Ira rock

Ajuda: Introducció • Acollida • Guia bàsica • Apunts breus • Pregunteu • Manual d'ús • Índex

Us donem la BENVINGUDA

Ajuda

Manteniment

Comunitat

Polítiques

Hola Ira rock! Sigueu benvingut/da a la Viquipèdia i al coneixement lliure. Us encoratgem especialment, abans de res, a visitar la introducció per a un començament fàcil en tres senzills passos . Si preferiu aprendre mitjançant un tutorial, podeu seguir el curset d'autoaprenentatge.

Aquesta és la pàgina de discussió del vostre compte d'usuari, que us servirà per a rebre missatges d'altres col·laboradors. Per a contestar, no ho feu a la vostra pàgina de discussió sinó a la pàgina de discussió de l'usuari que us ha escrit. A més, teniu la vostra pàgina d'usuari, on podeu posar les vostres dades, interessos, etc.

També seria convenient que llegíssiu els Cinc Pilars de la Viquipèdia i el llibre d'estil per a tenir una visió general i sintètica de les polítiques elementals que cal respectar per a poder editar en aquest projecte. És molt fàcil; bàsicament, cal utilitzar el sentit comú, respectar tothom, fonamentar les edicions en fonts comprovables i de qualitat i respectar el punt de vista neutral.

Si voleu trobar idees per a contribuir al projecte, visiteu el Portal del Viquipedista, on podreu coordinar-vos amb la resta dels viquipedistes. Així mateix, disposeu també de la taverna, per plantejar-hi els vostres dubtes, suggeriments o comentaris. Podeu signar en les discussions amb el botó de signatura de dalt de la barra d'edició , o bé amb el codi --~~~~.

Podeu visitar el Viquiprojecte Babel per a classificar-vos segons els idiomes que conegueu o a la pàgina d'Etiquetes d'usuari per a descriure-us. També podeu afegir-vos a la llista de viquipedistes, o connectar-vos al xat per a coordinar la feina de forma ràpida.

Viquipèdia és un projecte col·laboratiu multilingüe. Si voleu traduir un article d'un altre idioma abans d'ampliar-lo i millorar-lo esteu seguint perfectament l'esperit del projecte. Per fer traduccions us pot ajudar l'Amical-bot. Visiteu la seva pàgina on s'explica com fer-lo servir.

Consell del dia: El viquicodi té una manera ràpida de fer certs enllaços que s'utilitzen habitualment. Si en un enllaç deixeu buida la part que correspon al text que hauria de mostrar l'enllaç, aquest s'omplirà automàticament (quan deseu la pàgina) amb el nom de la pàgina excluint-ne el text que hi pugui haver entre parèntesi, abans del símbol de dos punts (:) o després de coma (,). Per exemple, [[canya (planta)|]] equival a [[canya (planta)|canya]] i [[Viquipèdia:bots|]] a [[Viquipèdia:bots|bots]].

}}

Non-Catalan? Ca-0? See Babel ca-0 and our welcome in English.

Voleu comentar aquest missatge?

Salutacions cordials

--Pau Cabot · Discussió 07:33, 3 març 2008 (CET) Peumus boldusRespon

Nomenclatura: - Nom científic: Peumus boldus Molina, Sag. Stor. Nat. chili, 185, 350 (1782). - Família: Monimiaceae. - Sinonímia: Ruzia fragrans Ruiz et Pav.; Peumus fragrans (Ruiz et Pav.) Pers.; Boldus Boldus chilanum Nees; Boldoa fragrans (Ruiz et Pav.) Gay; Boldea boldus Looser Boldus boldus (Mol) Lyons - Noms populars: boldo, boldu o bolb. - Etimologia: Peumus és la llatinització del seu nom tradicional en xilè, i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic espanyol.

