Mtudela

Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)'

Els dies 2 i 3 de novembre de 1996 es va constituir formalment la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) a Tolosa de Llenguadoc (Estat francès). Entre els promotors actius principals de la creació de la FIEC aleshores van destacar: Joan Claret i Solé (President del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc), el Dr. David Cardús i Pascual (President de l'American Institute for Catalan Studies de Houston), Josep Maria Solé i Cavallé (President del Casal Català de Montevideo), Xavier Tudela i Penya (Secretari General de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana), Valentí Gómez i Oliver (President de l'Associació Catalans a Roma), Àngel Perella i Puig (President del Centre Català de Rosario) i Antoni Montserrat i Moliner (President del Centre Català de Luxemburg). Des del primer moment de la creació de la FIEC varen poder comptar amb el suport de la majoria de les entitats catalanes de l'exterior que existien aleshores. A la FIEC s'hi poden federar casals catalans i entitats catalanes de l'exterior que agrupen les diferents comunitats catalans de l'exterior. També en formen part algunes entitats amb seu a Catalunya però que treballen en la promoció de la Catalunya Exterior (cas de l'IPECC, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, o el CAOC, Cercle d'Agermanament Occitano Català). Actualment formen part de la FIEC un total de 63 entitats catalanes d'arreu del món.

Història

La FIEC s'entronca històricament amb la FECE (Federació d'Entitats Catalanes a l'Estranger), creada l'any 1966, que fou molt activa a Europa a l'època de la resistència contra el règim franquista i que va formar part de l'Assemblea de Catalunya. La FECE va estar en activitat fins a meitat dels anys 70. Anys més tard, les primeres crides a la necessitat que les comunitats catalanes de l'exterior comptessin amb una federació que pogués representar els seus interessos es produeixen en ocasió de la I Conferència Mundial d'agrupacions catalanes de l'exterior convocada per la Generalitat de Catalunya a l'octubre de 1994 a Barcelona. Aquesta crida tindria continuïtat amb el Manifest de Buenos Aires (abril de 1996) durant la IV Trobada d'entitats catalans del Con Sud d'Amèrica. Desprès d'una reunió preparatòria els dies 25 i 26 de maig de 1996, això esdevindria realitat els dies 2 i 3 de novembre de 1996 quan, convocades pel Casal Català de Tolosa de Llenguadoc, es va constituir formalment la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) en aquesta ciutat de l'Estat francès amb una trentena d'entitats presents. La primera presidenta de la FIEC, escollida en aquella assemblea, fou Maria Elvira Serra Gorchs (del Casal Català de Brussel·les) i Joan Claret Solé (del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc) i Josep Maria Solé Cavallé (del Casal Català de Montevideo) en foren els primers vicepresidents. La FIEC, en data 8 d'abril de 1998, fou legalitzada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i, en data 22 d'octubre de 1998, pel registre especial d'entitats catalanes de l'exterior del Departament de la Presidència. És evident que a ningú no escapa la dificultat física i pressupostària que comporta la celebració de trobades regionals o d'assemblees mundials de les entitats catalanes de l'exterior. La decisió adoptada per la FIEC en el seu dia va ser la d'alternar les assemblees mundials anuals o bianuals per continents (aprofitant esdeveniments específics de cada continent) i procurar fer coincidir una Assemblea Mundial de la FIEC amb la Trobada Mundial que, amb caràcter quadriennal, convoca el Govern de Catalunya (i que és, lògicament, la que acull una major assistència). Fins ara la FIEC ha celebrat, amb participació generalment significativa, assemblees generals a Tolosa de Llenguadoc (1996), Brussel·les (1998), Asunción (1999, coincidint amb la Trobada d'entitats del Con Sud d'Amèrica), Barcelona (2000, coincidint amb la II Trobada de casals catalans d'arreu del món), Rosario (2001, coincidint amb la Trobada d'entitats del Con Sud d'Amèrica), Montevideo (2003, coincidint amb la Trobada d'entitats del Con Sud d'Amèrica), Girona (2005, coincidint amb la Trobada de casals catalans d'arreu del món) i Tarragona 2008 (coincidint amb la Trobada de casals catalans d'arreu del món). La propera Assemblea General està prevista celebrar el 2012 coincidint amb la Trobada de casals catalans d'arreu del món prevista durant aquest any. La FIEC compta amb una Junta Directiva encarregada d'assegurar, entre assemblees, la continuïtat del treball i una interlocució permanent amb les entitats i amb les administracions a tots els nivells.

