Viquipèdia Discussió:Mida dels articles/Arxiu 1

Darrer comentari: fa 12 anys per Bestiasonica sobre el tema Edició inicial

Discussions prèvies

Estic revisant Especial:Pàgines_llargues. Una recomanació habitual és que articles de més de 30.000 octets comencen a ser feixucs. Tot i així, hi ha una tendència a que un article molt desenvolupat passi dels 50.000 i en alguns casos, dels 100.000 octets.

crec que és una orientació, els articles més complets sovint requereixen molta extensió encara que es remeti a subarticles relacionats al text. Les llistes, quan passin d'una certa mida sí es podrien dividir per ordre alfabètic, però el límit de 30000 llavors em sembla poc. De totes maneres les pàgines massa curtes em fan patir més que les massa llargues --barcelona (discussió) 10:42, 4 gen 2009 (CET)
L'important és que l'article no estigui parlant d'un tema massa en profunditat. Per exemple, si l'article Història de Catalunya fa 70.000 octets, no és un problema, però si la secció Catalunya#Història en mesura 70.000, sí que és un problema perquè no és el tema central de l'article. Cal recordar un dels criteris d'article de qualitat, que si no recordo malament, diu "l'article tracta sobre el seu tema amb la profunditat adequada, sense ometre res d'important però sense entrar en excessiu detall".
Quant a les llistes, aquestes sí que crec que s'haurien de fragmentar, excepte en casos com llista d'òperes més importants, que en realitat és molt més que una llista.~La solució potser és simplement trencar-les en seccions per ordre alfabètica, com ara Llista de jugadors de l'NBA A-E, Llista de jugadors de l'NBA F-J, etc. – Leptictidium (discussió) 10:44, 4 gen 2009 (CET)
Partir les llistes alfabèticament em penso que no millora res, a menys que hi hagi algun problema tècnic per carregar aquests articles, i si n'hi hagués algun miraria d'oferir les dues versions, cosa que amb plantilles hauria de ser fàcil de fer.
Per la resta, crec que té raó en Leptictidium amb l'exemple de la història de Catalunya. Millor bons articles que col·leccions de retallets. A més, 70.000 articles octets no és un límit gaire alt per molts temes. Per exemple, catedral de Barcelona, que encara es podria d'ampliar molt, ocupa més. A la viqui anglesa tampoc segueixen aquest límit; per exemple en:United States, que tracta un tema ampli molt fàcil de dividir en articles més curts, ocupa uns 160.000 octets, més de cinc vegades la "recomanació habitual" que comentava en Peer.--Pere prlpz (discussió) 01:10, 5 gen 2009 (CET)
En resum, no cal preocupar-se de la llista d'article llargs (‎[315.155 octets], [276.695 octets]).--Peer (discussió) 19:28, 5 gen 2009 (CET)
Aquests tan llargs són llistes, i una llista està millor sencera que dividida a trossos. L'article "article" més llarg que tenim és Joana d'Arc, que no arriba a 150.000.--Pere prlpz (discussió) 12:21, 10 gen 2009 (CET)
No havia seguit aquesta discussió. Si existeixen limitacions tècniques afecten a qualsevol pàgina, sigui llista o article. A en:Wikipedia:Article size està explicat prou bé, i acaben recomanant un límit màxim de 100 KB, per sobre de 30 KB pot necessitar una divisió i per sobre de 60 KB probablement s'hauria de dividir. Estaria bé fer-ne una traducció per tenir una base sobre la que discutir i anar completant el nostre llibre d'estil ja que hi ha masses temes recurrents que no acaben de definir-se. --V.Riullop (parlem-ne) 14:30, 29 gen 2009 (CET)

Crec que hi ha una certa desinformació que pot comportar que algunes feines s'hagin de refer. Hi ha una tendència a fer articles molt grans, potser perquè es creu que si hi ha més informació l'article és més bo. Cal pensar en que poden ser articles que calgui consultar des de dispositius mòbils menys potents que els ordinadors i no es pugui per les dimensions dels articles. Caldria fer un pensament.--Peer (discussió) 18:29, 18 feb 2009 (CET)

