Llista de valís d'Arbuna
Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.
La conquesta estable de la ciutat de Narbona (que els àrabs anomenaren Arbuna) fou el 720. Els magnats gots lleials a l'últim rei visigot Ardó s'hi havien refugiat.[1] Amb el Setge de Narbona de 719 as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní no arribà a ocupar la ciutat però quan a l'any següent tornà el bon temps, as-Samh continuà l'atac i la conquerí. Les ciutats veïnes de Besiers, Lodeva, Agde i Magalona foren sotmeses o preses les següents setmanes. Nimes, tanmateix, resistí.[2]
És incert si des del primer moment exercí el primer valí, però no podien esperar gaire si no volien tornar-la a perdre. També és incert que l'últim valí arribés a Narbona abans que els francs l'ocupessin o, probablement, ja no arribà a entrar a la Septimània.
Narbona havia estat un comtat visigot abans de l'entrada d'as-Samh el 719 a la Septimània. Cal entendre que, en certa manera, el valiat continuà organitzat amb una autoritat "comtal" visigoda. Encara que amb documentació pobra, dispersa o inconnexa, continuen apareixent noms de comtes visigots en aquest període. Després del Setge d'Arbuna (759) passà a ser el Vescomtat de Narbona i els nous vescomtes passen a ser nomenats pel rei de França Occidental.[3]
Llista de valís d'Arbuna (720-759) modifica
- Uthman ibn Naissa (720-730).[4][5][6]
- Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (730-740).[7][8]
- Abd-ar-Rahman ibn Àlqama (740-747).[8]
- Úmar ibn Úmar (747-?).[9]
- Abd-ar-Rahman ibn Uqba (759-759).[9][10] Nomenat valí l'octubre o novembre del 759 del territori entre Narbona i Tortosa,[11] nomenament que el fa també valí de Barxiluna.
Comtes visigots modifica
Primers comtes posteriors al Setge d'Arbuna (759) modifica
Referències modifica
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
- ↑ Toussaint, Joseph. Invasions des Sarrazins en France et de France en Savoie, en Piémont et dans la Suisse, pendant les 8, 9 et 10 siècles de notre ere, d'apres les auteurs chretiens et mahometans (en francès). París: Hachette Livre BNF, 1 juny 2013 (1836). ISBN 978-2012889798.
- ↑ Després del Setge d'Arbuna (759) sembla que continuà exercint com a comte de Narbona Miló, documentat (amb les imprecisions de l'època) des del 752 quan les ciutats de Nimes, Magalona, Besiers i Agde es sotmeteren als francs sota la direcció d'Ansemond. Hi ha discussió sobre quin fou el primer vescomte nomenat sota el govern de França Occidental perquè el següent comte de Narbona fou Magnari, esmentat com Magnarius comes Narbonae en una carta del 791, sense que hagi estat trobat un nomenament formal satisfactori.
- ↑ Coppée, Henry. History of the Conquest of Spain by the Arab Moors (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002 (1881), p. 430. ISBN 1931956936.
- ↑ Ellis, Edward Sylvester. The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation (en anglès). F.R. Niglutsch, 1913.
- ↑ Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe (en anglès). 1a ed.. J.B. Lippincott Company, 1904, p.296-297.
- ↑ Geary, Patrick J. Before France and Germany (en anglès). Oxford University Press, 1988. ISBN 9780195044584.
- ↑ 8,0 8,1 d'Abadal i Vinyals i Sobrequés i Callicó, 1986, p. 27.
- ↑ 9,0 9,1 d'Abadal i Vinyals i Sobrequés i Callicó, 1986, p. 31.
- ↑ Tot i que Narbona fou presa el 759 després d'un llarg setge de tres any, des de Qúrtuba encara nomenaven valís per governar la ciutat per si resistia i per la part de valiat que romangués sota el poder de l'emirat.
- ↑ Bramon Planas, Dolors. Nous textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Medieval (continuació de l'obra de J. M. Millàs i Vallicrosa), 1999.
- ↑ A Histoire générale de Languedoc hi ha indicis que fan pensar que fins aquest comte, fou elegit i nomenat des de la comunitat visigoda de Narbona.
Bibliografia modifica
- d'Abadal i Vinyals, Ramon; Sobrequés i Callicó, Jaume. El domini carolingi a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1986. ISBN 978-84-7283-083-7.
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).