Usuari:YggdrasilAsir/Dialectes hilaliens
Els dialectes hilaliens o dialectes beduïns[1] són un continu de dialectes aràbics del nord d'Àfrica. El terme dialectes hilaliens es refereix als Banu Hilal, una confederació de tribus nòmades àrabs que van envair el nord d'Àfrica el segle xi. Juntament amb els dialectes aràbics pre-hilaliens, constitueixen la família arabico-magrebí.
Varietats i distribució
modificaEls dialectes hilaliens es troben al nord d'Àfrica, des de les planes de l'oest del Marroc i el desert de Mauritània fins a l'oest d'Egipte, incloent Líbia, els alts i la costa d'Algèria i Túnisia. Així mateix, també hi ha varis enclavaments on es parlen dialectes aràbics pre-hilaliens, incloent antics dialectes urbans parlats en diferents ciutats com ara Fes, Rabat, Tlemcen, Tunis...[2] I quatre dialectes rurals sedentaris majors sovint en zones de parla berber.
L'àrab hilalià inclou quatre varietats majors:[3][4]
- Dialectes Sulaym: a Líbia i el sud de Tunísia.
- Dialectes hilaliens orientals: al centre de Tunísia i l'est d'Algèria.
- Dialectes hilaliens centrals: al centre i sud d'Algèria.
- Dialectes Maqil: a l'oest d'Algèria i al Marroc.
L'àrab hassania, parlat a Mauritània, el Sàhara occidental, el sud del Marroc i algunes zones del nord de Mali també es classifica com a Maqil. Els dialectes hilaliens han influït importantment alguns dialectes urbans com els que es parlen a Trípoli o Marràqueix. També formen alguns dialectes urbans (llengües koiné) com ara els que es parlen a Casablanca o Orà.
Referències
modifica- ↑ Bassiouney, Reem. Identity and Dialect Performance: A Study of Communities and Dialects (en anglès). Routledge, 2017-10-24. ISBN 9781315279718.
- ↑ Birnbaum, Salomo A. Linguistik / Linguistics (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-07-27. ISBN 9783110251951.
- ↑ Kees Versteegh, Dialects of Arabic : Maghreb Dialects, TeachMideast.org
- ↑ Mélissa Barkat, « Les dialectes Maghrébins » (lien), dans: Détermination d'indices acoustiques robustes pour l'identification automatique des parlers arabes, Thèse, Université Lumière Lyon 2 (2000)