Usuari:Pallares/The Dark Mirror
Synopsis modifica
Una jove dona ha acusat de l'homicidi d'un metge : se l'ha vista a prop de de el lloc del crim al moment on aquest ha #estar comesos, i no obstant això té un alibi indiscutable. La policia descobreix, retent-se en ella, la presència de germanes bessones, ningú no confessant ni no denunciant l'altre. L'enquesta gira curt, el procediment avorta i les dues germanes han posat en llibertat. Un tinent de civilitza arriba a convèncer un psychiatre (afeccionat per aquest cas i enamorat de l'una dels dues joves dones) de l'ajudar a determinar, al perill de la seva vida, qui és l'homicida.
Distribució modifica
- Olivia de Havilland (V.F : Renascuda Simonot) : Terry i Ruth Collins, dues germanes bessones de les quals la una ha matat
- Lew Ayres (V.F : Claude Peran) : Dr. Scott Elliott, un psychanalyste qui investiga sobre el cas de les bessones Collins
- Thomas Mitchell : El tinent de civilitza Stevenson, qui investiga sobre el crim comesos per l'una de les bessones
- Richard Llarg : Rusty
- Charles Evans : El Districte Attorney Girard
- Garry Owen : Franklin
- Lela Bliss : Mrs. Didriksen
- Llastrar Allen : George Benson, el veí de replà de la víctima
- Jean Andren : La secretària del Districte Attorney
- Rodney Bell : L'especialista d'encunys digitals
- Lane Chandler : L'intern
- Jack Cheatham : Un policíac
- Ben Erway : Un tinent de civilitza
- Bess Flowers : Una dona a la caixa de nit
Propòsit del film modifica
La psiquiatria (i sovint la psychanalyse) és a l'honor al gènere del film negre americà. Aquí va tractar-se de determinar la qual de les dues germanes sofreix de disturbis de la personalitat, per la feina de diferents tests, sobretot del test de Rorschach.
Diverses escenes fent-nos compartir la intimitat de Ruth i de Terry, veiem els seus informes necessitar-se i evolucionar, sense que aborden mai directament l'assumpte de l'assassinat.
Al voltant del film modifica
- Olivia de Havilland va ser molt de temps acantonada a papers de ingénues i de fer-valer, sobretot a films d'aventures amb Errol Flynn.[1] En 1946, alliberada del seu contracte amb la Warner Bros., l'actriu comença una brillant secunda carrera amb per ambició de posar els seus talents dramàtics en valor. Aquest any va lluïdes ser molt prolifique, n'efecte gira quatre films dels quals A cadascun el seu destí pel qual obtindrà el seu primer Oscar i La Doble Énigme qui lluïdes dóna l'ocasió somiada d'interpretar el doble paper de germanes bessones. Olivia de Havilland declararà : « Aquest va ser un film extremadament dur a fer. Els problemes tècniques posats pel doble paper van ser molt difícils a resoldre i l'horrible Terry que he hagut de jugar al film continua a freqüentar-me encara avui. »El critica James Agee ha igualment escrit « Olivia de Havilland va ser molt de temps una dels més maques dones del cinema. A present, l'actriu és no només esdevinguda més maca encara, però ha apresos a jugar. No ha un talent extraordinari però el seu joc ha esdevingut reflexionat, tranquil i sostingut – un régal pels ulls. »[2]
[3]
[4]
[5]
- El film marca igualment el retorn de Lew Ayres. Absent de les pantalles des de 1941, data a la qual es declara objecteur de consciència[6], rebutja de portar l'uniforme durant la Segona Guerra mundial i els seus films són boycottés. Es compromet llavors als serveis mèdics de l'exèrcit americà i es distingeix sota el foc a la Guerra del Pacífic. El que lluïdes valdrà el seu retorn a la pantalla.
- Guionista a Hollywood on hi havia refugiat durant la guerra, l'escriptor francès Vladimir Pozner ha #estar nomenat als Oscars per la història original de la Doble Énigme.
- Guionista i productor de la Doble Énigme, Nunnally Johnson el va ser igualment per, entra altres, John Ford (No he matat Lincoln, Els Raïms de la còlera), Fritz Lang (La Dona al retrat) on William TÉ. Wellman (La Boja Història de Roxie Hart). Fa els seus començaments en tant que metteur n'escena l'any 1954 amb La Gent de la nit amb Gregory Peck.
- És interessant d'establir comparacions amb el film mexicà, contemporani, de l'a Roberto Gavaldón, La otra amb Dolores del Rio al paper principal.
Notes i referències modifica
- ↑ Encyclopédie alpha du cinéma - Les grands acteurs - Volume 11 - Éditions Grammont S.A. - Alpha Éditions. P. 76.
- ↑ Robert Siodmak. Le maître du film noir - Hervé Dumont – Éditions L’âge d’homme. P. 190.
- ↑ Lesinrocks.com
- ↑ Le film noir – Patrick Brion – Éditions de la Martinère – 2004 ISBN 2-7324-3144-3, p. 189.
- ↑ James Agee dans The Nation. Robert Siodmak. Le maître du film noir P. 191.
- ↑ Encyclopédie alpha du cinéma - Les grands acteurs - Volume 11 - Éditions Grammont S.A. - Alpha Éditions. P. 16.
[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units en blanc i negre]] [[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1946]] [[Categoria:Pel·lícules de cinema negre]] [[Categoria:Pel·lícules dirigides per Robert Siodmak]]