Verro de pedra

Els verros de pedra són escultures zoomorfes de pedra que es troben a l'estat espanyol, a les províncies de Càceres, Salamanca, Zamora, Àvila, Toledo i Segòvia, i a Portugal, a les zones de Beira Interior Nord i Trás-os-Montes, de l'època dels vetons (cap al segle V aC), la finalitat dels quals no és massa clara.

Verro al costat de l'ermita de la Verge a Mingorría, Àvila

Verro de Villardiegua (Zamora), popularment anomenat "la mula"

Hi ha diverses teories referents al seu significat: d'una banda es creu que delimitaven terrenys dedicats al pasturatge; d'altra, podrien tenir un significat místic o religiós, concretament el culte als morts o ritus funeraris (perquè alguns tenen gravades inscripcions funeràries llatines de l'època romana), o el culte a la fertilitat (vegeu Atégina), o fins i tot ser exvots.

Tenen diverses formes, entre les quals predominen: la de toro, porc, senglar i menys freqüent la forma d'os. Quan estan prou deformats pel pas del temps, no queda la figura perfectament definida i poden fàcilment prendre's per altres animals.

Quan tenen la forma i la grandària d'un bou, se'ls anomena toros de pedra, encara que la paraula verro significa 'porc'.

Uns dels més coneguts són els toros de Guisando, a la província d'Àvila, i el més gran fins ara conegut ha estat recuperat fa poc i es troba a la plaça Major de Villanueva del Campillo, a Àvila. També n'hi ha un de molt antic i en bon estat a la plaça de Torralba de Oropesa, Toledo.

Potser el més famós de tots és el que n'hi ha al costat del pont romà de Salamanca.

Aquest tipus de verros en el període més recent de la història ha definit els pobles principalment ramaders.

Se'n troben uns altres de molt semblants en llocs tan apartats com Polònia.

Localització d'alguns verros modifica

Àvila modifica

Aldea del Rey Niño
Arévalo (un exemplar al palau del general Vicente de Río)
Àvila de los Caballeros (14 exemplars procedents de Tornadizos i 3 de trobats al costat de l'Adaja)
Cardeñosa (Castro de Las Cogotas)
Chamartín (5 exemplars, el millor conservat és el Verro del Castre de la Mesa de Miranda)
Martiherrero (4 verros)
Mingorría
Mirueña dels Infanzones (2 exemplars incrustats a la paret d'una casa)
Narrillos de San Leonardo, etc.

Càceres modifica

Còria, actualment al Museu de la Presó Reial de Còria
Botija (Castre de Villasviejas del Tamuja, "Tamusia")
Guadalupe (Caseriu de Mirabel)
Jaraíz de la Vera
Madrigalejo (actualment al Museu Arqueològic de Càceres)
Segura de Toro
Valdelacasa de Tajo
Villar del Pedroso
Pasarón de la Vera: fou destruït possiblement al s. XIX, però continua formant part del seu escut

Salamanca modifica

Ciudad Rodrigo (2 exemplars, un d'ells procedent de Gallegos de Argañán)
Gallegos de Argañán (un actualment al Museu de Salamanca i l'altre a la Casa de la Cultura de Ciudad Rodrigo)
Juzbado
Larrodrigo
Ledesma
Lumbrales (2 verros)
Masueco (actualment al Museu de Salamanca)
Monleón
Puente del Congosto
La Redonda (actualment al Museu de Salamanca)
Salamanca (el verro del pont citat en El Lazarillo de Tormes al costat del pont romà i diversos exemplars en el museu), etc.

Segòvia modifica

Segòvia (2 exemplars: un bou i un senglar; actualment al Museu Provincial)^[1]
Coca (3 exemplars: dos enfront de l'arc de la Vila i un incrustat als murs del castell)^[1]

Toledo modifica

La Puebla de Montalbán. Un exemplar, trobat el 2006 i situat al museu "La Celestina"^[2]
Castillo de Bayuela: 2 exemplars. Situats a la plaça de San Antonio i en perfecte estat
Talavera de la Reina. Incrustat en una muralla, només se'n veu el cap
Talavera la Nueva
Torralba de Oropesa
Torrecilla de la Jara (2 exemplars)

Zamora modifica

Euskal Herria modifica

Ídol de Mikeldi, localitzat a Durango, actualment a Bilbao

Trás-os-Montes, Portugal modifica

Bragança
Murça
Picote
Duas Igrejas
Malhadas
Torre de Dona Chama (Mirandela)

Guarda, Portugal modifica

Almofala

Vegeu també modifica

Vacceus.
Vetons.

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 MARTÍN, José Luis. La escultura segoviana, 1992, p. 231-235. ISBN 84-606-0909-X.
↑ «El VII aniversari del Museu ‘La Celestina' acostarà al públic el verro trobat a La Puebla». Arxivat de l'original el 29 de juny de 2012. [Consulta: 26 maig 2010].

Bibliografia modifica

MARTÍN, José Luis. La escultura segoviana, 1992. ISBN 84-606-0909-X.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verro de pedra

Castres i verros. Guia arqueològica de la província d'Àvila

[escultura_segoviana-1] 1,0 ^1,1 MARTÍN, José Luis. La escultura segoviana, 1992, p. 231-235. ISBN 84-606-0909-X.

[2] «El VII aniversari del Museu ‘La Celestina' acostarà al públic el verro trobat a La Puebla». Arxivat de l'original el 29 de juny de 2012. [Consulta: 26 maig 2010].

[1]

[2]