Objectius generals

La FIEC és una agrupació d'entitats lliure, voluntària i autònoma que no persegueix altra finalitat que la de ser un laboratori d'idees per fer avançar el coneixement i la satisfacció de les necessitats de la Catalunya Exterior. La FIEC es defineix com la necessària i insubstituïble consciència crítica que tota comunitat o grup d'interès necessita i necessitarà sempre davant de les administracions i davant la Catalunya Interior. Com a Federació, creuen plenament en la necessitat de poder acudir amb veu pròpia allà on hi hagin coses que sigui necessari dir. Volen, lògicament, exercir la seva tasca amb plena autonomia d'opinió i d'acció, però al mateix temps volen fer-ho amb la màxima col·laboració amb el Consell de les Comunitats Catalanes de l'Exterior (del que molts membres de la FIEC hi formen part com a representants dels casals catalans), amb les federacions i consells d'altres comunitats de l'àrea lingüística catalana quan això sigui possible, i en un clima de diàleg cordial i d'entesa amb les administracions catalanes i espanyoles en l'àmbit de les seves respectives competències. Les activitats de la FIEC reben la seva legitimitat de les entitats que en són membres i de ningú més. La FIEC actuarà sempre amb plena independència d’opinió i amb el respecte als desitjos i decisions de les entitats que en formen part expressades mitjançant les seves assemblees generals, mitjançant les trobades de xarxa i mitjançant consultes periòdiques. A uns casals i centres catalans forts i actius correspondrà una federació forta i representativa i a una realitat de casals i centres catalans febles i poc actius no correspondrà altra cosa que una federació feble i de migrada capacitat d'interlocució. La FIEC no pot ser ni més ni menys que el que els casals i centres catalans vulguin que sigui. Específicament, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes té els següents objectius: a) Reunir en el seu si el major nombre de casals, associacions, agrupacions o centres catalans de tots els països de la Unió Europea, de la resta d'Europa, d'Amèrica i d'arreu del món, i també qualsevol persona física o jurídica que pugui afavorir els seus objectius. b) Potenciar els treballs i les activitats de totes les associacions, entitats i casals integrats a la Federació, i crear tota mena de sinergies que facin més eficaç l'acció de les entitats que en són membres. c) Fomentar l'associacionisme català arreu del món. d) Promoure i representar davant els organismes nacionals i internacionals els projectes destinats als objectius expressats, en estreta col·laboració amb les entitats que en són membres. e) Contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural de Catalunya, amb una atenció particular a tot el que es refereix a l'especificitat de la seva llengua i cultura, a la difusió d'ambdues, i també a la màxima difusió de Catalunya arreu del món. Els objectius de la Federació exclouen qualsevol mena d'activitat de caire polític, religiós o sindical.

Per a què serveix la FIEC ?