Ecologia:

• Distribució mundial: creix espontàniament a zones seques i assolejades de xile, a les regions andines de sudamèrica, també es cultiva a Italia i al nord d´Àfrica . • Distribució al Principat: al ser una planta endèmica de Xile no es troba al nostre pais; només n’arriba com a exportació de xile o d’altres zones on es cultiva. • Habitat: el boldo és una planta endémica de Xile, creix des de Limarí fins a Osorna (IV i X regions, 30º a 40º latitud sud), entre els 5-1000 m d’altitud. En sols poc profunds, generalment pedregosos, i en clima amb tendència mediterrània. Recolecció: s´han de recol.lectar les fulles verdas i assecar-les a l´ombra a una temperatura inferior a 40 º C.

Descripció:

El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot assolir més de 30 m d’alçada. El tipus d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònies. El tipus de tija és llenyosa, d’un diàmetre superior a 1m. Les fulles són simples, amb el marge sencer, de disposició oposada, forma d’ovalada a el•líptica, de color verd intens, sessils o amb un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llargada i 3.4 d’ample. El limbe és gruixut, rígid, trencadis, i amb les vores lleugerament voltejades. La seva textura a l’anvers és coriàcia, presenta nombroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadis; i el revers és glauc, presenta tricomes estrellats, i una nervadura notòria. El tipus de pilositat és pubescent. Al ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un altre. Les flors es disposen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, amb una agrupació que oscil•la fins a una dotzena. Són de color blanquinos o rosaci, i neixen de peduncles esbelts i vellosos. La corol.la presenta set petals de color groc clar. La flor masculina presenta nombrosos estams encorbats, i la flor femenina presenta un pistil, i nombrosos carpels uniovulats. El tipus de fruït és una drupa.

Farmacología:

La part utilitzada com a droga són les fulles.

- Composició química:

• Oli esencial (2%): semblant al del quenopodi, és ric en cineol (30%), cimol, ascaridol (40-45%), eugenol, pineno i terpineol, eucaliptol, alcanfor. • Alcaloids (0,1-0,5%): boldina (25%), boldoglucina (0,3%), esparteina, isocoridina, laurotetanina, norisocoridina, i altres 15 alcaloids més. • Glicosids flavonics: peumosid, boldosid, fragosid, boldoglucina (heterosid mal definit). Àcid citric, tanins, oxalat de calci, i altres substàncies aromàtiques. • Cumarines. • Resines. • Aigua (5-8%) • Material mineral (8-12%) • Lípids (5-10%).

- Usos medicinals:

Aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany : • Dispepsies. • A més, tradicionalemnt s’ha utilitzat pel tractament de la discinesia biliar, litiasi biliar, colelitiasis, anorexia, infeccions genitourinàries, estrenyiment i artritis

- Accions farmacològiques/propietats: Té propietats colagoges o colerètiques, i protectores hepàtiques, aperitiva, antihelmíntica, digestiva, fungicida, i diurètica. A dosis elevades, és anestesic, sedant i hipnotic.

- Toxicitat: A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vómits, diarrees, i simptomes d’epilepsia. Es recomana utilitzar-lo en tractaments discontinuus.

Observacions:

- Preparacions: • Infusió: 2-4 g de fulles per taça, después dels aptas. • Pólvores: 1-2 g per dosis. • Extracte fluid (1:1): 0,5-1 per dosi. • Tintura (1:5): 1g, tres cops al dia. • Tintura mare: 30 gotes, tres cops al dia. • Oli essencial: 5 gotes per dosis. • Nebulitzat: 50 mg, tres cops al dia. • Extracte fluid: 20 gotes, tres cops al dia.

- Altres usos: L’escorça és rica en tanins i s’utilitza en els processos de tractament de les pells animals (curtiembres). El seu fruit (drupa) és comestible.

Peumus boldus

Nomenclatura: - Nom científic: Peumus boldus Molina, Sag. Stor. Nat. chili, 185, 350 (1782). - Família: Monimiaceae. - Sinonímia: Ruzia fragrans Ruiz et Pav.; Peumus fragrans (Ruiz et Pav.) Pers.; Boldus Boldus chilanum Nees; Boldoa fragrans (Ruiz et Pav.) Gay; Boldea boldus Looser Boldus boldus (Mol) Lyons - Noms populars: boldo, boldu o bolb. - Etimologia: Peumus és la llatinització del seu nom tradicional en xilè, i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic espanyol.