No sé quanta gent consulta la Viquipèdia des de dispositius mòbils, però diria que la capacitat dels dispositius augmenta més ràpid del que triguem nosaltres a dividir o a escriure articles.--Pere prlpz (discussió) 18:40, 18 feb 2009 (CET)
Però això no ha d'impedir definir alguna norma d'estil. Hi ha més consideracions, com la llegibilitat o les connexions d'accés commutat, els vells mòdems que fan pipipip per connectar-se i que encara existeixen (100 KB triguen 15 seg en baixar). Hem de pensar en el principi d'accés universal i no posar pegues a algú que ens vulgui consultar des del desert de Kalahari, per molt marginal que sigui. --V.Riullop (parlem-ne) 18:59, 18 feb 2009 (CET)
Són dues qüestions. Una d'estil: cal que un article sigui una enciclopèdia en si mateix o ha de tenir unes dimensions raonables i desenvolupar els apartats corresponents en altres articles. L'altra tècnica: no hem de pensar que cal tendir a adsl de moltes megues i pensar que hi haurà tota una gamma tecnològica que cal considerar. La incorporació de dispositius mòbils més lleugers limitarà capacitats i ho hem de tenir en compte. N'hi ha que en sabem més, però crec que els nous mòbils-pda seran petits ordinadors que també hi accediran i no sé quines capacitats tindran. Tan sols reflexionem-hi i acordem uns criteris raonables. Per preveure una lectura assequible dels articles i per un accés de nous dispositius més petits.--Peer (discussió) 19:09, 18 feb 2009 (CET)
Repeteixo el mateix que vaig dir l'última vegada, no crec que es pugui fer una norma d'estil general per tots els articles, sinó que cada article s'ha de mirar per separat. A més, trencar els articles no servirà de gaire, ja que per aconseguir la mateixa informació que abans estava en un article de 60 kb, ara els usuaris n'haurien de carregar 2 de 30 kb. – Leptictidium (discussió) 19:34, 18 feb 2009 (CET)
A l'anglesa fa 6 anys que la tenen. --V.Riullop (parlem-ne) 20:26, 18 feb 2009 (CET)
La tenen, però diria que no en fan massa cas.--Pere prlpz (discussió) 20:30, 18 feb 2009 (CET)
És cert que tenen 1.000 pàgines de més de 112 KB, però també tenen 7 arxius de discussions sobre el tema amb proves amb diferents connexions i navegadors, i proves de lectura. Ho han anat ajustant, però ho mantenen en vigor. De fet, si no és infinit algun límit hi ha d'haver i alguna cosa s'ha de recomanar (una norma d'estil no és imperativa). És curiós com expliquen que l'article sobre Obama (140 KB i marcat com a destacat) és impossible de llegir amb atenció després d'intentar-ho durant 10 minuts i arribar només a la meitat. Però com diu en Peer, s'ha de diferenciar el tema d'estil de les limitacions tècniques. --V.Riullop (parlem-ne) 21:51, 18 feb 2009 (CET)
Només un comentari. Pel tema de la velocitat a què es baixa un article, influeix molt més el pes de les imatges i vídeos (que pràcticament no es compta en la mida de l'article), que no el text. --Meldor (discussió) 19:49, 18 feb 2009 (CET)
És més aviat per la seva edició. Costa molt més modificar articles llargs. --SMP​ (+ disc. xat) 20:33, 18 feb 2009 (CET)

Per a això ja hi ha les seccions, que permeten editar parts d'un article sense haver de carregar-lo sencer. – Leptictidium (discussió) 20:43, 18 feb 2009 (CET)

Potser les seccions que superessin els 30 o 40kb, però no crec que molts les superin. Poden haver articles molt llargs que el seus apartats no superin els 15kb i no seria gaire ideal fer un article propi.--KRLS , 22:04, 18 feb 2009 (CET)

Edició inicial

Ho he traduït directament de l'anglesa. No tenim per què adoptar-ho literalment, però em sembla un bon punt de partida per centrar la qüestió on s'hi barregen diferents elements a tenir en compte. Alguna cosa hauríem de decidir, com a mínim per posar-ho en el missatge MediaWiki:Longpagewarning. --V.Riullop (parlem-ne) 14:37, 19 feb 2009 (CET)

Em sembla bona idea. He afegit enllaços cap a altres pàgines de l'espai pàgina de projecte. --Bestiasonica (disc.) 21:26, 12 juny 2011 (CEST)
Torna a la pàgina de projecte "Mida dels articles/Arxiu 1".