Viquipèdia

Usuari:Paputx/proves3

< Usuari:Paputx

Jyotisha (sànscrit: ज्योतिष, IAST: Jyotiṣa) és la ciència de seguir i predir els moviments dels cossos astronòmics in order to keep time.[1][2] Es refereix a un dels sis antics Vedangas, o ciències auxiliars relacionades amb els Vedes, les escriptures de l’hinduis.[3][1][2] Aquest camp d'estudi s'ocupa de fixar els dies i les hores dels rituals vèdics.[2][4]

El terme Jyotisha també es refereix a l’astrologia hindú, un camp grec que probablement es va desenvolupar a partir de la conquesta de Pèrsia i l'Índia realitzada per l'Alexandre el Gran.[5][6]Els signes del zodíac utilitzats eren gairebé idèntics.[2]

Etimologia modifica

L'origen del mot Jyotisha està arrelat amb la paraula Jyotish que significa llum, com la del sol o la lluna o el cos celestial. El terme Jyotisha inclou l’estudi de l’astronomia, l’astrologia i la ciència de mesurar el temps mitjançant els moviments dels cossos astronòmics.[3][1][2] Tenia com a objectiu mantenir el temps, mantenir el calendari i predir els temps favorables per als rituals vèdics.[7]

Historia modifica

En el seu origen és fruit de devat. Segons David Pingree, el camp de la mesura del temps pot "derivar de Mesopotàmia durant el període Aquemènida",[8] però Yukio Ohashi considera aquesta proposta "definitivament errònia".[9] Ohashi afirma que aquest camp del Vedanga es va desenvolupar a partir d’estudis astronòmics realitzats a l’antiga Índia.[5] Altres estudiosos rebutgen els arguments de Pingree, com ara en K. S. Shukla que assenyala com incorrectes les esmenes realitzades per Pingree al manuscrit de la Yavanajātaka, perquè el creia altament corromput.[10]

Els textos de les ciències vèdiques Jyotisha van ser traduïts a la llengua xinesa als segles II i III dC, i els passatges del Rigveda sobre astronomia es troben a les obres de Zhu Jiangyan i Zhi Qian.[11]

L’horari de temps i la naturalesa dels moviments solars i lunars s’esmenten als textos vèdics. Per exemple, el capítol 19.3 del Kaushitaki Brahmana menciona el desplaçament a la ubicació relativa del sol cap al nord durant 6 mesos, i cap al sud durant altres 6 mesos.[12][13]

Texts modifica

Time keeping

[The current year] minus one,
multiplied by twelve,
multiplied by two,
added to the elapsed [half months of current year],
increased by two for every sixty [in the sun],
is the quantity of half-months (syzygies).

—— Rigveda Jyotisha-vedanga 4
Translator: Kim Plofker[14]

El text més antic conservat sobre Jyotisha és el Vedanga-Jyotisha, que existeix en dues edicions, una vinculada al Rigveda i una altra al Yajurveda[9]. La versió del Rigveda consta de 36 versos, mentre que la versió del Yajurveda compta amb 43 versos dels quals 29 versos són préstecs del Rigveda.[15][16]La versió del Rigveda s’atribueix de forma especial a savi Lagadha i, de vegades, a sàvi Shuci. La versió del Yajurveda no esmenta cap savi, ha arribat fins a l'actualitat gràcies al un comentari de Somakara, i és la versió més estudiada.[16]

El text Jyotisha Brahma-siddhanta, compost probablement al segle V aC, discuteix com utilitzar el moviment dels planetes, el sol i la lluna per mantenir el temps i el calendari. Aquest text també enumera trigonometria i fórmules matemàtiques per donar suport a la seva teoria de les òrbites, predir les posicions planetàries i calcular les posicions mitjanes relatives dels nodes cel·lulars i els àbsides. El text destaca per presentar nombres enters molt grans, com ara 4.32 mil milions d’anys, com la vida de l’univers actual.