Els que des de les juntes directives de les entitats catalanes de l’exterior dediquen temps i hores a fer funcionar amb moltes dificultats les entitats, treballant simultàniament feina professional, vida familiar i temps dedicat a l’entitat, saben prou bé les enormes dificultats que això representa. De tant en tant (i darrerament molt més sovint que abans) decisions adoptades des de l’àmbit polític espanyol (restriccions al dret de vot, restriccions en les pensions, Estatuto de la Ciudadanía, llei de nacionalitat, etc.) o en l’àmbit polític català (Estatut d’Autonomia, Llei d’Educació, Pla d’Acció Exterior, pressupostos, etc.) afecten de manera directa als ciutadans catalans a l’exterior individualment o com a membres d’una comunitat catalana de l’exterior. Davant d’això es poden fer dues coses. Passar de tot i deixar que els partits polítics o l’administració de la Generalitat resolguin els problemes o mirar de coordinar-se per a donar, amb totes les limitacions que la distància suposa, una resposta coordinada com a entitats catalanes de l’exterior. No és funció de cada entitat catalana de l’exterior el reaccionar una per una (és ineficaç i dispers) davant fets d’aquest tipus. Cal un instrument que faci aquesta tasca i és per això que la FIEC serveix i servirà. També és important tenir, en tot moment, una sòlida base d’arguments sobre qui som, quants som i en quant i com contribuïm a l’economia catalana. La FIEC dedica també un gran esforç a l’anàlisi demogràfic (sempre prenent com a base les estadístiques oficials) sobre el volum de població catalana resident a l’exterior o alertant, com és el cas ara, sobre les tendències migratòries quan aquestes mostren un increment natural de l’emigració catalana atesa la situació econòmica a Catalunya i a l’Estat espanyol, que malauradament és possible que es prolongui encara un temps. També dedica temps a analitzar l’aportació dels catalans de l’exterior al PIB català, un argument imprescindible per a fer front a la demagògia dels que voldrien veure desaparèixer els ajuts a les entitats catalanes de l’exterior. També és i serà important poder comparar aquestes aportacions i ajuts amb les situacions a d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Tot això fet des de l’esforç individual de persones a les CCE que dediquen temps i esforç a la FIEC, invertint temps personal i sense cap subvenció de la Generalitat que recolzi aquesta important activitat.

El marc de relacions entre les comunitats catalanes de l'exterior i els governs de Catalunya

L'any 1996 el Parlament de Catalunya va adoptar, per unanimitat, la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior completada pel Reglament 118/1998, de 26 de maig de 1998. Amb aquesta llei es va donar, per primera vegada a la història, un reconeixement formal i jurídic de la presència catalana en el món. Drets i deures hi són reconeguts i és el marc a partir del qual es contemplen les relacions oficials i institucionals entre la Catalunya Interior i la Catalunya Exterior. Aquesta Llei va consagrar un principi fonamental àmpliament sentit per tota la Catalunya Exterior: el de garantir la plena igualtat de tracte entre els ciutadans o entitats residents o domiciliats a Catalunya amb els residents o domiciliats fora del territori català. Això feia i fa necessari un canvi en el comportament i en la mentalitat, tan quotidiana com pressupostària, de les administracions que, en general, esta encara prou lluny d’haver-se assolit.

La llei incorporava també en el seu redactat la creació d’un organisme consultiu: El Consell de les Comunitats Catalanes. Aquest Consell té una composició institucional (vint-i-sis membres) i una representació dels casals catalans (onze membres). Com en el cas de qualsevol organisme consultiu l’administració no està obligada a seguir les seves propostes i malgrat que les aspiracions col·lectives dels casals catalans del món han estat moltes vegades portades a coneixement de l’administració via aquest Consell, el seguiment dels seus suggeriments ha estat lluny de ser el que es podria desitjar.

Els instruments de representació de les CCE davant l’administració de la Generalitat s’han ampliat i reforçat des de l’adopció, l’any 1996, de la Llei 18/1996. Una llei que desprès de 15 anys de vigència precisa, com qualsevol altra norma, d’una posada al dia i d’una actualització. La creació, com fixa aquesta Llei, d’un Consell de Comunitats Catalanes de l’Exterior, on hi participen 11 persones de les CCE designades per la Generalitat (no escollides per les entitats) ha permès en les seves reunions anuals fer arribar de forma directa a l’administració les preocupacions diàries de les CCE en les matèries en que la Generalitat i aquest Consell són competents. La FIEC dóna i donarà total suport a la feina dels representants de les CCE al Consell, siguin qui siguin, atès que les funcions d’uns i altres, FIEC en el dia a dia i Consell en les seves reunions anuals, són diferents i plenament complementàries. La Trobada Mundial de casals, cada quatre anys, i de les trobades de xarxa continentals amb caràcter bianual ofereixen també una oportunitat única de debat i de consulta amb les CCE que tots haurien d’aprofitar, potenciar i respectar.

