Usuari:Pepetps/Pèl-roig
{{inacabat}}
[[Fitxer:RedheadedGuy.JPG|thumb|right|Home pèl-roig] El Pèl-roig és un color de cabells que varia des del roig profund dins al coure brillant. Es caracteritza per alts nivells del pigment rogenc feomelanina i uns nivells baixos de eumelanina. A la gent que té els cabells de color vermell se'ls diuen pèl-rojos o rojos. A aquest fenomen genètic també se li anomena rutilisme.
El roig és un color inusual entre els humans; com a molt, el dos per cent de la població és pèl-roja.[1] El pèl-roig es troba principalment a la població del nord i oest d'Europa, encara que apareix també amb baixa freqüència però a altres parts d'Europa, Àsia i Àfrica. El pèl-roig sembla ser causat per un gen recessiu al cromosoma 16 que causa una mutació a la proteïna MC1R. Aquest gen està associat amb fototips de pell baixos, pigues i sensibilitat a la llum ultraviolada. Les reaccions culturals cap als pèl-rojos han sigut des de la ridiculització fins a l'admiració; és un estereotip comú el "malhumor del pèl-roig".
Com als humans, el pèl-roig es pot trobar en altres mamífers com els orangutans, esquirols, i les vaques de les Highland. El pèl-roig també es pot trobar en algunes races de gossos i gats, i algunes races de raboses i cérvols.
Distribució geogràfica
modificaHistòrica
modifica
Existeixen molts relats d'escriptors grecs descrivint pèl-rojos. Un fragment del poeta grec Xenophanes descriu els tracis com a pèl-rojos amb ulls blaus. L'historiador grec Herodotus descriu els "Budini", segurament Udmurts i Finesos permiacs al riu Volga (Rússia), com a pèl-rojos. L'historiador grec Dio Cassius descriu Boudica, la reina celta famosa dels icenis, de: "ser alta i terrible en aparença ... una gran massa de cabells rojos ... damunt dels muscles".
El romà Tacitus va comentar de "els cabells rojos i les llargues extremitats dels habitants de Caledònia (Escòcia)" [2], amb quins va relacionar amb tribus gal·les que tenien una relació amb germans i belgues.
El pèl-roig també va ser trobat a Àsia, especialment entre els tokharis, els quals van ocupar el que hui és la regió autònoma xinesa de Xinjiang.
Moderna
modificaHui dia, el pèl-roig es troba sobretot al nord d'Europa. S'associa el pèl-roig amb britànics (especialment amb els escocesos, gal·lesos i còrnics) i Irlanda.
El pèl-roig és troba més freqüentment a l'Anglaterra més septentrional, on hi ha una freqüència de més del 15%. Al País de Gal·les, el pèl-roig té un 10% de freqüència.[3] Una gran proporció de pèl-rojos també es troba a Escòcia on el 13% de la població ho és.
Irlanda també té molts pèl-rojos; on el 10% té els cabells rojos o amb tonalitats vermelloses (strawberry blonde). Es pensa que més del 35% de la població irlandesa porta el recessiu "gen pèl-roig".[4]
El pèl-roig o els cabells amb tonalitats rogenques també es troben en altres poblacions d'Europa, particularment als països nòrdics i baltics així com al nord d'Alemanya i Rússia.
Als Estats Units, s'estima que entre el 2 i el 6% de la població és pèl-roja.[1]
Entre els Berbers i els Kabila (nord d'Àfrica) també hi havien pèl-rojos. [5]
A Àsia, també es podien trobar cabells rojos foscos o amb matisos esporàdicament al nord de l'Índia, a l'Iran i al Paquistan, i fins i tot al Japó. Comunment es poden trobar pèl-rojos entre els que foren descendents de pobles iranians, com els Pashtuns.[6]
Bioquímica i genètica
modifica[[Fitxer:Robin Cook-close crop.jpg|thumb|MP Robin Cook was one of many redheaded Scots.]] El pigment feomelanina és qui dona al pèl-roig el seu color distintiu. Els cabells rojos són els que més feomelanina tenen i molt més que el pigment oscur eumelanina. El color castany vermellós té a part iguals feomelanina i eumelanina.
