Obre el menú principal

Vicente Lampérez Romea

arquitecte espanyol
(S'ha redirigit des de: Vicente Lampérez)

Vicente Lampérez Romea (Madrid, 21 de març de 1861 - Madrid, 19 de gener de 1923)[nota 1] fou un destacat restaurador, arquitecte i historiador de l'art espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.[2]

Infotaula de personaVicente Lampérez Romea
Vicente Lampérez, de Kaulak.jpg
Lampérez vist per Kaulak
Biografia
Naixement (es) Vicente Lampérez y Romea
24 març 1861
Madrid
Mort gener 1923 (61 anys)
Madrid
Causa de mort Pneumònia
Lloc d'enterrament Cementiri de l'Almudena
Ideologia política Liberalisme conservador
Formació Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid
Activitat
Ocupació Arquitecte, catedràtic, arqueòleg i historiador de l'art
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Blanca de los Ríos Nostench (1892–1923)
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Façana de la Catedral de Conca tal como va quedar després de la seva restauració, encara que inacabada.

BiografiaModifica

En 1885 es llicencià en arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid, treballant com a ajudant de Ricardo Velázquez Bosco. Va estar casat des de 1892 amb Blanca de los Ríos Nostench[3][4]escriptora i pintora espanyola.En 1894 comença la seva tasca com a professor a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid. En 1901 va guanyar la plaça de professor a l'Escuela Superior de Arquitectura, encarregant-se de les matèries d'Historia de l'Art i Teoria de l'Arquitectura. En 1918 va esdevenir catedràtic a la mateixa escola, després de la jubilació de Velázquez Bosco. Dos anys després, va ser nomenat director.

Lampérez va pertànyer a l'escola restauradora, que rep clares influències de Viollet-le-Duc, sent la seva més assenyalat representant, en contraposició a l'escola conservadora o conservacionista.[5][6] Ha rebut crítiques des de la posició de l'arquitectura posterior, com les d'Alfredo Morales, que li qüestiona que en la restauració assagés segons la seva entendre, coses que faltessin (segons paraules del mateix Lampérez)[7] en contraposició a les teories desenvolupades en l'actualitat al voltant de la Teoria de la restauració, o de González de Valcárcel.[8] També s'ha criticat la seva concepció de l'art mudèjar i la seva visió de les «esglésies espanyoles de maó», refutada pel marquès de Lozoya.[9]

Fou un cultivador retardat de la tendència historicista, molt conreada a Europa en el segle XIX, la qual estimulava l'interès pels monuments medievals. Va dirigir la restauració de les catedrals de Conca i de Burgos i publicà tractats de l'arquitectura hispànica medieval i paleocristiana. Completà la seva activitat arquitectònica amb l'exercici de la docència, ocupant la plaça de catedràtic numerari de l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid (1901).[10]

Obres (selecció)Modifica

LlibresModifica

Arquitectura i restauracióModifica

NotesModifica

  1. Hi ha diferents dates sobre el dia del seu naixement i de la seva mort: nascut el 24 de març de 1861 i mort el 18 de gener de 1923, ambdues situacions a Madrid, segons el Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando;[1] mort el 19 de gener de 1923 segons la pàgina web de la Reial Acadèmia de la Història.[2]

ReferènciesModifica

  1. Varios autores «Crónica de la Academia: El centenario del nacimiento de Vicente Lampérez y Romea». Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, 12, 1961, pàg. 93-95. ISSN: 0567-560X.
  2. 2,0 2,1 «La Academia » Académicos » Académicos Numerarios - Relación de medallas: 3». Real Academia de la Historia.
  3. Biografia de Blanca de los Ríos
  4. Sobre Blanca de los Ríos
  5. Fontenla San Juan, Concepción. Restauración e historia del arte en Galicia. Editorial CSIC - CSIC Press, 1997, p. 131-134. ISBN 9788400077075. 
  6. Rivera Blanco, Javier. «El comienzo de la Historia de la Arquitectura en España, Vicente Lampérez y Romea». A: Lecciones de los maestros: aproximación histórico-crítica a los grandes historiadores de la arquitectura española: [Seminario celebrado en Zaragoza los días 26, 27 y 28 de noviembre de 2009]. coordinado por María Pilar Biel Ibáñez y Ascensión Hernández Martínez, 2011, p. 59-90. ISBN 978-84-9911-134-6. 
  7. « ...la restauració té com a finalitat acabar construccions inacabades, o corregir edificis alterats, conforme a una pràctica arquitectònica que es considera tan vàlida com l'original. »
    — Morales, Alfredo J; Patrimonio histórico-artístico : conservación de bienes culturales 1996 Historia 16. Historia Viva ISBN 978-84-7679-314-5 ISBN 84-7679-314-6 (pág 131)
  8. González de Valcárcel, José, Restauración monumental y puesta en valor de las ciudades americanas editorial Blume, Barcelona 1997 cita
    « L'error de les escoles restauradores desenvolupades al segle passat (XIX)... van limitar la restauració arquitectònica al monument aïlladament o pel cap alt en la seva relació a uns altres, oblidant el seu entorn ambiental i els valors espacials interns o externs, com si es tractés de qualsevol altre art plàstic, pintura o escultura »
    — González de Valcárcel 1977:17
  9. Gonzalo Borrás. «Problemas de terminología e interpretación». artehistoria.
  10. Mendoza 1995: 123
  11. En Jdiezarnal
  12. En castillos de España
  13. Pàgina de la diputació de Burgos
  14. «Mi vecino Mercurio - Diario de Burgos Digital».

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicente Lampérez Romea  
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • V. Lamperez, "Las iglesias españolas de ladrillo (apuntes sobre un arte nacional)" a Forma, vol. I, núm. 6, Barcelona, juliol 1904, p. 223-259, fig. p. 233
  • «Vicente Lampérez Romea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Premis i fites
Precedit per:
Adolfo Fernández Casanova
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 3

1915 - 1923
Succeït per:
Miguel Asín Palacios