Obre el menú principal

Visca l'amor![1] és el setè àlbum de Guillermina Motta, publicat el 1968 per la discogràfica Concèntric.[2] El 1969 també es va fer un EP homònim amb 4 de les cançons de l'àlbum més llarg, que són: Cançó del pobre marit, Cançó del desig farsant, Mester d'amor i Canticel. L'any 2002, Columna Música va publicar el contingut d'aquest àlbum Visca l'amor! a Fent equilibris 1. 1964-1968, un àlbum recopilatori de la seva obra entre el 1964 i el 1968, com a part de les seves obres completes fins a la data.

Infotaula d'àlbumVisca l'amor!
Tipus Disc
Publicat 1968
Gènere Nova Cançó
Discogràfica Concèntric
Cronologia de Guillermina Motta

Guillermina Show (1967) Visca l'amor!
(1968)
A un amic del País Basc (1968)
Modifica les dades a Wikidata

Cançons[3]Modifica

  1. Cançó de la malmonjada (anònim - Guillermina Motta)
  2. No puc dormir soleta (anònim - Guillermina Motta)
  3. Si no girau los vostres ulls (Joan Roís de Corella - Guillermina Motta)
  4. Una senyora de cor galant (anònim - Guillermina Motta)
  5. Tan belles olors haveu (anònim - Guillermina Motta)
  6. L'amor és que m'aturmenta (Pere Serafí - Guillermina Motta)
  7. Senyora, gràcia i mercès (anònim - Guillermina Motta)
  8. Si portau din din (Valeri Fuster - Guillermina Motta)
  9. Cançó del pobre marit (Josep Maria de Sagarra - Guillermina Motta)
  10. Cançó del desig farsant (Josep Maria de Sagarra - Guillermina Motta)
  11. Nodreix l'amor (Joan Maragall - Guillermina Motta)
  12. Canticel (Josep Carner - Guillermina Motta)
  13. Cançó d'un doble amor (Josep Carner - Guillermina Motta)
  14. Lorelei (Gabriel Ferrater - Guillermina Motta)
  15. Mester d'amor (Joan Salvat-Papasseit - Guillermina Motta)
  16. Visca l'amor (Joan Salvat-Papasseit - Guillermina Motta)

Sobre les lletresModifica

  • 1. Cançó de la malmonjada (anònim - Guillermina Motta) - Poema anònim del segle XIV en que una dona es queixa per haver estat forçada a esdevenir monja. Només se'n conserva aquest fragment del poema, que apareix al cançoneret contingut al manuscrit 129 de Ripoll, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i que fou escrit circa 1340, possiblement a Castelló d'Empúries, al voltant de l'infant Pere de Ribagorça, comte d'Empúries.[4]
  • 2. No puc dormir soleta (anònim - Guillermina Motta) - aquest poema anònim data del segle XV.[5]
  • 3. Si no girau los vostres ulls - Aquest títol correspon a la segona part del poema Balada de la garsa i l'esmerla, de Joan Roís de Corella (segle XV)[6]
  • 4. Una senyora del cor galant (anònim - Guillermina Motta) - anònim del segle XV, comença amb el dístic: "Una senyora que ací ha / jo l'auré o·m costarà".[7]
  • 5. Tan belles olors haveu - anònim del segle xvi, comença amb el dístic: "En clavell, si·m ajut Déu / tan belles olors aveu!".[8]
  • 7. Senyora, gràcia i mercès - anònim del segle xvi.[9]
  • 8. Si portau din din (Valeri Fuster - Guillermina Motta) - La lletra és part d'un poema burlesc del poeta valencià renaixentista Valeri Fuster (s.XVI), i es va publicar en un plec a València el 1556.[10] El poema està dividit en dues seccions corresponent a dues veus: en la primera, intitulada Canción muy gentil en la qual [sic] ruega un gentil hombre a su amiga que por merced le acoja aquella noche a dormir en su casa i en castellà, un home galant canta les lloances de l'aimia perquè el deixi entrar a casa; i en la segona, intitulada Resposta de la sua amiga al sobre dit galant i en català, la donzella en qüestió, enfadada amb ell o amb els homes en general, el rebutja amb molta empenta i d'una forma altament irònica, indicant-li que no li valen les lloances, que ha aprés molt i ara només creu en els diners, que seria la clau que obriria la porta. És la segona part que està musicada aquí, i comença amb l'estrofa: "No em ploreu davant / per entrar ací; / si porteu din-din / dormirau amb mi."[11]

ReferènciesModifica

  1. No s'ha de confondre amb l'àlbum del 2006 de la Teresa Rebull, amb el mateix nom però sense el signe d'exclamació.
  2. Joan Ramon Mainat. Tretze que canten, fotografia de Colita. Barcelona: Editorial Mediterrània i Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1982. Capítol sobre Guillermina Motta, secció sobre discografia, p.57-58
  3. de la pàgina Cancioneros.com. Consultat el 12 desembre 2010.
  4. Josep Romeu i Figueras, Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1993, p.23-24
  5. Kathleen McNerney: Recovering their Voices: Early Peninsular Women Writers a eScholarship, Universitat de Califòrnia (en anglès). El poema en qüestió es troba al Manuscrit 8 de la Biblioteca de Catalunya i aviat serà disponible per a consultació en línia. Consultat el 16 desembre 2010.
  6. "Selecció de poesia catalana" a LletrA, la poesia catalana a Internet, Universitat Oberta de Catalunya. Consultat el 12 desembre 2010.
  7. Josep Romeu i Figueras, Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p.99.
  8. Josep Romeu i Figueras, Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p.107.
  9. Josep Romeu i Figueras, op. cit. p.110.
  10. «Valeri Fuster». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI, Volum I, a cura de Vicent Pitarch i Lluís Gimeno. València: Eliseu Climent Editor / Edicions 3 i 4, 1982. El poema: p.191-194; la cita: p.192

Enllaços externsModifica