Obre el menú principal

Sant Esteve de Vila-setrú

(S'ha redirigit des de: Vilacetrú)

Sant Esteve de Vila-setrú (també escrit Vilacetrú) és una antiga parròquia rural dedicada a Sant Esteve de Manlleu (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada al nord-est de la població, a prop dels antics masos de Corcó i de Vila-setrú, que li ha donat el nom. S'originà al segle X, i després d'uns inicis autònoms s'uní en qualitat de filial al monestir de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI. L'església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII. Actualment continua com a sufragània de Manlleu.[1]

Infotaula d'edifici
Sant Esteve de Vila-setrú
Manlleu stEsteve Vila-setru IPA-23028 3471.jpg
Dades
Tipus edifici
Característiques
Estil arquitectònic Romànic, barroc, eclecticisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaOsona
MunicipiManlleu
Localització Vila-setrú. Manlleu (Osona)
 42° 00′ 25″ N, 2° 16′ 13″ E / 42.00704°N,2.27027°E / 42.00704; 2.27027Coord.: 42° 00′ 25″ N, 2° 16′ 13″ E / 42.00704°N,2.27027°E / 42.00704; 2.27027
IPA
Identificador IPAC: 23028
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Capella de nau única amb creuer i sense absis. Al presbiteri hi ha dues finestres rectangulars. La façana, orientada a ponent, s'obre a través d'un portal en forma de timpà (amb una petxina al mig) sostingut per dues columnes adossades al mur.[2]

Al damunt hi ha un òcul gairebé cònic. El capcer presenta una forma sinuosa a la zona central. Al nord-est hi ha un campanar de torre adossat al temple i amb obertures semicirculars a la part superior, cobert a quatre vessants. És de construcció moderna: es construí vers els anys 50 del segle XX. La capella està envoltada per un mur que tanca el jardí.[2]

HistòriaModifica

L'edifici romànic (citat a l'acta de consagració de Santa Maria de Manlleu l'any 906) s'assenta sobre unes restes antigues d'època preromànica. Inicialment vinculada a l'església de Santa Maria, va adquirir la categoria de parròquia independent entre els anys 1025 i 1050 per a tornar a dependre de Santa Maria fins a mitjans del segle XIV (entre els anys 1332 i 1361), administrada per un sacerdot del prior de la canònica agustiniana. Al segle XVII l'edifici fou reformat; al XX, s'hi afegí el campanar[2] després que, el 1867, un llamp havia destruït l'antic.[3]

El 1993 es feren unes excavacions en les quals es van documentar 5 fases d'ocupació diferents: es trobaren unes restes de murs irregulars d'origen preromànic. També van aparèixer forats de pal a l'interior de l'edifici actual, així com enterraments antropomorfs a l'interior i a l'exterior. Ja en època romànica es construí l'església de la que deriva l'actual, que constava d'una sola nau de 18 metres de llarg per 7 metres d'amplada. Els murs són de còdols de riu lligats amb morter de calç. A la teulada de la nau original es va documentar la coberta de lloses de pissarra, conservada sota una coberta de teules. A l'exterior de l'església es van documentar enterraments antropomorfs excavats a la roca.[2]

Del segle XVI hi ha restes d'un possible cimbori al centre de la nau. Al segle XVII s'annexionen dues capelles laterals a cada costat i es pavimenta l'església. A l'interior es va documentar una sepultura de grans dimensions amb 5 individus enterrats.[2]

Durant el segle XX s'instal·là la coberta de teules i una nova estructura annexa, formada per l'absis actual i la sagristia, així com el campanar, que es reconstrueix després del 1939.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Vilacetrú». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Sant Esteve de Vila-setrú». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  3. Torrent, Domingo. Manlleu, croquis para su historia (en castellà). Vic: Imprenta y Librería de Ramon Anglada, 1893, p. 229.