Vapor Pizarro (1851)

El Vapor de rodes Pizarro va ser un vaixell amb buc de fusta i propulsió mitjançant dues rodes de paleta laterals de l'Armada Espanyola, construït a Cadis a mitjans de 1851, i que va prestar servei fins a 1878. Poc després d'entrar en servei, Tenint com a comandant el 1856 en Jacobo de Mac-Mahón y de Santiago va formar part de la divisió del general Herrera que es trobava a les costes del Marroc i Llevant i va actuar en diverses ocasions com escorta del iot real. A mitjans del 1860 va formar part de la divisió del general Rubalcaba, a l'Havana, on participa en operacions contra Mèxic entre 1861 i 1862. El 1870, fou destinat a Puerto Rico, i el 1878 se li ordena tornar a la península per a efectuar reparacions. Després recalar a São Tomé i les Illes Açores per reposar carbó, va emprendre la seva última singladura. L'11 de setembre de 1878, el fort onatge i la tempesta van danyar seriosament el buc i l'aigua va inundar el vaixell, sense que les bombes de buidatge poguessin evitar-ne l'enfonsament. Després d'ordenar el seu comandant abandonar el vaixell, la tripulació va ser rescatada pel Clíper italià Carlo Frugoni.

Infotaula de vaixellPizarro
DrassanaCadis
Lloc de produccióArsenal de la Carraca Modifica el valor a Wikidata
País de registre
   Espanya Modifica el valor a Wikidata
Historial
Avarament29 juny 1851
Propietari/s
Operador/s

  
1851 – 11 de setembre de 1878
PropietariArmada espanyola
Destínaufragi per tempesta
Característiques tècniques
TipusVaixell de paletes Modifica el valor a Wikidata
Classeclasse Colón
Desplaçament1.080 t
Eslora57,78 m
Mànega9,48 m Modifica el valor a Wikidata
Calat4,20 m
Propulsió
2 calderes
350 Cv. nominals
600 Cv. indicats
Velocitat9 kn Modifica el valor a Wikidata
Tripulació147
Capacitat360 t de carbó
Característiques militars
Armament
2 canons llisos de 200 mm
4 canons ratllats de 160 mm