Veguer de Fora
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Veguer de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que tenia jurisdicció sobre els habitants de les viles de la Part Forana. El càrrec de veguer es trobava per sota del governador però per sobre dels batles reials, i era ocupat sempre per membres de l'estament militar.
La figura va aparèixer abans de 1301 (quan se'l menciona per primer cop) sota el regant de Jaume II. El 1319 en temps del rei Sanç I es fixà la seu de la cúria al palau reial de Sineu, però a mitjans del segle xiv es traslladà a la ciutat de Mallorca.
Les seves principals competències es relacionaven amb els delictes criminals i els que comportaven penes corporals. En un primer moment també n'exercí de militars (per delegació del governador podia organitzar la defensa) i polítiques (presidia les sessions del Sindicat de Fora). Teòricament havia de visitar quatre cops a l'any les viles però de facto només ho feia una vegada o dues.
Progressivament perdé les facultats extrajudicials i bona part de les judicials foren traspassades als batles de les viles.
El 1450, a petició dels forans, la figura del veguer de fora fou suprimida pel governador que n'assumí les funcions. A partir d'aquell moment es seguí triant a sort i sac un veguer però ni prenia jurament ni dipositava la fiança. Aquesta ficció jurídica durà fins als decrets de Nova Planta