segells que seran oberts abans del retorn de Jesucrist a la terra, o potser es tracta d'una simple representació de Crist amb un àngel i l'evangeli. En la tercera escena apareix l'enterrament de Crist. En la quarta escena apareix Sant Francesc d'Assís tenint la visió mística. En l'última escena apareix Joan Baptista.

Arran de l'il·lustre reconeixement que va tindre a la ciutat d'Avinyó l'any 1398, Vicent Ferrer va començar a peregrinar per diverses ciutats d'Europa amb l'objectiu de realitzar diferents viatges de predicació. Durant estos viatges era acompanyat per un seguici de penitents que s'assotaven l'esquena com a porga dels seus pecats. El sant solia viatjar en ase i allotjar-se en els convents de frares dominics de les ciutats i pobles on predicava. Multitud d'ermites i altars recorden anècdotes històriques sobre la multitud de miracles realitzats pel propi sant en el seu llarg camí de predicació.

Autor

Miquel del Prat és un enigma dins del panorama de l'art renaixentista espanyol. Encara que se sap poc sobre la seua vida i obra, el seu nom ha sigut associat amb diverses pintures i projectes artístics a València durant el primer quart del segle XVI. Una de les col·laboracions més destacades en les quals se l'ha esmentat és al costat del pintor Miguel Esteve en la decoració d'una església a València.

Malgrat estos escassos registres documentals, la figura de Miquel del Prat ha capturat l'interés dels historiadors de l'art i els investigadors a causa de les nombroses preguntes sense resposta que envolten la seua identitat i la seua contribució al món artístic. No obstant això, algunes fonts afirmen que este va ser batejat com "Mestre de l'Aixeta per Elías Tormo en 1932 a partir de l'atribució del Retaule de Sant Vicent Ferrer del Museu de Belles arts de València pel fet que, segons Lenadro de Saralegui, la manera de representar als personatges masculins es repetix en altres obres com la Disputa amb els Doctors de l'Església de Sant Tomàs de València.

La falta de claredat en la cronologia i l'estil de Miquel del Prat ha portat a suggeriments que algunes de les obres que se li han atribuït podrien ser en realitat obres de Miguel Esteve. Esta teoria es basa en la falta de proves concretes que vinculen de manera inequívoca a Miquel del Prat amb les obres en qüestió, així com en la presència dominant de Miquel Esteve en el panorama artístic de València en l'època renaixentista.

A més, la mort de Miquel del Prat ha sigut objecte d'especulació i controvèrsia. Es creu que va morir en 1521 durant la Batalla de Gandia, un conflicte relacionat amb el moviment de les Germanies a València. No obstant això, les dates i circumstàncies exactes de la seua mort no són clares, la qual cosa afig una capa addicional de misteri a la seua història.

En conclusió, Miquel del Prat representa un cas fascinant de les complexitats i desafiaments associats amb la investigació de l'art renaixentista espanyol. La seua vida i obra estan envoltades d'incertesa i especulació, la qual cosa ha generat un debat continu entre els experts i ha alimentat l'interés públic en la seua història. Malgrat les limitacions de la documentació disponible, la figura de Miguel del Prat continua sent un tema d'estudi i discussió en el camp de l'art històric.