Els vangions (en llatí vangiones, en grec antic Οὐαγγίονες) eren un poble germànic esmentat per Juli Cèsar. Cèsar diu que hi havia vangions a l'exèrcit d'Ariovist al que va derrotar, però la seva expressió sembla indicar que hi havia germànics establerts a la Gàl·lia.

Infotaula de grup humàVangions
Tipusgrup ètnic històric, Civitas (en) Tradueix i grup humà Modifica el valor a Wikidata

Plini el Vell i Tàcit també diuen que eren germànics que havien passat a la riba esquerra del Rin, on els situa Claudi Ptolemeu, que comet un error al situar els nèmetes al nord dels vangions, ja que els tribocs estaven situats al sud dels vangions i més al sud hi havia els nèmetes. Durant la revolta dels bataus dirigida per Civilis, Juli Tutor va reforçar als trèvers amb grups de vangions, caracats i tribocs

El territori dels vangions tenia per capital Borbetomagus (Worms) i abans havia pertanyut als mediomàtrics.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Vangiones». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 1r agost 2021].