Usuari:Pallares/Mike Hodges

Biographie

modifica

Carrera

modifica

Com molts cineastes anglesos, Mike Hodges ha començat a la televisió, abans d'imposar-se gràcies a un polar molt negre interpretat per Michael Caine, La Llei del mig (1971). És d'en un altre lloc el comédien, #que tenint comprat els drets de la novel·la (Jack’s Return Home ) de Ted Lewis amb un altre productor, Michael Klinger, hi havia sol·licitat Mike Hodges per fer-ne l'adaptació i realitzar-ho. És a nou Michael Caine #que produirà la segona pel·lícula de Mike Hodges, Pulp, homenatge al cinema bis que el cineasta apreciava..

És al sortir del seu servei militar que el cineasta troba una petita feina a la televisió. Experiència capital, perquè tindrà l'ocasió de treballar amb totes menes de studios, la BBC sobretot, i també de les studios de cinema : observa, fet trobades, es constitueix un petit carnet d'adreces, i com té del temps entre dos emissions, comença a escriure. Al fil del temps, realitzarà documentals (investiga d'actualitats, retratats d'artistes), #que estaran : « el trampolí cap a la realització de téléfilms – Sospitós (1969) i Rumour (1970) – #que ells-mateixos serviran de trampolí a la realització de la meva primera pel·lícula, La Llei del Mig».[1]

Després dels seus dos primers llarg métrage, marxa per Hollywood, girar una adaptació d'una novel·la de Michael Crichton, la pel·lícula de ciència ficció The Terminal Man. El seu projecte següent ha produït per la Fox, Damien, la maledicció II, (Damien : Omen II, 1978). Però, encara que tenint col·laborat al script, un conflicte amb el studio el conduït a abandonar el rodatge. La pel·lícula hi haurà acabat per Don Taylor.

En 1980, és el productor Dino De Laurentiis #que #venir buscar-ho per @adapter el comics, Flash Gordon. Durant els anys 1980, alternarà projectes per la televisió i pel cinema. En 1998, gira Croupier amb Clive Owen #que trobarà per la seva pel·lícula següent – i actual última longitud métrage - : Sola la mort pot aturar-me.

  • En 2004, a la 15e Festival de la pel·lícula britànica de Dinard.
  • En 2013, a la 33° edició del Festival internacional de la pel·lícula de Amiens[2].

Filmographie

modifica

com realitzador

modifica
  • 1971 : La Llei del mig (Get Carter)
  • 1972 : Jubilació mortal (Pulp)
  • 1974 : L'Home terminal (The Terminal Man)
  • 1978 : Damien : La Maledicció 2 (Damien: Omen II) : no crédité
  • 1980 : Flash Gordon
  • 1985 : Els Débiles de l'espai (en) (Morons from Outer Space)
  • 1987 : El Irlandais (HA Prayer for Dying)
  • 1989 : Black Rainbow
  • 1998 : Croupier
  • 2003 : Sola la mort pot aturar-me (I'll Sleep When I'm Dead)
  • 1984 : Sexy Shorts (vídeo)
  • 2003 : Queen: Greatest Video Hits 2 (vídeo)

Televisió

modifica
  • 1968 : The Tyrant King (seria TV)
  • 1969 : Sospitós
  • 1970 : Rumour
  • 1983 : Missing Pieces
  • 1983 : El Viatger (The Hitchhiker) (seria TV)
  • 1984 : Squaring the Circle
  • 1986 : Florida Straits
  • 1992 : The Healer
  • 1994 : Dandelion Dead (en) (feuilleton TV)
  • 1994 : The Lifeforce Experiment

com scénariste

modifica
  • 1969 : Sospitós (téléfilm)
  • 1970 : Rumour (téléfilm)
  • 1971 : La Llei del mig (Get Carter)
  • 1972 : Jubilació mortal (Pulp)
  • 1974 : L'Home terminal
  • 1978 : Damien : La Maledicció 2 (Damien: Omen II)
  • 1983 : Missing Pieces (téléfilm)
  • 1989 : Black Rainbow

com productor

modifica
  • 1969 : Sospitós (téléfilm)
  • 1970 : Rumour (téléfilm)
  • 1974 : L'Home terminal

Bibliografia

modifica
  • Quan tot es fa el bagul (Watching the Wheels Come Off), Ribes/Negre, 2009.

Notes i referències

modifica
  1. extret d'una interview pel lloc intervistamag
  2. -Mike-Hodges-&lang=fr

[[Categoria:Novel·listes britànics]] [[Categoria:Directors de cinema britànics]] [[Categoria:Guionistes britànics]]