ALGUNS ASSOLIMENTS SIGNIFICATIUS DE LA FIEC

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativa de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC). El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que declarava oficial la Diada i el Govern de Catalunya, en la seva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptar l’acord de declaració oficial d’aquesta Diada. Des de la creació del Dia Internacional de la Catalunya Exterior, la FIEC editada cada any un cartell commemoratiu. Els cartells han estat elaborat pels artistes: Ràfols Casamada (1998), Antoni Clavé (1999), Josep Guinovart (2000), Chantal Ripol (2001), Roser Capdevila (2002), Sergi Mas (2003), Maria Girona (2004), Pilar Alférez Pinós (2005), Antoni Tàpies (2006), Núria Muñoz Ginesta (2007), Carles Ballesteros (2008), Maria Andrews (2009), Mauricio Vicente (2010) i Antònia Soplón (2011).

La presència de les comunitats catalanes de l'exterior a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

El 29 d’abril de 2004 la FIEC va ser convocada per la Ponència Redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per a aportar-hi els seus punts de vista sobre les comunitats catalanes de l’exterior al nou Estatut. En relació a la redacció del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya el primer que la FIEC va proposar era una cosa ben senzilla i òbvia i és que es reconegués la condició de català de fora, és a dir, aquelles persones que per les circumstàncies històriques o de present han decidit de manera permanent o provisional, desenvolupar la seva activitat a l’exterior del territori físic de Catalunya. Pel que fa a la condició política de català, l’estatut de 1979 s’hi referia en el seu article 6.2. Sempre fent referència a les persones de nacionalitat espanyola però oblidant algun tipus de reconeixement als catalans que, per les circumstàncies històriques o polítiques, han perdut o han decidit adoptar una ciutadania diferent de l’espanyola.

Desprès de l’esmentada compareixença, la FIEC va continuar mantenint una intensa correspondència i contacte amb diversos representants dels grups parlamentaris per a defensar aquests interessos bàsics de la Catalunya Exterior. El text de l'Estatut de Catalunya, sotmès a referèndum el 18 de juny de 2006, es refereix a les comunitats catalanes de l’exterior en el següents termes:

ARTICLE 7. LA CONDICIÓ POLÍTICA DE CATALANS

1. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.

ARTICLE 13. LES COMUNITATS CATALANES A L’EXTERIOR

La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l'Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.

Conèixer les xifres sobre la migració catalana al món i a l'interior de l'Estat espanyol

Es gràcies al treball de la Secretaria General de la FIEC que totes les entitats catalanes del món i la mateixa administració de la Generalitat han començat a familiaritzar-se amb les xifres dels moviments migratoris dels catalans cap a l'exterior. Els estudis i anàlisis de la FIEC utilitzen únicament les fonts oficials de l'INE (Instituto Nacional d'Estadística espanyol i de l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya).

El dia 29 d’abril de 2011, el INE (Instituto Nacional de Estadística) va publicar les dades del 'Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero' (PERE) a dia 1er de gener de 2011. Aquestes dades de l'INE s’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclouen la població inscrita per votar [els que formen part del CERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes)] i els menors d’edat. Segons les dades de l'INE, un total de 170.909 catalans estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món (la xifra d’espanyols inscrits s’eleva a 1.702.778). Aquesta xifra no inclou ni els nascuts a Catalunya residents a d’altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol (que segons el mateix INE eren 398.029 a 1er de gener de 2010), ni les persones que han adoptat la nacionalitat del país d’acollida (de les quals no es difonen dades oficials).