La genètica del pèl-roig, descoberta al 1997, sembla estar associada al receptor melanocortina 1 (MC1R), el gen de la qual es troba al cromosoma 16. El pèl-roig està associat a la pell clara i a la sensibilitat pels rajos ultraviolats. El gen recessiu MC1R, el qual dona a la gent pigmentació vermella als cabells i una pell clara, també està associat a les pigues, encara que no és extranys veure un pèl-roig sense pigues. El huitanta percent dels pèl-rojos tenen una variant del gen MC1R,[7] i la prevalència d'aquests al·lels i més alta a Escòcia i a Irlanda. Els al·lels que codifiquen els cabells rojos estan pròxims als al·lels que marquen el color de la pell, de manera que l'expresió fenotípica de les pells clares i el color vermell dels cabells estan interrelacionats.
Genètica
modificaLa genètica dels cabells vermells encara no està del tot resolta, se sap que hi ha connexions entre el pèl-roig amb el melanoma, malalties de la pell en general, i diferents reaccions a l'anestèsia. El gen MC1R no està lligat amb el color dels ulls. Hi ha l'evidència, però, de la connexió del color dels ulls amb altres colors de cabells com el castany. L'herència del pèl-roig es pròxim al que els genetistes anomenen "herència autosòmica recessiva". Ço és que els pares de xiquets pèl-rojos porten el gen pèl-roig però aquests possiblement no siguen pèl-rojos.
Existeix també l'evidència que el pèl-roig pot ser un exemple de dominància incompleta. Ço és a saber que quan l'al·lel és present, el color vermell pot fusionar-se amb altres colors, resultant diferent tipus de pèl-roig com són el ros-vermellós (Strawberry blonde) o el castany-vermellós (Auburn).
Els al·lels Arg151Cys, Arg160Trp, Asp294His, i Arg142His al MC1R són recessius al fenotip pèl-roig.[8]
Existeix la possibilitat que el gen HCL2 (també coneguts com a RHC, RHA) al cromosoma 4 estiguen relacionats amb el pèl-roig. [9][10]
Evolució
modificaEl pèl-roig és el tipus de color de cabells natural més estrany i les raons per la seua ocurrència no estan gaire clares. La pell clara associada al pèl-roig deu ser un avantatge en climes d'altes latituds on la llum solar és escasa. Estudis fets per Bodmer and Cavalli-Sforza (1976) van fer la hipotesi que la pigmentació en pells clares prevén el raquitisme en latituds fredes fomentant la producció de nivells alts de Vitamina D i permet que la pell retinga millor la calor que qualsevol amb la pell fosca.[11] Rees (2004) va suggerir que la vivor i la raresa del pèl-roig pot haver fet que es tornara desijable en una parella i que fos més comú davant la selecció sexual.[12]
Harding et al (2000) va proposar que el pèl-roig no era resultat de la selecció positiva però sí podria ser degut a una manca de selecció negativa. En Àfrica, per example, el pèl-roig es desselecciona a causa dels alts nivells de sol, els quals serien nocius per a la pell clara. Tanmateix, al nord d'Europa açò no passa i així els pèls-rojos apareixen mitjançant deriva genètica.[8]
Hi ha estimacions sobre l'aparició original del gen actiu actual del pèl-roig que diuen que va ser fa entre 20.000 i 100.000 anys.[13][14] En un estudi fet al 2001 per la Oxford University, alguns comentaristes especulaves que els homes de Neanderthal tenien els cabells rojos, i que alguns pèl-rojos amb pigues hui dia comparteixen un poc d'herència genètica amb els Neandethals.[15][16] Altres investigadors discreparen aquestes afirmacions,[13] i els cercadors que realitzaren l'estudi varen dir que malinterpretaren les seues troballes.[14]
Implicacions mèdiques
modificaHemorràgies i hematomes
modificaHi ha gairebé cap evidència per fer suport a la creença que que són pèl-rojos poden patir una hemorràgia més fàcilment o sofrir complicacions hemorràgiques que els que no ho són;[17][18] tanmateix, un estudi ha trobat que els pèl-rojos tenen un major rati en patir hematomes.[18]
Melanoma
modificaLa melanina de la pell ajuda a tolerar els raigs UV mitjançant el bronzejat, però un pèl-roig típic té carència de la melanina i és més propens a patir cremades de sol. Estudis han mostrat que els al·lels del pèl roig en l'efecte del MC1R augmenta l'habilitat de produir pigues i disminueix la del bronzejat.[19] S'ha vist que els europeus que són heterozigots al pèl roig tenen una sensibilitat a la radiació UV augmentada.[12]
- ↑ 1,0 1,1 Red Alert! Washington Post: Original Date 2002-03-19. Accessed 2007-02-06.