Els antics textos hindús sobre Jyotisha només discuteixen el manteniment del temps, i no mencionen mai astrologia ni profecia. Aquests textos antics cobreixen predominantment l’astronomia, però a nivell rudimentari. Els horòscops tècnics i les idees d’astrologia a l’Índia provenien de Grècia i es van desenvolupar als primers segles del I mil·lenni CE. Textos d’època medieval posteriors com el Yavana-jataka i els textos de Siddhanta estan més relacionats amb l’astrologia.


The Jyotisha text Brahma-siddhanta, probably composed in the 5th century CE, discusses how to use the movement of planets, sun and moon to keep time and calendar.[17] This text also lists trigonometry and mathematical formulae to support its theory of orbits, predict planetary positions and calculate relative mean positions of celestial nodes and apsides.[17] The text is notable for presenting very large integers, such as 4.32 billion years as the lifetime of the current universe.[18]

The ancient Hindu texts on Jyotisha only discuss time keeping, and never mention astrology or prophecy.[19] These ancient texts predominantly cover astronomy, but at a rudimentary level.[4] Technical horoscopes and astrology ideas in India came from Greece and developed in the early centuries of the 1st millennium CE.[20][5][6] Later medieval era texts such as the Yavana-jataka and the Siddhanta texts are more astrology-related.[21]

Discussion modifica

The field of Jyotisha deals with ascertaining time, particularly forecasting auspicious day and time for Vedic rituals.[2] The field of Vedanga structured time into Yuga which was a 5-year interval,[14] divided into multiple lunisolar intervals such as 60 solar months, 61 savana months, 62 synodic months and 67 sidereal months.[9] A Vedic Yuga had 1,860 tithis (तिथि, dates), and it defined a savana-day (civil day) from one sunrise to another.[22]

The Rigvedic version of Jyotisha may be a later insertion into the Veda, states David Pingree, possibly between 513 and 326 BCE, when Indus valley was occupied by the Achaemenid from Mesopotamia.[23] The mathematics and devices for time keeping mentioned in these ancient Sanskrit texts, proposes Pingree, such as the water clock may also have arrived in India from Mesopotamia. However, Yukio Ohashi considers this proposal as incorrect,[5] suggesting instead that the Vedic timekeeping efforts, for forecasting appropriate time for rituals, must have begun much earlier and the influence may have flowed from India to Mesopotamia.[22] Ohashi states that it is incorrect to assume that the number of civil days in a year equal 365 in both Hindu and Egyptian–Persian year.[24] Further, adds Ohashi, the Mesopotamian formula is different from the Indian formula for calculating time, each can only work for their respective latitude, and either would make major errors in predicting time and calendar in the other region.[25] According to Asko Parpola, the Jyotisha and luni-solar calendar discoveries in ancient India, and similar discoveries in China in "great likelihood result from convergent parallel development", and not from diffusion from Mesopotamia.[26]

Kim Plofker states that while a flow of timekeeping ideas from either side is plausible, each may have instead developed independently, because the loan-words typically seen when ideas migrate are missing on both sides as far as words for various time intervals and techniques.[27][28] Further, adds Plofker, and other scholars, that the discussion of time keeping concepts are found in the Sanskrit verses of the Shatapatha Brahmana, a 2nd millennium BCE text.[27][29] Water clock and sun dials are mentioned in many ancient Hindu texts such as the Arthashastra.[30][31] Some integration of Mesopotamian and Indian Jyotisha-based systems may have occurred in a roundabout way, states Plofker, after the arrival of Greek astrology ideas in India.[32]

The Jyotisha texts present mathematical formulae to predict the length of day time, sun rise and moon cycles.[22][33][34] For example,

The length of daytime =   muhurtas[35]
where n is the number of days after or before the winter solstice, and one muhurta equals 1⁄30 of a day (48 minutes).[12]

Water clock
A prastha of water [is] the increase in day, [and] decrease in night in the [sun's] northern motion; vice versa in the southern. [There is] a six-muhurta [difference] in a half year.