D’aquests 170.909 inscrits al PERE, els únics pels que una anàlisi de dades estadístiques resulta possible, 84.232 (el 49,3%) són homes i 86.677 (50,7%) són dones. Per edats: 30.041 (el 17,6%) són menors de 16 anys, 108.359 (63,4%) tenen entre 16 i 64 anys i 32.509 (19,0%) tenen més de 64 anys.

Segons les dades del Padró Municipal d'Habitants de l'INE (Instituto Nacional de Estadística) espanyol, a 1er de gener de 2010, el nombre de persones nascudes a Catalunya i residents a d’altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol se situa en 398.029 persones. El Padró Municipal només mesura el lloc de naixement dels inscrits i no és, lògicament, una estadística que pugui reflectir ni sentiments de pertinença, ni identitats, ni arrelaments.

A aquests 171.000 catalans enregistrats oficialment cal afegir també els que no estan inscrits als consolats (que representen segons dades disponibles per alguns països europeus una mitjana del 15% sobre inscrits). Això elevaria el total estimat a unes 196.000 persones. No hi ha xifres precises per a estimar les persones que han adoptat la nacionalitat del seu país d’acollida ni tampoc quantes persones formen les segones i terceres generacions que tenen la nacionalitat del país de residència i que són, a molts països, les que conserven vives i actives moltes de les entitats catalanes de l’exterior. Si, a més a més, es tenen també en compte els catalans residents a d’altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol que mantenen un vincle amb la comunitat d’origen (pels que una estimació només potser aproximada partint, això sí, de la dada oficial de l'INE dels 398.029 nascuts a Catalunya i residents a la resta d'Espanya), tot això elevaria la xifra estimada i aproximada de catalans residents a l’exterior a un mínim d’unes 420.000 persones.

Les dades del PERE indiquen un fort augment dels inscrits catalans als consolats espanyols (de 144.002 el 2008, a 156.400 a 2009 i a 170.909 el 2010). Un augment de 14.509 persones en un any, entre 2009 i 2010, que no pot explicar-se només per millores tècniques de la inscripció o per les adquisicions de nacionalitat espanyola i que confirmen les estimacions de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) respecte de l’augment constant i persistent de l’emigració catalana cap a l’estranger des del començament de l’actual crisi econòmica que no assoleix, ni molt menys, les proporcions de les migracions dels anys 50/60.

Mai en la història recent, les xifres trimestrals de migracions des de Catalunya havia assolit un valor tan alt. Cal recordar que la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) va publicar el mes de febrer de 2011 el seu 'Informe Anual sobre les Migracions des de Catalunya' on s’analitzen anualment les xifres d’emigració dels catalans. Les corresponents a 2008, 2009 i 2010 van ser respectivament de 5.966, de 7.032 i de 7.059 persones emigrades des de Catalunya cap a l’exterior. La xifra dels tres primers trimestres de 2011 és de 9.450 catalans que han abandonat Catalunya, cas que aquesta tendència es consolidi en el darrer trimestre de 2011, conduirà a una xifra rècord anual de migracions cap a l'exterior. En tots els casos són ja 30.000 els catalans que han abandonat Catalunya des del 2008, moment del començament de la crisi econòmica.

Preservar el dret de vot pels catalans de l'exterior

El 21 de desembre de 2010, el Congrés dels Diputats va aprovar per majoria la proposta de reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) que suprimeix el dret de vot pels residents a l’exterior a les eleccions locals, consells insulars, cabildos insulares i al Conselh d’Aran i preserva, finalment, el dret de vot a les eleccions autonòmiques, generals i referèndums pels residents a l’exterior. Es tracta de la primera revisió global de la Llei Electoral des de 1985. La reforma recull l’essencial dels acords adoptats a la Subcomissió del Congrés que, presidida por Alfonso Guerra, va estar dos anys treballant en la reforma d’aquesta Llei. A la votació al Congrés 340 diputats hi van votar a favor i 8 (IU, ERC, CC i UPD) en contra.

