Usuari:Ramoslo/Batalla del riu Kalka

Ramoslo/Batalla del riu Kalka

La batalla del riu Kallka (en rus: Битва нареке Калке, en ucraïnès: Битва на ріці Калка) és el nom que pren l'enfrontament de les forces de l'Imperi Mongol contra l'aliança dels principats russos de Kíev, Galítzia-Volvyna, entre altres, i dels cumans el 31 de maig de 1223. La batalla es va lliurar a la vora del riu Kalka (actual província de Donetsk, Ucraïna) i va acabar en una aclaparadora victòria mongola.

Antecedents

Durant el segle XIII, el Rus de Kíev va experimentar un període de fragmentació feudal. Els antics principats del nord-est van esdevenir estats autònoms i es va perdre el centre polític del país, mantenint-se Kiev com a capital religiosa i simbòlica de Rússia.Al mateix temps, a l'est va anar guanyant força un nou estat: l'Imperi mongol creat pel líder militar Genguis Khan. En 1219, els mongols van derrotar als asiàtics Khwarezmians Central i van anar a la guerra contra Corasmia. En 1221, l'exèrcit mongol occidental liderat per Jebe i Subedeya van acabar capturant Khorezm, Taixkent; van envair Azerbaidjan i acabaren rebent l'ordre de creuar el Caucas.

En 1220, Gengis Khan havia arribat a conquerir diverses localitzacions importants, per exemple  Samarcanda, a l'Àsia Central, però en la seva ambició per conquerir va trobar un rival a la seva alçada en el xa de Corasmia Muhammad II. Samarcanda, fins llavors en poder de Muhammad II, acabava de caure a les mans de Gengis Khan, però el general mongol no es va acontentar només amb aquesta victoria.

El 25 de novembre de 1221, Gengis Khan va aconseguir vèncer a les millors tropes de Muhammad -les quals estaven comandades pel seu fill Jalal ad-Din Mingburnu- en la Batalla de la Vall de l'Indus. Entre el 1221 i el 1222, els mongols van travessar la regió del Caucas, envaint i conquerint Geòrgia. Però van acabar trobant-se amb un exèrcit numèricament superior de Kipchaks, oblics i alanos a l'àrea del riu Terek. Aquest contrataac va fer retrocedir els invasors fins a l'estepa del Mar Negre. A principis de 1223, els Poloystsy van convèncer el príncep rus Khan Kotyan Mstislav el Valent de l'amenaça mongola respecte a Rússia i que s'unissin a la seva causa.

El 15 de maig les tropes russes es van reunir a l'illa de Jortytsia, situada en el riu Dniéper entre quinze i vint mil combatents. Les tropes mongoles van establir els campaments als vessants del turó Mohila Bel'mak. A partir del dia 16 de maig, les zones envaïdes pels mongols van sofrir una sèrie derrotes consecutives, provocant que gran part del gruix de les tropes mongoles es retirés, reculant davant de l'ofensiva dels russos i Polovtsy. Inicialment els mongols varen enviar ambaixadors a les corts russes, però aquests foren assassinats, provocant la ira dels tàrtars.

Finalment, l'exèrcit mongol va acabar adoptant una posició defensiva al costat del riu Kalka, separant així els dos bàndols.

La batalla

La matinada del dia 31 de maig, els russos van atacar el campament mongol, però l'ofensiva va estar descoordinada a causa de les desavinences entre els diversos prínceps russos. La cavalleria dels polovtsy va atacar a base d'escaramusses i va aconseguir fer retrocedir les avantguardes mongoles. Les tropes mongoles van creuar de nou el riu, seguides amb lentitud per les tropes russes.

Al migdia, gran part de les tropes combatents ja havien creuat el riu, provocant que les tropes mongoles decidissin iniciar el seu contraatac. Sota les ordres de Bahadur, la cavalleria pesada mongola va carregar contra la cavalleria lleugera dels polovtsy i els primers contingents russos. La cavalleria lleugera, dirigida per Djebe Noyon, va atacar al segon cos de batalla rus, al flanc dret de l'altre costat del riu, i la resta de la cavalleria mongola, sota les ordres de Tsugir Jan, atacaven el flanc esquerre. El tercer cos de batalla rus –la rereguarda– va protegir-se dels atacs amb una muralla creada amb els carros. El príncep rus Mstislav Mstislavich es troba rodejat pels mongols i no troba cap altra opció que fugir en vaixell. A última hora de la tarda, les tropes aliades es van dividir i varen fugir cap al nord-oest o en direcció Dnièper, situat al sud-oest.

