Vassili Avenàrius

Vassili Petróvitx Avenàrius rus: Васи́лий Петро́вич Авена́риус (28 de setembre [C.J. 10 d'octubre] de 1839, Tsàrskoie Seló — 9 de novembre de 1923, Petrograd) — fou un escriptor rus de literatura infantil i juvenil.

Vassili Avenàrius

Biografia
Naixement	28 setembre 1839 (Julià) Puixkin (Rússia)
Mort	9 novembre 1923 (84 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	Cementiri luterà de Smolensk, Sant Petersburg
Dades personals
Formació	Universitat Imperial de Sant Petersburg (–1861)
Activitat
Ocupació	escriptor, escriptor de literatura infantil
Activitat	1865  –

Biografia

Va néixer a la família del pastor luterà Peter Aleksàndrovitx. Avenàrius i la filla d'un pastor luterà, Henrietta Andréievna, nascuda Hamelman.

Es va graduar al 5è Gymnasium de Sant Petersburg (1857) i a la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg amb un doctorat en Ciències Naturals (1861).

Entre 1862 i 1880 va treballar al departament econòmic del Ministeri de l'Interior ; en 1880-1882 va ser un oficial d'assignacions especials de la cinquena classe sota el ministre d'educació pública; el 1882-1899 va exercir com a alt funcionari a l'Oficina de les Institucions de l'Emperadriu Maria; de 1899 a 1908, va exercir com a president del comitè de formació d'aquest departament. A partir de l'1 de setembre de 1908 es va retirar amb el rang d'assessor secret.

Creativitat

Sota la influència de l'obra de Turguénev "Pares i fills", va escriure la novel·la "Idil·li modern" rus: Современная идиллия Sovreménnaia idíl·lia, que fou publicada per primer cop a "Treball mundial" rus: Всеми́рный труд Vsemírnom trude (1865). Una actitud negativa cap a les aspiracions revolucionàries dels anys seixanta del segle XIX va provocar greus atacs de la crítica sobre aquesta i la seva següent història ("Epidèmia", rus: оветрие Povetríie 1867), i aviat va abandonar la literatura general, a la qual només hi retornaria posteriorment de tant en tant.

El seu nom es coneix gairebé exclusivament en la literatura infantil. No va ser un escriptor de professió i va treballar molt a poc a poc en les seves obres. Avenàrius va arranjar, o més aviat va editar en una forma adaptada per a nens, la bilina russa "El llibre dels cavallers de Kíev" (1875). Aquest llibre va adquirir gran popularitat i es va publicar moltes vegades. Després van aparèixer una sèrie de contes de fades originals per a nens: "El conte de l'abella Mohnatka" rus: Сказка о пчелке-мохнатке Skazka o ptxelke-Mokhnatke, "El conte de la formiga heroïna" rus: Сказка о муравье-богатыре Skazka o muravié-bogatire

A mitjans de la dècada del 1880 Avenàrius va començar a publicar una sèrie d'històries de la vida d'escriptors i altres persones famoses:

• "Els anys adolescents de Puixkin" (1886);
• "Els anys juvenils de Puixkin" (1888);
• "Gógol-escolar" (1897);
• "Gógol-estudiant" (1898);
• "La vida escolar d'un gran humorista" (1899);
• "La infància de Mozart" (1901);
• "El creador de l'òpera russa — Glinka" (1903);
• "La joventut de Pirogov" (1909).

Un altre grup d'obres d'Avenarius - les seves obres històriques (per exemple, la trilogia de novel·les "Per al tsarèvitx") són properes a les obres de Grigori Danilevski, Vsévolod Soloviov, Daniïl Mordóvtsev, i d'altres. Tenen una gran quantitat d'històries d'aventures i descripcions de la vida quotidiana, la qual cosa les fa interessants per a aficionats a la història

El tercer grup són els records d'infantesa i joventut ("Pàgines de records de la infància" rus: Листки из детских воспоминаний i altres.), sobre el que havien vist i les seves experiències ("Abans de l'alba", rus: Перед рассветом» "Durant trenta anys" rus: За тридцать лет). La novel·la "Abans de l'alba" dibuixa imatges de la vida del serf en la vigília de l'abolició de la servitud i reprodueix la psicologia dels partidaris i enemics d'aquesta abolició en l'entorn del propietari

Les obres d'Avenàrius estan imbuïdes de vistes "benintencionades", per la qual cosa es recomanava la seva utilització a l'escola reial com a literatura "recomanada".

Llista d'obres

• (rus) Llibre dels Cavallers de Kíev. Col·lecció de 24 èpiques seleccionades de l'antiga epopeia de Kíev Editorial: Tipografia. M. Stassiulévitx. Lloc de publicació: Sant Petersburg. Any: 1876. Nombre de pàgines: 357.
• (rus) Llibre de relats èpics. Col·lecció de mostres seleccionades de poesia èpica popular russa Editorial: Kusnerírev & Co. Lloc de publicació: Moscou. Any de publicació: 1902. Nombre de pàgines: 419
• Pètals i fulles. Rondalles, assaigs, aforismes i endevinalles per a joves rus: Лепестки и листья. Разсказы, очерки, афоризмы и загадки для юношества Sant Petersburg. Edició de la llibreria de P.V. Lukovnikov, 1905.
• (rus) Bironovsxina.Dues regències. — Moscou. Sovreménnik, 1994. — 366 pàgs. — 30 000 exemplars. ISBN 5-270-01887-X.

Bibliografia

• (rus) Cinquantè aniversari del cinquè gimnàs de Sant Petersburg. 1845-1895 - Sant Petersburg, 1896.
• (rus) Txudakova M.O. Avenàrius Vassili (Wilhelm) Petróvitx // escriptors russos del 1800-1917. Diccionari biogràfic / P.A. Nikolàiev (Ed.). - Moscou: Sov. Enciclopèdia, 1989. - T. 1: A. H. - P. 16-17.
• (rus) Diccionari de membres de la Societat d'amants de la literatura russa a la Universitat de Moscou. Impremta d'A. Sneguirev, Moscou 1911 pàg. 2.
• (rus) Venguérov S. A Diccionari crític-biogràfic. Tom I. - Sant Petersburg., 1915
• (rus) Txekhov N.V. Vassili Petróvitx Avenàrius. "Full pedagògic", llibre. 5. 1915 (a l'article hi ha una llista cronològica d'obres).
• (rus) Avenàrius // Enciclopèdia literària, en 11 volums: Tom 1. Editor responsable: Vladímir Fritsche. Secretari Executiu: Óssip Beskin. Moscou. Editorial Acadèmia Comunista, 1930. Pag. 27-28.

Enllaços externs

• Obres d'Avenàrius al web Lib.ru
• Obres de V.P. Avenarius Arxivat 2018-06-13 a Wayback Machine. al lloc web de la diòcesi de Tver

Vegeu texts en rus sobre Vassili Avenàrius a Viquitexts, la biblioteca lliure.