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes no va donar suport a un text que, en principi, i s’argumenti com s’argumenti, introdueix restriccions i diferències en el dret de vot entre residents a l’Estat espanyol i residents espanyols a l’exterior. Tot i així entre la proposició inicial de reforma feta pública al mes de febrer de 2010 (que entre d’altres propostes pretenia suprimir el dret de vot a eleccions autonòmiques i a les generals restringint-lo al Senat) i el text actual hi ha hagut una substancial millora en molts aspectes tècnics del text i inclús algunes propostes afegides a darrera hora (en part com a conseqüència del desastre organitzatiu a les eleccions catalanes de 2010) que poden contribuir a millorar la gestió del vot dels residents a l’exterior.

En el text aprovat al Congrés s’han introduït algunes novetats de gran rellevància que volen assegurar l’efectivitat del vot per correu. A partir d’ara el sobre electoral s’enviarà per correu certificat al consolat o oficina consular de cada demarcació electoral, en comptes d’enviar-se directament a la Junta Electoral Provincial corresponent, com fins ara. Els vots seran enviats desprès per ‘valija diplomàtica’ a les respectives Juntes. Aquesta mesura pot evitar el ridícul de correus i de les Juntes Electorals com la pèrdua de 3.346 vots a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i pot fer la tramesa de vot menys depenent dels humors de Correus d’Espanya o dels serveis de correus de cada país de residència.

Si que es manté al nou text de la Llei la reducció del termini per la tramesa del vot. Si fins ara es podia enviar fins el dia anterior a la jornada de votació, a partir d’ara s’haurà d’enviar com a més tard el cinquè dia anterior a la jornada electoral.

Altres novetats incloses en la llei orgànica estableixen que els impresos oficials per a la sol·licitud del vot estiguin disponibles -tant a les oficines consulars com per Internet- des del dia següent a la data de convocatòria d’eleccions, independentment que l’Oficina del Cens Electoral enviï d’ofici aquest imprès als inscrits al CERA. La sol·licitud per a votar s’haurà de fer, de manera prèvia, no més tard del vint-i-cinquè dia posterior a la convocatòria.

També s’aclareix a l’apartat 5 de l’article 75 que “los electores que opten por depositar el voto en urna, lo harán entre el cuarto y segundo día, ambos inclusive…en la oficina o sección consular correspondiente”.

Les interpretacions sobre aquesta reforma són, lògicament, contradictòries segons qui explica el seu significat. Pels partits que li donen suport no se suprimeixen drets, però per una gran part del moviment associatiu dels espanyols a l’exterior la proposta de llei és un desastre. La veritat, com sempre, està al mig.

Cal també afegir que, a banda de la supressió del vot a les eleccions municipals, que és una matèria perfectament opinable i on raons a favor i en contra tenen un pes, l’abast de la reforma perjudica particularment als residents exteriors de les Illes Balears i de la Vall d’Aran. Els residents a l’exterior d’aquests dos territoris, a banda de perdre el dret de vot en les eleccions municipals, com serà el cas de la resta de residents a l’exterior, també perden el dret de vot en les eleccions als consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i al Conselh Generau d’Aran.

Un total de 17.435 catalans residents a l’exterior van poder emetre el seu vot en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Això va representar una participació del 13,1% del total de persones censades al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) que era de 133.437 persones en les eleccions del passat 28 de novembre de 2010. La dada resulta sorprenent, atès que representaria una significativa caiguda de la participació des del 20,8% de les precedents eleccions de l’any 2006, i caldria remuntar-se més enllà de 1995 per a trobar una dada de participació electoral tan baixa en un context general a Catalunya d’augment de la participació.

La realitat és que una gran majoria dels catalans de l’exterior que haguessin volgut votar el passat 28 de novembre de 2010 no ho van poder fer perquè no van rebre les paperetes en els seus països de residència i, a més, un cert nombre de sobres enviats es van 'perdre’ aparentment en el trajecte oficina de correus provincial / lloc d’escrutini del CERA en cada província.