Conseqüències

L'exèrcit de Kíev va caure tres dies després de la batalla, després d'haver patit la mort de nombrosos prínceps russos i l'aniquilació del 90% del seu exèrcit. Després de la batalla, Gengis Khan va ordenar als seus comandants acabar definitivament la campanya i detenir el seu atac. Malgrat les ordres, el 1237 Subotai va iniciar una altra campanya contra els principats russos amb 120.000 homes i que va acabar amb la conquesta de Kíev.

Referències

• Anar a ↑ de Hartog, Leo ( 1989 ). Genghis Khan : Conqueror of the World. I.B.Tauris, pp. 118. ISBN 1-85043-139-6
• ↑ Canviar a: a b Kaufmann, 2004 : 101
• Anar a ↑ de Hartog, Genghis Khan : Conqueror of the World, pàg. 120.
• Anar a ↑ Gabriel, Richard ( 2004 ). Subotai The Valiant : Genghis Khan's Greatest General. Praeger Publishers, pp. 98. ISBN 0-275-97582-7
• Anar a ↑ All The Khan s Horses, pp. 2.
• Anar a ↑ John Fennell ( 1983 ). The Crisis of Medieval Russia, 1200-1304. Londres : Longman, pàg. 85. ISBN 978-0-582-48150-3. L'autor estima que cadascuna de les principals ciutats russes podia mobilitzar 3.000 a 5.000 soldats.
• Anar a ↑ Hugh Munro, Hector ( 1900 ). The Rise of the Russian Empire. G. Richards, pp. 81.
• Anar a ↑ Tucker, 2009 : 426
• Anar a ↑ Gabriel, Subotai The Valiant : Genghis Khan's Greatest General, pp. 100-101.
• Anar a ↑ John Fennell, The Crisis of Medieval Russia 1200-1304, pp. 66-68.
• Anar a ↑ Gabriel, Subotai The Valiant : Genghis Khan's Greatest General, pàg. 90.
• Anar a ↑ Gabriel, Subotai The Valiant : Genghis Khan's Greatest General, pàg. 95-96
• Anar a ↑ Documental " Gengis Khan". Sèrie Línia de Foc.
• Anar a ↑ de Hartog, Genghis Khan : Conqueror of the World, pp. 165-166
• Anar a ↑ Estimacions modernes rebaixen la xifra a 37.000-43.000 homes ( Sverdrup, 2010 : 113-114 ). Dels 4.000 soldats que tenia com a guarnició original Subotai per lluitar contra els búlgars el 1232 cal sumar 6.000 reclutes de la regió d'Aral més com reforços, 10.000-16.000 guàrdies reals mongols i 17.000 soldats d'una altra classe. En total una força invasora de 40.000 mongols inici la conquesta de Rússia i Europa Oriental ( Ibid. : 114 ).

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramoslo/Batalla del riu Kalka

• de Hartog, Leo (1989). Genghis Khan: Conqueror of the World. I.B.Tauris. ISBN 1-85043-139-6
• Gabriel, Richard (2004). Subotai The Valiant: Genghis Khan's Greatest General. Praeger Publishers. ISBN 0-275-97582-7
• Fennell, John (1983). The Crisis of Medieval Russia 1200-1304. Londres & Nueva York: Longman. ISBN 0-582-48150-3
• Hugh Munro, Hector (1900). The Rise of the Russian Empire. G. Richards.
• Kaufmann, J. E.; Kaufmann, H. W. & Jurga, Robert M. (2004). The Medieval Fortress: Castles, Forts, And Walled Cities Of The Middle Ages. Da Capo Press. ISBN 978-0-306-81358-0.
• Sverdrup, Carl (2010). "Numbers in Mongol Warfare". Journal of Medieval Military History. Tomo VIII. Rochester; Woodbridge: Boydell & Brewer, ISBN 978-1-84383-596-7.
• Tucker, Spencer C. (2009). A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East. Santa Bárbara: ABC-CLIO, ISBN 978-1-85109-672-5.

-->