Obre el menú principal

Valentín Cañedo Miranda (Oviedo, 14 de febrer de 1806 - Madrid, 8 de gener de 1856) fou un militar asturià, capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaValentín Cañedo Miranda
Biografia
Naixement 14 de febrer de 1806
Oviedo
Mort 1 d'agost de 1856(1856-08-01) (als 50 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de València
1851 – 1852
Coat of Arms of the Former 5th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general d'Aragó
1845 – 1847
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador de Cuba
1852 – 1853
Activitat
Ocupació Militar
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill de Nicolás Cañedo y Valdés Prado, comte d'Agüera, i Ramona Miranda.[1] El 1825 ingressà com a alferes a la Guàrdia Reial d'Infanteria i el 1827 a la Cort. En 1828 fou destinat al castell de Montjuïc i a la ciutadella de Barcelona. En 1830 tornà a Madrid amb el grau de tinent i en 1833 fou destinat al País Basc per lluitar en la primera guerra carlina, destacant a Gernika, Altsasu, Olazagutia i Mendaza, on fou ferit, En 1834 fou nomenat ajudant de Ramon de Meer i Kindelán i en 1835 participà en els combats a Baztan, Los Arcos i Bilbao. En 1836 fou destinat a l'Exèrcit del Centre i ascendit a capità, combatent a Guadalajara i Ademús contra Ramon Cabrera. En 1837 fou ascendit a tinent coronel i destinat a Navarra i La Rioja. En 1838 participà en la presa de Peñacerrada, en la batalla de Baroja i el setge d'Estella, i fou ascendit a coronel. En 1839, després del conveni de Bergara, fou l'encarregat de dissoldre l'exèrcit carlí basconavarrès.

Després de la guerra va romandre a Pamplona fins que en 1841 fou nomenat cap d'Estat Major d'Extremadura. El 1843 fou cap d'Estat Major de Burgos i ascendit a mariscal de camp, alhora que donava suport als qui es van alçar contra Baldomero Espartero. En maig de 1844 fou comandant militar de Cadis i en 1845 capità general d'Aragó, on va sufocar una revolta i va organitzar partides per evitar l'extensió de la guerra dels matiners. El juliol de 1847 fou nomenat capità general de Galícia.

En 1849 fou ascendit a tinent general i de 1851 a 1852 fou Capità general de València. En 1852 fou nomenat capità general de Castella la Nova i poc després capità general de Cuba, on va fer fracassar una insurrecció i va intentar millorar les condicions de les tropes. En 1853 va tornar a la Península. Després del triomf de la vicalvarada se li va oferir novament la capitania de Castella la nova, però no la va acceptar.[2]

ReferènciesModifica

  1. Valentín Cañedo Miranda a geneanet.gw
  2. Valentín Cañedo Miranda, al web de la Reial Acadèmia de la Història