La Catalunya Exterior també decideix: la manifestació del 10 de juliol de 2010

La manifestació celebrada el dissabte dia 10 de juliol, a Barcelona, va comptar amb un recolzament significatiu i històric de comunitats catalanes de l'exterior que es van mobilitzar dintre de les seves possibilitats i en la forma que van creure més adient i més adaptada a la realitat de cadascun dels seus països de residència. Mai, fins aleshores, s’havia assolit un grau de participació i de mobilització tant alt des de punts tant diferents d’arreu del món. La FIEC en va el.laborar un recull gràfic i puntual detallat, amb el títol ‘La Catalunya Exterior també decideix’ sobre la mobilització dels catalans de l’exterior en aquesta jornada.

Conèixer l'aportació dels catalans de l'exterior a l'economia catalana

Correspon a la FIEC el mèrit d'haver intentat establir estimacions aproximades sobre l'aportació dels catalans de l'exterior a la balança de pagaments espanyola. Els càlculs es fan sobre la base de les dades que publica el Banc d'Espanya que indicarien que en el mes de març de 2011 la posició en termes de 'remeses d’emigrants' en la balança de pagaments i posició d’inversió internacional espanyola ha tornat a augmentar en el darrer trimestre de 2010 desprès d’una baixada al 2009 que va posar fi a una continuada sèrie d’augments des de l’any 2002. Concretament la població espanyola resident a l’exterior va transferir cap a Espanya 5.372 milions d’euros l’any 2010 (dels que una estimació de 514,9 milions d’euros corresponen als catalans residents a l’exterior ). Per la seva banda la població estrangera resident a Espanya va transferir cap els seus països d’origen un total de 7.186 milions d’euros l’any 2010 (dels que una estimació de 1.498,5 milions d’euros corresponen als immigrants residents a Catalunya )

Els Premis Batista i Roca i el Premi FIEC

La FIEC dona ple suport i col·laboració a l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) en la seva tasca i, especialment, en la institucionalització dels Premis Batista i Roca que des de fa més de vint anys constitueixen l’única mostra de reconeixement públic a la tasca anònima i constant de centenars de catalans d’arreu del món. Els Premis Josep Maria Batista i Roca són un guardó d'atorgament anual instituït i convocat per l'IPECC l’any 1989 per a reconèixer la tasca que duen a terme els catalans i catalanòfils de fora per a mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la de cultura catalana a l'exterior. Són doncs ja 220 els membres de les comunitats catalanes de l’exterior que han rebut aquest reconeixement des de la creació del Premi.

Aquest reconeixement ha tingut el seu just complement amb la institucionalització, a partir del 2000, del Premi FIEC que reconeix la feina de suport al millor coneixement de la Catalunya Exterior feta per persones públiques o privades residents a Catalunya. El Premi s’atorga cada dos o tres anys. Els guardonats, fins ara, amb el Premi FIEC han estat:

2002: Josep-Lluís Carod-Rovira; Josep Nubiola i Víctor Castells. 2003: Revista Serra d’Or i Pare Miquel Batllori (†) 2004: Aplec Internacional de la Sardana i Carles Duarte 2006: F.C. Barcelona i Miquel Calzada 2008: Jordi Pujol

Compareixences de la FIEC al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats espanyol

La FIEC ha estat sol·licitada per les corresponents Comissions del Parlament de Catalunya per a comparèixer per explicar la situació de les comunitats catalanes de l'exterior. Aquest va ser el cas el 9 d'abril de 2002, el 29 d'abril de 2004, el 14 de desembre de 2005 i el 10 de novembre de 2011. La FIEC va ser també sol·licitada per la Comissió de Treball i Afers Socials del Congrés dels Diputats espanyol, el 22 de març de 2006, durant els debats per a l'adopció de la Llei sobre el Estatuto de la Ciudadanía Española en el Exterior.

