Viquiprojecte:Castellar del Vallès/QRuta Joan Arús/Punt 5

Seguiu la QRuta Joan Arús

Camí de la Malesa

Hem passat l’horta mimada i humida, i ara som al secà. La pedra seca perfila les feixes. Els marges estan dibuixats de molt antic, però els conreus son nous; han desaparegut les vinyes i ara hi ha oliveres, algun o altre bardissar s’ha menjat tot el tros i en altres no hi queden ni marges, ni vinya, ni bardisses... tot són cases.

...i un encreuament de camins se’ns fa un dibuix la vida...

• Els quatre camins
• Com un núvol
• Petjades

Farem unes quantes passes i ens situarem encarats davant del meu Poble.

• El meu poble

Camineu fins a mig camí i entre les oliveres...Ssss... si parem atenció i guardem silenci... encara sentirem l’esclat del raïm dins de la boca i l’olor de la vinya madura cridant les mans avares del veremador.

• Ja les veremes són arribades

Què hi diu la Viquipedia

El meu poble, el poble de Joan Arús és Castellar del Vallès (antigament, Sant Esteve de Castellar) una ciutat de 23.238 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental. La seva superfície és de 44,9 quilòmetres quadrats i es troba a 331 metres sobre el nivell del mar. Pertany al partit judicial de Sabadell, es troba a l'àmbit funcional metropolità de Barcelona i la seva parròquia pertany al Bisbat de Terrassa i a l'arxiprestat de Sabadell Centre.

Castellar es troba al bell mig de la fossa tectònica del Vallès-Penedès, que travessa la ciutat d'est a oest, mentre que el riu Ripoll divideix el terme en quatre parts i el travessa de nord a sud. El clima de la ciutat és propi dels països mediterranis, amb influència marítima de muntanya baixa i mitjana, temperatures suaus i absència d'un hivern climàtic.

En l'àmbit econòmic, el desenvolupament econòmic i industrial de Castellar del Vallès ha estat molt relacionat amb el sector del tèxtil, i en especial a empreses de la família Tolrà, que han deixat gran patrimoni al poble. En l'actualitat, però, la principal activitat econòmica prové del sector serveis, el comerç i de la funció pública.

El patró de la ciutat és Sant Esteve, tot i que Sant Josep té una presència força important a la vila: anualment se celebra una fira en el seu honor durant la diada de Sant Josep.

Anomenat durant l'edat mitjana Castrum Kastellare, la ciutat posteriorment rep el nom de Sant Esteve d'una parròquia del terme municipal en l'actual Castellar Vell. Malgrat tot, a l'altra banda del riu Ripoll –on actualment es troba el poble– sorgeix un nucli de cases que es denomina la Sagrera de les Fàbregues, Sagrera possiblement per estar ubicat a prop de l'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i Fàbregues per la presència a partir de l'edat mitjana de petites indústries en el terme. Durant el segle xviii apareix com a topònim del poble Tolosa, Toloseta o Tolosa de les Fàbregues. A partir del trasllat de la parròquia de Sant Esteve l'any 1773 a l'emplaçament actual, la ciutat passa a dir-se Sant Esteve de Castellar, que es fa servir indistintament que Castellar. El 1933, per acord municipal, passa a anomenar-se Castellar del Vallès; el canvi fou aprovat pel Govern Civil el 1954.

llegiu +