- ↑ La vida agrària, cap. 11
- ↑ The Annals of Human Genetics, Vol. 20, p. 327, 1955-56
- ↑ http://news.bbc.co.uk/1/low/scotland/819117.stm As many as 10% of Scots and Irish people have ginger or strawberry blond hair] Professor Jonathan Rees, Edinburgh University , reported BBC News 2000-04-04
- ↑ Stirling, John. The Races of Morocco. Journal of the Anthropological Society of London, Vol. 8, 1870 - 1871 (1870 - 1871), pp. clxix-clxxiii doi:10.2307/3025183
- ↑ Yamamoto M., and Neel J.V. "A note on red hair on the Island of Hirado, Japan". Jinrui Idengaku Zasshi. March 1967. 11 (4), pp 257-62.
- ↑ Valverde P, Healy E, Jackson I, Rees JL, Thody AJ. Variants of the melanocyte-stimulating hormone receptor gene are associated with red hair and fair skin in humans. Nature Genetics . 1995 November;11(3):328-30.
- ↑ 8,0 8,1 Harding, Rosalind M. et al. Evidence for Variable Selective Pressures at MC1R American Journal of Human Genetics , 2000 April; 66(4): 1351–1361.
- ↑ HGNC Symbol Report:HCL2
- ↑ Major locus for red hair color linked to MNS blood groups on chromosome 4. Eiberg H, Mohr J. University Institute of Medical Genetics, Copenhagen, Denmark.
- ↑ Bodmer WF, Cavalli-Sforza LL.Genetics, evolution and man. San Francisco:WH Freeman; 1976.
- ↑ 12,0 12,1 The Genetics of Sun Sensitivity in Humans by Jonathan L. Rees. The American Journal of Human Genetics, volume 75 (2004), pages 739–751.
- ↑ 13,0 13,1 Nicole's hair secrets Daily Telegraph 2002-10-02, Accessed 2005-11-02
- ↑ 14,0 14,1 Red hair genes 100,000 years old Oxford Blueprint Vol. 1 Issue 11 2001-05-31
- ↑ Red hair a legacy of Neanderthal man The DHAMURIAN Society inc., quoting from The Sunday Mail p.22. 2001-04-22
- ↑ «Red-Heads and Neanderthals», 01-05-2001. [Consulta: 28 octubre 2005].
- ↑ Kumar Veena V., Kumar Naveen V., and Isaacson Glenn.Superstition and post-tonsillectomy hemorrhage The Laryngoscope 2004, vol. 114, no11, pp. 2031-2033
- ↑ 18,0 18,1 Liem, Edwin B. et al. Women with Red Hair Report a Slightly Increased Rate of Bruising but Have Normal Coagulation Tests Anesthesia & Analgesia 2006;102:313-318
- ↑ Pleiotropic effects of the melanocortin 1 receptor (MC1R) gene on human pigmentation. Flanagan, Healy, et al. Human Molecular Genetics, 2000, Vol. 9, No. 17 2531-2537.