— Yajurveda Jyotisha-vedanga 8, Translator: Kim Plofker[35]

See also modifica

References modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Monier Monier-Williams. A Sanskrit–English Dictionary. Oxford University Press, 1923, p. 353. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 James Lochtefeld (2002), "Jyotisha" in The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 1: A–M, Rosen Publishing, ISBN 0-8239-2287-1, pages 326–327
  3. ↑ 3,0 3,1 Pujol, Oscar. Diccionari sànscrit-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalan, 2005, p. 150. ISBN 84-412-1405-0 [Consulta: 28 desembre 2015]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Friedrich Max Müller. A History of Ancient Sanskrit Literature. Williams and Norgate, 1860, p. 210–215. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Yukio Ohashi, 1999, p. 719–721.
  6. ↑ 6,0 6,1 Pingree, 1973, p. 2–3.
  7. ↑ Plofker, Kim, 1964-. Mathematics in India. Princeton: Princeton University Press, 2009. ISBN 978-1-4008-3407-5. 
  8. ↑ Pingree, 1973, p. 1–12.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Yukio Ohashi, 1999, p. 719.
  10. ↑ Bill Mak (Kyoto University), The transmission of Greek astral science to India reconsidered - Critical remarks on the contents and the newly discovered manuscript of the Yavanajātaka. Institute for Research in Humanities, 2012.10.27.
  11. ↑ Pingree, 1973, p. 2.
  12. ↑ 12,0 12,1 Yukio Ohashi, 1999, p. 720.
  13. ↑ Kim Plofker, 2009, p. 35–42.
  14. ↑ 14,0 14,1 Kim Plofker, 2009, p. 36.
  15. ↑ Kim Plofker, 2009, p. 35–36.
  16. ↑ 16,0 16,1 Pingree, 1973, p. 1.
  17. ↑ 17,0 17,1 Kim Plofker, 2009, p. 67–68.
  18. ↑ Kim Plofker, 2009, p. 68–71.
  19. ↑ C. K. Raju. Cultural Foundations of Mathematics. Pearson, 2007, p. 205. ISBN 978-81-317-0871-2. 
  20. ↑ Nicholas Campion. Astrology and Cosmology in the World’s Religions. New York University Press, 2012, p. 110–111. ISBN 978-0-8147-0842-2. 
  21. ↑ Kim Plofker, 2009, p. 116–120, 259–261.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Yukio Ohashi, 1993, p. 185–251.
  23. ↑ Pingree, 1973, p. 3.
  24. ↑ Yukio Ohashi, 1999, p. 719–720.
  25. ↑ Yukio Ohashi. S.M. Ansari. History of Oriental Astronomy. Springer Science, 2013, p. 75–82. ISBN 978-94-015-9862-0. 
  26. ↑ Asko Parpola (2013), "Beginnings of Indian Astronomy, with Reference to a Parallel Development in China", History of Science in South Asia, Vol. 1, pages 21–25
  27. ↑ 27,0 27,1 Kim Plofker, 2009, p. 41–42.
  28. ↑ Sarma, Nataraja «Diffusion of astronomy in the ancient world». Endeavour. Elsevier, vol. 24, 4, 2000, pàg. 157–164. DOI: 10.1016/s0160-9327(00)01327-2.
  29. ↑ Helaine Selin. Astronomy Across Cultures: The History of Non-Western Astronomy. Springer Science, 2012, p. 320–321. ISBN 978-94-011-4179-6. 
  30. ↑ Hinuber, Oskar V. «Probleme der Technikgeschichte im alten Indien» (en german). Saeculum. Bohlau Verlag, vol. 29, 3, 1978. DOI: 10.7788/saeculum.1978.29.3.215.
  31. ↑ Kauṭilya. King, Governance, and Law in Ancient India: Kautilya's Arthasastra. Oxford University Press, 2013, p. 473 with note 1.7.8. ISBN 978-0-19-989182-5. 
  32. ↑ Kim Plofker. Micah Ross. From the Banks of the Euphrates: Studies in Honor of Alice Louise Slotsky. Eisenbrauns, 2008, p. 193–203. ISBN 978-1-57506-144-3. 
  33. ↑ Kim Plofker, 2009, p. 35–40.
  34. ↑ Maurice Winternitz, 1963, p. 269.
  35. ↑ 35,0 35,1 Kim Plofker, 2009, p. 37.

Bibliography modifica

External links modifica

Plantilla:Hindudharma


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Paputx/proves3&oldid=33395544»