Leandro de Saralegui Medina
Leandro de Saralegui y Medina (Tui, Pontevedra, Galícia, 30 de juny de 1839 — Ferrol, Corunya, Galícia, 6 d'octubre de 1910), fou un marí, filòleg, historiador, arqueòleg i acadèmic gallec,[1][2][3][4] fill del marí i publicista Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez, germà del marí, filòleg, historiador i acadèmic Manuel de Saralegui y Medina, oncle del marí i sociòleg Alfredo de Saralegui y Casellas i avi de l'historiador de l'art i erudit Leandro de Saralegui y López-Castro.[5]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 juny 1839  Tui (Pontevedra) | ||
| Mort | 5 octubre 1910 (71 anys) Ferrol, Corunya, Galícia | ||
| Es coneix per | Intendent general de Marina i acadèmic fundador de la Real Academia Galega | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Filòleg, historiador, arqueòleg, publicista | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez | ||
| Germans | Manuel de Saralegui y Medina | ||
Biografia
modifica
Intendent general de Marina, fill de l'intendent Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez (Ferrol, 1814 - 1893) i germà de l'intendent general Carlos de Saralegui y Medina (Ferrol, 1843 - Madrid, 1912),[6] pare del marí i sociòleg Alfredo de Saralegui y Casellas (Ferrol, 1883 - Madrid, 1961), fundador del Instituto Social de la Marina, la seva figura representa la vocació naval administrativa del Cos d'Intendència de l'Armada Espanyola i l'impacte social del seu academicisme.[7] Fundador de l'Acadèmia d'Administració de Marina de Ferrol, l'any 1854, seguint la tradició familiar, va ingressar com a oficial en el Cos d'Intendència de l'Armada, on fou successivament ordenador de l'Arsenal de Ferrol, director de les Acadèmies d'Administració Naval, interventor del Departament de Cadis i de la Posta de Marina de les Filipines, intendent de Ferrol i intendent general de Marina.[8] Acadèmic fundador de la Real Academia Galega,[9] fou també corresponent de la Reial de la Història, membre de la Societat Arqueològica de Pontevedra i de les Societats Econòmiques d'Amics del País de Madrid, Cartagena i Manila (Filipines). Figura fonamental, juntament amb Manuel Martínez Murguía i José Villaamil y Castro, del desenvolupament de l'arqueologia vuitcentista a Galícia,[10] la seva obra escrita, molt diversa, reflecteix el seu compromís cultural amb la societat de l'època i pot agrupar-se en tres grans blocs: les publicacions professionals de Marina no específiques del seu cos, les publicacions dedicades a la història i l'arqueologia de Galícia en general i de Ferrol en particular i els treballs periodístics.[11] Distingit amb la gran creu del Mèrit Naval, va rebutjar la gran creu d'Alfons XII. Fou declarat fill adoptiu de Ferrol, on té dedicat un carrer.
Obres destacades
modificaAutor
modifica- Historia del Cuerpo Administrativo de la Armada (1867). Ferrol: Impresor Ricardo Pita.
- Estudios sobre la época céltica en Galicia (1867). Ferrol: Nicasio Taxonera.
- Tratado de economía política (1870). Ferrol: Impresor Ricardo Pita.
- Pueblos lacustres. Estudios de arqueología prehistórica (1871). Coruña: La Concordia.
- Galicia y sus poetas (1886). Ferrol.
- Estudios sobre Galicia (1888). Coruña: Imprenta d'Andrés Martínez Salazar
- Los hospitales de Marina (1889). Ferrol.
- «La cuestión obrera en Galicia» (1893). Galicia, 8, 449-460
- Los Arsenales de Estado (1896). Ferrol.
- Del Monte de Ancos (1898). Ferrol: Imp. de Hijos de R. Pita.
- Informe sobre el convento de Santa Catalina de Montefaro (1900). Ferrol: Imprenta de Hijos de R. Pita.
- La futura historia de Ferrol (1901). Lugo: Tip. de Juan A. Menéndez.
- Del estado de las personas en Ferrol durante la Edad Media (1902). Ferrol: Imprenta de Hijos de R. Pita.
- El feminismo en Galicia. Sobre una mujer que sirvió como grumete en la Armada a fines del siglo XVIII (1902). Lugo.
- Efemérides ferrolanas. Apuntes para la historia de Ferrol y sus cercanías (1904). Madrid: Imprenta del Ministerio de Marina.
- La protesta de Pedro Padrón. Discurso leído en La Coruña el día 30 de setembre de 1906 en la solemne inauguración de la Real Academia Gallega (1906). Ferrol: Imprenta de El Correo Gallego.
- Ardobrica. Estudio de geografía histórica (1908). Ferrol: Imprenta de El Correo Gallego.
- «Libunca. Estudio histórico» (1909). Almanaque de Ferrol, 1910, 156-168.
Honors i distincions
modifica- Gran Creu de l'Orde del Mèrit Naval
- Fill adoptiu de Ferrol
Referències
modifica- ↑ Biografia de Leandro de Saralegui y Medina per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Leandro de Saralegui y Medina». Fitxa biogràfica al portal web de la Real Academia Galega. [Consulta: 24 de març de 2016]
- ↑ Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996). La Intendencia en la Armada. Historia de la gestión económica, financiera y de material. Madrid: Empresa Nacional Bazán, 192, 208, 220, 222, 229-30, 239, 241 i 281.
- ↑ Vidal y de Barnola, L.-A. (1975). Genealogía de la familia Franco. Madrid: Editora Nacional, 138-139.
- ↑ «Saralegui (llinatge)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vidal y de Barnola (1975, 147).
- ↑ Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 208).
- ↑ Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 192 i 222).
- ↑ «Discurs d'ingrés de Leandro de Saralegui y Medina llegit a la Corunya el 30 de setembre de 1906 en la solemne inauguració de la Real Academia Galega». Arxivat 2016-04-06 a Wayback Machine. Portal web de la Real Academia Galega. [Consulta: 24 de març de 2016]
- ↑ Pereira González, F. (1996). «O pensamento arqueolóxico e antropolóxico de Leandro Saralegui y Medina (1839-1910)». Cuardenos de estudios gallegos, 43, 9-33. [Consulta: 24 de març de 2016]
- ↑ Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 229 i 281).
Enllaços externs
modifica- Obres al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya catalogades juntament amb les del seu net Leandro de Saralegui y López-Castro.
| Precedit per: — |
Acadèmic fundador Real Academia Galega 1905 - 1906 |
Succeït per: Celestino Sánchez Rivera 1941 - 1948 |