Ecologia:

• Distribució mundial: creix espontàniament a zones seques i assolejades de xile, a les regions andines de sudamèrica, també es cultiva a Italia i al nord d´Àfrica . • Distribució al Principat: al ser una planta endèmica de Xile no es troba al nostre pais; només n’arriba com a exportació de xile o d’altres zones on es cultiva. • Habitat: el boldo és una planta endémica de Xile, creix des de Limarí fins a Osorna (IV i X regions, 30º a 40º latitud sud), entre els 5-1000 m d’altitud. En sols poc profunds, generalment pedregosos, i en clima amb tendència mediterrània. Recolecció: s´han de recol.lectar les fulles verdas i assecar-les a l´ombra a una temperatura inferior a 40 º C.

Descripció:

El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot assolir més de 30 m d’alçada. El tipus d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònies. El tipus de tija és llenyosa, d’un diàmetre superior a 1m. Les fulles són simples, amb el marge sencer, de disposició oposada, forma d’ovalada a el•líptica, de color verd intens, sessils o amb un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llargada i 3.4 d’ample. El limbe és gruixut, rígid, trencadis, i amb les vores lleugerament voltejades. La seva textura a l’anvers és coriàcia, presenta nombroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadis; i el revers és glauc, presenta tricomes estrellats, i una nervadura notòria. El tipus de pilositat és pubescent. Al ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un altre. Les flors es disposen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, amb una agrupació que oscil•la fins a una dotzena. Són de color blanquinos o rosaci, i neixen de peduncles esbelts i vellosos. La corol.la presenta set petals de color groc clar. La flor masculina presenta nombrosos estams encorbats, i la flor femenina presenta un pistil, i nombrosos carpels uniovulats. El tipus de fruït és una drupa.

Farmacología:

La part utilitzada com a droga són les fulles.

- Composició química:

• Oli esencial (2%): semblant al del quenopodi, és ric en cineol (30%), cimol, ascaridol (40-45%), eugenol, pineno i terpineol, eucaliptol, alcanfor. • Alcaloids (0,1-0,5%): boldina (25%), boldoglucina (0,3%), esparteina, isocoridina, laurotetanina, norisocoridina, i altres 15 alcaloids més. • Glicosids flavonics: peumosid, boldosid, fragosid, boldoglucina (heterosid mal definit). Àcid citric, tanins, oxalat de calci, i altres substàncies aromàtiques. • Cumarines. • Resines. • Aigua (5-8%) • Material mineral (8-12%) • Lípids (5-10%).

- Usos medicinals:

Aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany : • Dispepsies. • A més, tradicionalemnt s’ha utilitzat pel tractament de la discinesia biliar, litiasi biliar, colelitiasis, anorexia, infeccions genitourinàries, estrenyiment i artritis

- Accions farmacològiques/propietats: Té propietats colagoges o colerètiques, i protectores hepàtiques, aperitiva, antihelmíntica, digestiva, fungicida, i diurètica. A dosis elevades, és anestesic, sedant i hipnotic.

- Toxicitat: A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vómits, diarrees, i simptomes d’epilepsia. Es recomana utilitzar-lo en tractaments discontinuus.

Observacions:

- Preparacions: • Infusió: 2-4 g de fulles per taça, después dels aptas. • Pólvores: 1-2 g per dosis. • Extracte fluid (1:1): 0,5-1 per dosi. • Tintura (1:5): 1g, tres cops al dia. • Tintura mare: 30 gotes, tres cops al dia. • Oli essencial: 5 gotes per dosis. • Nebulitzat: 50 mg, tres cops al dia. • Extracte fluid: 20 gotes, tres cops al dia.

- Altres usos: L’escorça és rica en tanins i s’utilitza en els processos de tractament de les pells animals (curtiembres). El seu fruit (drupa) és comestible.

Afegeix un tema