Vil·la Florentina
La Vil·la Florentina és una obra del municipi de Sitges (Garraf) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Vil·la Florentina | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Casa | ||||||
Arquitecte | Josep Maria Martino i Arroyo | ||||||
Construcció | 1919 | ||||||
Construcció | XX (1928) | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Noucentisme | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Sitges (Garraf) | ||||||
Localització | Pg. Marítim, 35. Sitges (Garraf) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 11941 | ||||||
|
Descripció
modificaEdifici aïllat envoltat per un jardí, situat al Passeig Marítim i fa cantonada amb el carrer J.Llovera. És de planta irregular i amb diversos nivells d'alçària. Es troba aixecat respecte al nivell del carrer i s'hi accedeix a través de cinc esglaons. Les obertures són allindanades en general excepte la port d'accés i dues finestres de la planta baixa que són d'arc de mig punt. Les cobertes són de teula àrab amb peces ceràmiques i en general són a quatre vessants i amb ràfecs molt sobresortints sostinguts per mènsules de fusta. És un element remarcable el plafó ornamental de ceràmica, amb relleus figuratius que hi ha a una de les façanes laterals[1]
Història
modificaD'acord amb la documentació conservada a l'Arxiu Històric municipal de Sitges, amb data de maig del 1919 el propietari, Francesc Armengol va efectuar una sol·licitud d'obres per a la construcció d'un hotel particular. Els plànols, datats el 8-5-1919 porten la signatura d'un arquitecte el nom del qual resulta il·legible. L'Ajuntament va donar l'aprovació el dia 14 del mateix mes.[1] Aquesta casa forma part del conjunt de Terramar, ciutat-jardí començada el 1919 segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Martino i com a resultat de la iniciativa del financer Francesc Armengol.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vil·la Florentina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].