Vincent du Vigneaud

(S'ha redirigit des de: Vincent Du Vigneaud)

Vincent du Vigneaud (Chicago, EUA 1901 - Scarsdale 1978) fou un bioquímic i professor universitari nord-americà, d'ascendència francesa, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1955.

Infotaula de personaVincent du Vigneaud
Dr. Vincent du Vigneaud.jpg
Biografia
Naixement18 maig 1901
Chicago (Illinois)
Mort11 desembre 1978 (77 anys)
White Plains (Nova York)
Dades personals
FormacióUniversitat d'Illinois
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Activitat
Camp de treballBioquímica
OcupacióBiòleg, bioquímic, professor d'universitat, químic i científic
OcupadorUniversitat Cornell
Universitat George Washington
Kaiser Wilhelm Society (en) Tradueix
Universitat d'Edimburg
Universitat Washington a Saint Louis
Obra
Estudiant doctoralSofia Simmonds
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 18 de maig de 1901 a la ciutat de Chicago, situada a l'estat nord-americà de Michigan. Va estudiar bioquímica a les universitats d'Illinois i de Rochester, on es va doctorar. El 1927 fou nomenat professor de bioquímica a la Universitat de d'Illinois i posteriorment va ser nomenat cap del Departament de Bioquímica de l'Escola de Medicina George Washington. Finalment l'any 1938 fou nomenat catedràtic de la Universitat Cornell.

Va morir l'11 de desembre de 1978 a la seva residència de Scarsdale, població situada a l'estat de Nova York.

Recerca científicaModifica

La seva recerca es va centrar en l'estudi de la naturalesa i comportament del sofre polipèptid en relació amb l'estructura de certes hormones, com la insulina i les hormones del lòbul posterior de la hipòfisi o glàndula pituïtària, dues de les quals va assolir aïllar i obtenir en estat pur. Ambdues hormones, l'oxitocina que estimula les contraccions de l'úter i el funcionament de les glàndules mamàries, i la vasopressina que augmenta la tensió arterial i excita la musculatura llisa de l'aparell digestiu, estan constituïdes per cicles polipèptids de vuit aminoàcids amb un pont de dos àtoms de sofre.

L'any 1955 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pel seu treball sobre la unió de sofre, cabdal en la síntesi de la primera hormona polipèptida.

Enllaços externsModifica