Violant de Polònia
Violant d'Hongria Làscaris o Iolanda de Polònia (Esztergom, Hongria, 1235 – Gniezno, Polònia, 11 de juny de 1298) va ser una princesa d'Hongria, monja clarissa, avui venerada com a beata per l'Església catòlica com a beata Iolanda o Elena d'Hongria.
 Imatge de la beata del s. XVI  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1235 (Gregorià) Esztergom (Hongria) |
| Mort | 11 juny 1298 (Gregorià) (62/63 anys) Gniezno (Polònia) |
| Abadessa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Orde de Santa Clara |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 11 de juny |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Família | Dinastia Árpád |
| Cònjuge | Boleslas le Pieux (1256 (Gregorià)–) |
| Fills | Hedwig de Kalisz, Elisabet de Kalisz, Anna Bolesławówna |
| Pares | Béla IV d'Hongria i Maria Làscaris |
| Germans | Esteve V d'Hongria Béla, duc d'Eslavònia Margarida d'Hongria Cunegunda de Polònia Anna d'Hongria Elisabet d'Hongria Constança d'Hongria |
Biografia
modificaEra filla de Bela IV d'Hongria[1] i Maria Làscaris,[2] i germana de les santes Margarida d'Hongria i Cunegunda de Polònia, i neboda de santa Elisabet d'Hongria. De jove, fou enviada a Polònia, on s'educà amb la seva germana Cunegunda, casada amb el duc de Polònia. S'hi acordà el seu matrimoni amb Boleslau de la Gran Polònia, que va tenir lloc el 1257.[3][4] Durant el seu matrimoni, va destacar per la seva dedicació als necessitats i pobres, i com a benefactora de monestirs i hospitals. El seu marit, que li donava suport en aquestes obres, va rebre el sobrenom de el Pietós. Va quedar vídua en 1279.
Poc després, Violant, amb Cunegunda i una de les seves filles, es va retirar al monestir de clarisses que la segona havia fundat a Nowy Sącz. Arran d'una guerra en la zona, Violant va fundar en 1284 un nou monestir a Gniezno i hi marxà.[5] Poc abans de morir (entre 1298 i 1304), acceptà ésser-ne abadessa.
Amb Boleslau, va tenir tres filles:
- Elisabet de Kalisz (1263 - 28 de setembre de 1304), casada amb Enric V, duc de Legnica.
- Eduvigis de Kalisz (1266 - 10 de desembre de 1339), casada amb Ladislau I de Polònia.[6]
- Anna de Kalisz (1278), monja a Gniezno.
Veneració
modifica.jpg)
Va ésser proclamada beata en 1827;[7] les seves germanes Cunegunda i Margarida van ésser canonitzades posteriorment.
Referències
modifica- ↑ Salagean, 2016, p. 78.
- ↑ Klaniczay, 2002, p. 439.
- ↑ Curta, 2021, p. 527.
- ↑ "Blessed Jolenta of Poland", Franciscan Media
- ↑ Roest, 2013, p. 148.
- ↑ Burkhardt, 2019, p. 244-245.
- ↑ Helen of Poland Arxivat 2007-06-30 a Wayback Machine.
Bibliografia
modifica- The Routledge Handbook of East Central and Eastern Europe in the Middle Ages. Routledge, 2021.
- Burkhardt, Julia. «Friars and Princesses in Late Medieval Poland. Encounters, Interactions and Agency». A: Queens, Princesses and Mendicants: Close Relations in a European Perspective. LIT Verlag, 2019.
- Klaniczay, Gábor. Holy Rulers and Blessed Princesses: Dynastic Cults in Medieval Central Europe. Cambridge University Press, 2002.
- Roest, Bert. Order and Disorder: The Poor Clares Between Foundation and Reform. Brill, 2013.
- Salagean, Tudor. Transylvania in the Second Half of the Thirteenth Century: The Rise of the Congregational System. Brill, 2016.
Enllaços externs
modifica