Vil·la romana del Collet
La vil·la romana del Collet és una vil·la en un turó de la vila de Sant Antoni de Calonge (Calonge i Sant Antoni). L'assentament data del segle ii aC[1] i fou habitat fins al segle v o l'inici del segle vi. Uns cent anys després de l'abandonament s'hi creà una necròpoli a l'indret d'una terrisseria romana, a l'est de la vil·la.[2]
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| País |  Catalunya | |||
| Localització | Sant Antoni de Calonge | |||
| ||||
| Història | ||||
| Cronologia | Des del segle ii aC fins al s. V La necròpolis des del segle VII | |||
| Excavacions | Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona | |||
| Arqueòleg | Josep Maria Nolla i Brifau, Josep Casasi Genover, P. Santamaria, C. Oliart (entre altres) | |||
| Troballa arqueològica | port marítim, bòbila, forn de calç, ceràmica, aqüeducte, camí, necròpolis, | |||
Les primes traces van trobar-se al segle xix quan va construir-se la carretera de Palamòs a Sant Feliu. Els arqueòlegs sempre van presumir que la vil·la que avui es troba a uns 150 m de la línia de la costa tenia una zona portuària. El 2002 van desenterrar-se dos amarradors excavats a la roca a la segona meitat del segle II ac tal com les restes d'un aqüeducte, l'únic a la província de Girona i els habitatges dels treballadors de la bòbila.[1] Des del 2002 la direcció general de Patrimoni de la Generalitat va declarar El Collet com a Espai de Protecció Arqueològica (EPA), per tal de protegir-la contra la fort pressió d'urbanització del barri costaner.[3]
L'activitat de la vil·la queda registrada a través de la troballa de paviments, murs, mosaics, restes d'habitatges i diversos estris quotidians. Els romans hi van excavar el Rec Madral per tal de permetre el desguàs dels aiguamolls del pla de Calonge.[4] En destaca la presència de bòbiles de grans dimensions que serviren per a la cocció de ceràmica i altres estris dedicats a la fabricació de calç. Les restes inservibles abocades han permès identificar que la major producció era destinada a la manufactura d'àmfores per al transport de vi.[5] El jaciment arqueològic és excepcional com que l'indret no hagi estat densament urbanitzat i gairebé no ha estat destruït. L'emplaçament de la vil·la del Collet, a prop del mar i amb un teló de fons de vinyes, el van fer especialment indicat per a l'exportació de vi a través de tot el mar Mediterrani.[3]
En la vuitena campanya d'excavació (2023) s'hi van trobar evidències de paviments itàlics de luxe. Igualment, es va verificar l'existència d'un niu d'ametralladores de la Guerra Civil Espanyola.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Albert Vilar, Calonge, El Collet de Sant Antoni Arxivat 2012-06-22 a Wayback Machine. al Portal Gironí d'Història i Genealogia, citat del Punt del 23 d'octubre de 2002
- ↑ Nolla i Brifau, Josep Maria; Casas i Genover, Josep; Oliart, C. «La necròpoli oriental de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni» (pdf). Revista de la Facultat de Lletres de 1a Universitat de Girona Estudi General, tom 25, 2005, pàg. 11-103. ISSN: 0211-6030.
- ↑ 3,0 3,1 Badia i Homs, Joan «El Collet, un parc arqueològic irrenunciable en el seu conjunt». El Punt, 17-12-2002.
- ↑ Caner i Estrany, Pere. La vall de Calonge. Calonge: Ajuntament de Calonge, 1983, p. 27. ISBN 9788450084467.
- ↑ El Collet, Puigsesforques i el pla de Calonge, "Entre la història i la natura“, Ajuntament de Calonge, 2a edició, sine dato
- ↑ Pi, ACN-Xavier. «Termes de tres habitacions i terra de marbre inusual: els arqueòlegs certifiquen el luxe de la vil·la romana de Calonge», 19-12-2023. [Consulta: 19 desembre 2023].
Bibliografia modifica
- Martínez i Ferreras, Verònica. Estudi arqueomètric i arqueològic de la producció i difusió d'àmfores vinàries de la zona central i sud de la costa catalana durant els segles I aC i I dC (Tesi doctoral) (pdf). Universitat de Barcelona, 2003-2005.
- Nolla i Brifau, Josep Maria; Santamaria, Paula; Sureda, Marc «Excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge». Estudis del Baix Empordà, vol. 21, 2002, pàg. 87-112.