Viquipèdia:Presa de decisions/2010/Noms dels articles sobre llengües

Fins ara no hi ha una política oficial sobre el nom dels articles sobre llengües. Per a evitar malentesos amb els gentilicis, caldria definir una política general a l'hora d'anomenar els articles.

Aquesta primera fase estarà oberta fins a 1 de Gener de 2011. Per a recollir propostes i buscar un consens. Si no es troba un consens, es sometrà a votació.

Possibilitats:

S'agraeixen els vostres comentaris.

Precedents modifica

Comentaris modifica

En moltes viquipèdies es la costum anomenar les llengues com a [Llengua X] ó [X (llengua]. A primera vista sembla l'opció més clara en fer una cerca.--Micru (disc.) 16:25, 7 oct 2010 (CEST)[respon]

Si es tracta de facilitar les cerques, se soluciona fent redireccions de [Llengua X] a [X]. --V.Riullop (parlem-ne) 21:19, 7 oct 2010 (CEST)[respon]

Per tenir una idea es pot veure Llista de llengües del món. Les possibilitats d'entrada les simplificaria a dos: mantenir-ho o canviar. --V.Riullop (parlem-ne) 18:26, 7 oct 2010 (CEST)[respon]

Jo diria que ningú no cerca "japonés" o "francés" pensant en una persona, sinó en la llengua. Qui busca el poble, raça o ètnia, ho busca en plural. En la meua opinió ens hauríem d'adaptar a aquest sistema per a evitar els parèntesis. --Fajardoalacant (disc.) 19:02, 7 oct 2010 (CEST)[respon]

Jo estic a favor del que diu el segon punt: Francès (en singular) per la llengua; Francesos (en plural) per la ètnia/grup/poble; i finalment faria Francès (desambiguació) per esvair els dubtes. --Davidpar (disc.) 20:32, 7 oct 2010 (CEST)[respon]

Per què? Si no hi ha arguments a favor i en contra, s'haurà de decidir periòdicament per saber els gustos dels usuaris de torn.--V.Riullop (parlem-ne) 21:19, 7 oct 2010 (CEST)[respon]
Doncs perquè crec que la majoria d'enllaços que vagin cap a l'article "nomensingular" faran referència a la llengua i en molts pocs casos a les ètnies. També perquè és la opció més sistemàtica: perquè si fos "llengua X" després hi hauria gent que posaria "idioma X" o "X (idioma)", per tan el que vull dir que la opció de "llengua X" pot donar a un seguit d'excepcions que la opció "nomensingular" no té. --Davidpar (disc.) 01:02, 8 oct 2010 (CEST)[respon]
Bé, les alternatives llengua/idioma, amb parèntesis o sense, se solucionen amb redireccions. Jo em pregunto què causa més confusió:
  1. Posar "Ramon Llull va escriure en català, àrab i llatí" i que em dirigeixi a catalans, àrabs i llatins en lloc de la llengua.
  2. Posar "Ramon Llull fou un filòsof mallorquí" i que em dirigeixi a la llengua en lloc de mallorquins.
En un cas i en l'altre hi haurien d'haver avisos de polisèmia. Es poden arreglar els enllaços a posteriori reconduint-los, però caldrà veure quin és el sentit que s'usa més habitualment. --V.Riullop (parlem-ne) 10:33, 8 oct 2010 (CEST)[respon]

Jo trobo correcte el que s'anava fent fins ara: el nom pelat en singular per a la llengua, i en plural per als pobles, ètnies, etc. Quan el nom va sol en singular, en els enllaços, normalment es refereix sempre a la llengua. Si un nom és molt polisèmic (i es pot referir a una llengua, un poble, un territori, un antic regne, etc.), jo deixaria el nom pelat per a la llengua i des d'allà enviar a una pàgina de desambiguació, tal com ja es fa ara habitualment; per exemple: komi (llengua) i komi (desambiguació), on es troba la llengua komi, el poble komi (els komis), la República de Komi i la literatura komi, entre d'altres. Per tant, tindríem també el mossàrab (la llengua) i els mossàrabs (el poble mossàrab), la literatura mossàrab, l'art mossàrab, etc., que serien dins l'article mossàrab (desambiguació); ara bé, quan només tinguéssim la llengua i el poble, com és el cas d'ara, des de mossàrab (la llengua) es podria redirigir amb un «Per al poble mossàrab, vegeu mossàrabs», per als qui hi arribessin per equivocació. --Enric (discussió) 17:01, 15 oct 2010 (CEST)[respon]