Compilació de les posicions polítiques dels partits catalans sobre la Catalunya Exterior

En ocasió de les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2010, la FIEC va adreçar a les forces politiques catalanes més representatives aleshores un qüestionari sobre les seves prioritats per a la Catalunya Exterior. Es la única Compilació de informació d'aquest tipus que mai s'ha fet a Catalunya.

La Pàgina Facebook de la FIEC: Una agència de notícies sobre les comunitats catalanes de l'exterior

La creació de la Pàgina Facebook de la FIEC (una autèntica agència de notícies diària sobre el que són i el que fan les CCE) és un instrument creat per la FIEC al servei de la visibilitat de la Catalunya Exterior. Tenia, a novembre de 2011, una mitjana de 75.000 visites mensuals.

Publicacions de la FIEC

La FIEC edita amb periodicitat semestral o anual, depenent de les necessitats, la publicació 'Newsletter de la FIEC'. La primera es va editar l'any 2002 i en total se'n han editat 11 números.

També va editar la revista ‘Mar Obert’, que dirigia Valentí Gómez Oliver, sobre temes culturals a l’exterior, de la que se’n van editar 3 números entre 1996 i 1999 i la revista ‘Català als casals’ dedicada a l’ensenyament de la llengua catalana des dels casals catalans, que va dirigir Pilar Alférez Pinós, de la que se’n van editar 4 números entre 2000 i 2005.

Els presidents/`presidentes de la FIEC

1996-2000 Maria Elvira Serra Gorchs, de Brussel.les 2000-2005 Josep Maria Solé Cavallé, de Montevideo 2005-2008 Montserrat Aymamí Viadé, de Grenoble 2008-2012 Màrius Vendrell Royo, de São Paulo

Referències

‘Per primer cop en anys Catalunya perd poblacióhttp://www.fiecweb.cat/index02.php?id=86’ Octubre 2011 ‘1.463.473 espanyols residents a l'exterior, xifra que inclou 141.482 catalans també residents a l'exterior, podran votar en les eleccions generals del 20 de novembre’ Octubre 2011

‘El Parlament de Catalunya aprova definitivament la retallada dels fons destinats a les comunitats catalanes de l’exterior el mateix dia que es coneix una nova xifra rècord: 101.646 persones, amb o sense nacionalitat espanyola, han emigrat cap a l’estranger des de Catalunya en el primer semestre de 2011 segons les dades de l'INE’. Juliol 2011

‘http://www.fiecweb.cat/index02.php?id=84’ Juliol 2011

‘Carta enviada a tots els grups del Parlament de Catalunya sobre les retallades a la Catalunya Exterior’ Juny 2011

http://www.fiecweb.cat/index02.php?id=80’ Juny 2011

La població catalana resident a l’exterior i enregistrada als consolats arriba a 171.000 persones. La xifra total, inclosos als residents a Espanya, supera els 400.000. Maig 2011

Els catalans de l’exterior no retallen la seva aportació a l’economia catalana que va arribar a 515 milions d’euros l’any 2010 Abril 2011

‘http://www.fiecweb.cat/index02.php?id=1000012’ Abril 2008

Recordatori d'admissibilitat de: Federació Internacional d'Entitats Catalanes

Recorda: La Viquipèdia és una enciclopèdia no una base de dades o un lloc per a fer promoció. En crear un nou article s'haurien de comprovar els criteris d'admissibilitat («que hagi rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte»). Cal mirar d'aportar referències de fonts fiables que no estiguin implicades directament amb el propi objecte de l'article.

Si no s'aporten referències de terceres parts independents l'article podria entrar en un procés de fusió o esborrament. Demanem calma durant les discussions per intentar cercar el consens a l'hora de defensar els teus arguments o rebatre els dels altres usuaris.
Aquest recordatori és en motiu de Federació Internacional d'Entitats Catalanes. --Pau Cabot · Discussió 17:08, 3 nov 2011 (CET)